Soooom-hi!!! A ballar tots i totes!!
Avui una mica de bellesa a través de dues persones que ballen en harmonia total… em va fascinar quan el vaig veure per primer cop i encara m’hi porta…
Tots dos, masculí i femení, se sostenen a si mateixos, igualment atents als moviments de l’altre i al mateix moment sent conscients dels propis.
Un sosté, i l’altre, des de la confiança pot avandonar-se als braços.
La força present i amorosa, acull, impulsa…
La tendresa traspua els dos cossos, units en una dansa que mou l’ànima…
….
Que aquests dies, puguis agafar la teva parella i sense por a les vergonyes, pugueu dansar mirant-vos als ulls com si fos el primer dia que vau descobrir-vos despertant el cor.
Si, aprofitem per tornar a connectar amb les persones que érem abans de ser parella de, mares o pares, fills o filles…. i tots les etiquetes que ens hem anat posant damunt representant papers que sense que ho veiguem ens porten a fer coses perquè toca i no tant pel que sentim fer.
Aquest confinament pot ser la millor de les benediccions si li trobem sentit, com ens va dir el Victor Frankel en el seu famós llibre. I serà el pitjor dels laments si ens deixem endur i identificar per les emocions o els pensaments repetitius…
Som-hi, que resistir-se vol dir no atendre al que fa que ens resistim al que toca viure, si o si!!
Encenguem els equips de música i posem-nos a ballar amb la parella i qui hi hagi també a casa!!
I, recorda, si l’altre li costa, fes-li el millor que t’agradaria a tu que et fessin si estiguessis al seu lloc i t’ajudaria a traspassar el que fos!!
Som-hi acompanyem des del cor!!
Ballem com quan érem infants i ni hi pensàvem si ho féiem bé o malament!
Que el sentit de viure en equilibri, junt i amb l’ecosistema que ens va acollir, sigui ara el millor aire!
I que serveixi per sempre més per mirar la Natura plenament viva, en 3D, que només espera que ens harmonitzem amb ella d’una vegada, posant més consciència i respecte a tot el que estiguem fent, dins cadascú, fora amb els que ens rodegen i el món!!
Soooom-hi!!! A ballar tots i totes!!
Abraçades, abraçades plenes de confiança!! 🌞🌞🌞
(La lletra de la cançó s’adiu molt al moment actual també… CLICA AQUÍ si vols llegir-la després)
I si el problema fos la Solució?? El Coronavirus.
i seguiria… “Solució a tots els problemes!”
Sí, sona gros això, oi? Parlo dels problemes que es transformen en aprenentatges.
Tenim davant això tan inesperat i tan caòtic que està passant al nostre voltant, gent corrent cap als supermercats… Sí, estan sortint les pitjors pors, les de la supervivència. Quan aquesta surt, és el millor moment per aprendre, si volem aprendre, clar.
Estem enfront un dels pitjors temors, morir, més a flor de pell o menys, però ben present als nostres inconscients, si els que governen el 90% del que estem fent i vivint.
Passi el que passi, si he d’emmalaltir emmalaltiré, i com més baix de defenses més fàcil pot ser que ho pateixi amb més intensitat, la por és un dels pitjors enemics.
Potser si creiem que hi ha gent que està manipulant-nos, sempre serem víctimes d’una mala i pobra existència patint, en què els de dalt volen fer mal als de baix…
Només hi ha inconsciència en tots els estrats.
Potser si canviem nosaltres, ens adonarem que el que farà canviar realment els de dalt, i els de baix és passar per una crisi personal o col·lectiva que ens faci adonar de la inconsciència de tots. Adonar-nos si aquest joc que estem malvivint, convé seguir-lo més, personal o col·lectivament!
Potser els de dalt i els de baix, són persones, i si cada persona aprofita, si li toca, quedar-se a casa, per mirar cap a dins i fora, on viu i amb qui viu, podrà començar a adonar-se de coses que potser ja no vol.
Potser gràcies al parar podem veure el que pot canviar fent simplement el primer pas per canviar-ho!
I quan comencem a necessitar menys, no gastem tant i la vida és molt més lleugera, per dins i per fora.
I saps que ha inspirat l’àudio, un article que parla des de la mirada de l’astrologia el moment que està passant… per aquí començo. També sentiràs com pots anar practicant el no identificar-te amb la ment com t’explico en altres àudios, per deixar a un costat el patiment
Parlo dels cossos de protecció civil i emergències que són persones que estan donant el millor que saben i poden per tots i totes. I molts d’altres que no he anomenat però que també hi són ajudant… I també dels pillos que com els gormands, n’hi ha a totes les cases aprofitant-se del moment… Sempre que hi ha un, hi haurà el contrari a prop…
El millor que podem fer és seguir la coherència de les paraules que ens diuen i, amb totes aquelles teories que parlen que algú ens està fent alguna cosa, o manipular, com alguns diuen i tu no pots contrarestar, potser les podries deixar a la safata d’entrada de la teva ment sense obrir, que no hi hagi algun virus dins…
I, observar-me i veure que puc fer per estar millor a la meva vida… m’ajudarà a veure què podem viure realment d’una altra manera… a l’àudio també hi surt una mica… i no haurem de dependre de tanta medicina del color que sigui, ni massa sovint perquè no se trobar l’estabilitat en moltes àrees de la vida.
Sí, podria ser la solució el problema, obrir els ulls a la Consciència, veure amb els cinc sentits la realitat, sense afegir ni treure res a través d’un pensar o fer. Qui ho practica deixa enrere molt patient encara que el dolor l’hagi de transitar.
Abraçada i confiança!! Tenim davant un escenari que impacte, un escenari a fora que convida a canviar per dins!!
Sí, trio destinar la meva energia i intenció sentint que tenim un moment d’or…
Oriol
PD: Aquí tens l’enllaç a l’article que ha inspirat aquest… i l’àudio.
Clica aquí
Els personatges que fa servir la nostra personalitat. Les emocions que l’acompanyen. El cos que acumula i mostra també el símptoma, que l’etiquetem com a malaltia.
Aquest matí he gravat aquest àudio després de comprendre més coses en mi que calia, avui. Una de les parts ha sigut el coratge, que m’ha impulsat sense saber-ho, a anar traspassant els obstacles dins sobretot, i fora meu, davant aquesta vida que m’ha tocat viure simplement. El meu gran aprenentatge i profund ha sigut la por a mostrar-me tal com sóc per la por del judici, meu i dels altres. Ho he traspassat quasi, i també he fet passos enrere, però sempre mirant endavant. Dins trobaràs més explicació.
Aquest àudio aprofundeix directament amb el com ens mostrem al món i el perquè ens hi mostrem a través dels personatges.
Els personatges neixen d’una personalitat que inconscientment va haver de “preparar-se” per funcionar i caminar el món que se li començava a obrir a partir dels dotze anys. En el fons és la protecció que s’ha hagut de “crear” aquesta personalitat per tal de sobreviure sol davant la següent etapa “deixant” pare i mare… Amb els recursos que tinc i que provenen del que he après, faig el millor que sé per funcionar diàriament.
Aquesta personalitat “crea” aquestes maneres de comportar-nos pel món i cadascú amb el seu matís. Com a exemple simple, agrupant-les podríem crear directament una auca, que ja s’ha fet, amb un personatge dins representatiu d’una manera de funcionar concreta, l’emprenyat, el savi, la ploramiques… o també si mires algun capítol dels Barrufets, veuràs que hi haurà un o diferents Barrufets que et cauran bé des del principi i potser no tant alguns altres. Ens hi veiem reflectits sense saber-ho.
Compartim arquetips, és a dir, models de comportament heretats que ens fem nostres innatament, després els vestim amb vestits semblants però cadascú els colors que pot, vol o desitja.
Aquest àudio aprofundeix en això, part del meu propi caminar i de veure’l amb les persones que fan el mateix, és el que m’ha pogut aportar aquest coneixement i que et vull compartir com sempre, si tu ho tries també rebre’l. Sí, he tingut el coratge de visitar les meves catacumbes, motxilla, ombra, infern, passat, Vida, nit. I l’únic que m’ha fet lliure realment ha sigut la Veritat que hi havia i hi ha dins meu, comprendre que el meu patiment és simplement l’avís sorollós que calia fer alguna cosa.
Que et serveixi si t’ha de servir i si no, gràcies per ser-hi de la manera que hi vulguis ser!
Abraçada!! I seguim, oi?
Oriol
La intenció mou l’energia.
Volia gravar un àudio practicant una visualització que ha sorgit espontàniament ara assegut al banc que s’ha transformat i ha acabat brollant el que sentiràs.
Que tinguis un molt bon Carnestoltes!! Sobretot el sentit que hi posis!
Seguim!
Oriol
“Converses Terapèutiques”, noves trobades…
Aquest tercer divendres, a Casasaies, ens tornarem a trobar per “Conversar”. T’animes??
Aquí tens més informació…
Com va aquest hivern tenyit de primavera??
També nosaltres vivim a través de cicles que es barregen uns amb els altres… A vegades ens resulten complicats de gestionar, a vegades simplement els deixem a un costat o sota l’estora per no haver de veure’ls… o en fugim o els empaitem sense ni saber-ho!
De fet, el més important, no és en el que ens passa o no a la Vida, sinó, adonar-se del que està passant dins i fora d’un mateix i mateixa, simplement, mentrestant van passant les coses. Passar del mode actor que actua sense saber per què actua al mode observador, observa i aprèn a no reaccionar mentrestant va fent el millor que sap en cada moment. Passem de víctimes a creadors del nostre viure.
I és simple! Encara que fàcil o difícil només ho determina el grau de resistència que cadascú posa a través de les justificacions que la nostra personalitat crea… és o no? A mi és així, com la majoria. Però si és simple, sempre sabràs on mirar.
Aquestes trobades de “Converses Terapèutiques”, estan encarades a què puguis fer un tast de què proposo amb la meva mirada sense que sigui teràpia, però segur que serà terapèutic. Un tast que no t’ocuparà massa temps ni destinar massa energia en forma de diners. Una trobada perquè puguis inspirar-te, on t’adonaràs que només de tu depèn començar a Viure sense les cadenes que tots i totes tenim sense excepció.
Seran dues hores on ens posarem a parlar directament de nosaltres com a Éssers Humans, tocant i posant els peus a terra, entenent que no cal “volar” massa per comprendre des del sentit comú on viu i és l’Ésser des de l’Humà que som.
Parlarem des del llenguatge més planer, perquè simbòlicament, parlarem als infants que cadascú abraça al seu interior, els que ens mostren el camí directe a la font del patiment humà, la ment plena de passat que filtre la nostra realitat.
VIURE amb majúscules és poder observar el món a través d’aquest tel transparent que ens fa de filtre sense que distorcioni res. Aquest tel és, on l’inconscient ens va “pintant” tot allò que hi ha dins, sense saber-ho. Però si veiem als altres mentrestant ho critiquem, massa sovint!
Aquest tel és la clau de viure en 2D o 3D la realitat, quan vinguis ho podràs comprobar per tu matix/a.
L’adult que aprèn a viure ja més espontàniament, gaudint molt més i, sobretot, deixant aflorar la creativitat innata que cadascú És, que després és abundància!
L’adult que fa seves les característiques d’aquell infant dels tres anys cap avall, el que més s’acosta aquest Ésser que parlarem. Més Humà i Humana que mai, amb cos, emocions i ment convivint fluidament des de l’harmonia d’haver comprès el sentit de la disharmonia que fins ara vivíem.
Feliç si t’acostes i destines dues hores del teu temps escoltant i conversant des d’aquí, segur que t’enduràs eines simples cap a casa que t’ajudarà a seguir explorant i afinant aquests espais interns i externs de tu i en tu.
Des d’aquests Éssers Humans que decidim fer alguna cosa amb les nostres vides, i, com mils de camins hi ha, aquest és el meu, trenta anys caminant cap endins i aprenent a Viure a fora tan bé com sé!! Amb una ment que ja no s’insta-la tan dins filtrant la realitat que em toca viure, sense que les emocions siguin la boira mental que fins ara em feia perdre.
Que cadascú trobi el millor mirall on emmirallar-se, aquest que et proposo n’és només un, ple de vivències que han sigut el que m’han aportat la millor saviesa.
Abraçada i seguim!! Fins ara, si ha de ser ara!
Oriol
Coses pràctiques, lloc, preu, dates…
Aquí et deixo les pròximes dates previstes de moment, normalment cada tercer divendres de mes. Tot i que el pròxim, març serà abans…
21 de febrer
13 de març
17 d’abril
15 de maig
19 de juny
Altres:
– Si vols/pots venir envia’m un missatge via whatsapp per reservar plaça i així serà més simple preparar la sala. Hi ha un nombre màxim de cabuda.
– Posem un mínim d’assistència de 5 persones per fer la trobada
– Hi ha una aportació individual de 20€ per trobada. SI et plau, no deixis de venir si econòmicament no et va bé, mirem de fer un intercanvi.
– Si vols pagar amb hores de l’EcoXarxa també pots.
– Si necessites com arribar, fes-me un missatge whatsapp i t’envio document amb instruccions. Tens 15-20 minuts de Manresa, 9 km.
– Bo que si és el primer dia, vinguis amb temps per no perdre’t, i així podràs començar puntual amb tots i totes a les 18h. Si cadascú posa una mica de la seva part en aquest punt, serà encara millor el viatge juntes i junts que farem.
– Vine amb roba per estar confortable. Seurem amb coixins.
– Si vols formar part d’un grup de difusió per rebre directament les propostes que aniré posant, fes-me missatge dient-m’ho i t’hi poso. També aniré penjant els àudios de les diferents trobades per poder ser escoltats encara que no s’hagi pogut venir.
Qualsevol altre dubte: 646 138 029
Tercer divendres de cada mes en principi, a les 17:45 fins a les 20 h.
COMENÇAREM PUNTUALS… ;))
La falta de consciència és la que fa que tots i cada un de nosaltres estiguem vivint mons paral·lels creats per aquesta ment que ha interpretat el món a la seva manera.
Estava esperant que arribés la següent visita tot assegut i m’ha vingut aquest fil de conversa que he gravat fins que ha arribat.
Tenia ganes de dir-te això… per si et serveix.
Seguim…
Oriol
Una part de mi. Inspiració, Mestres. El primer, Jesús. Jo, ara, Ésser Humà. Masculí i femení alhora. El que sóc, l’Oriol.
Aquest àudio és un pas més dins meu… Estic aprenent a què quan comenci a gravar, gràcies a una idea que m’ha vingut al cap, i m’agradaria compartir amb tu, fa que agafi la gravadora i et comenci a parlar en diferit gravant-me el que et vull compartir pel moment que t’ho escoltaràs, o no.
Estic aprenent simplement a no pensar en la següent paraula que vindrà, només dic la que tinc als llavis i amb la confiança que quan acabi ja hi serà l’altre… deixar de “controlar” la meva parla és un dels meus propis entrenaments.
Més que mai m’he adonat que ha brollat com una regadora tot el que sentiràs, simplement observant com passa i adonant-me del que passa mentrestant vaig parlant.
Veure’m perdre, veure’m jutjar, veure’m veient imatges que venen soles i a vegades junt amb altres… i sempre neix una paraula que me’n porta una altra… i acaben sent monòlegs on tu sempre hi ets davant perquè no parlo a ningú més que tu, que en el fons sóc jo, clar.
Neix el que sentiràs, banyat d’un tros de vida meva i del que he viscut i forma part del meu llegat. Agraït ara estic veient el que n’ha crescut d’aquestes arrels sota la terra… algunes no agradables de viure, com tothom li ha tocat viure amb si mateix i amb si mateixa. Avui aquestes arrels nodreixen plenes de sentit l’arbre i els fruits que en dóna.
Et deixo part de la vida que ha anat caminant l’Oriol i que li ha servit per aprendre més i més a respectar-se i obrir els braços al cor que fugia i empaitava alhora.
A aprendre que les emocions eren qui agafaven el timó i feien marejar l’existència. Aprendre que aquest home que sóc, havia d’aprendre a centrar les seves emocions i pensaments que no paraven d’anar soles i sols.
Avui, sóc una mica més aprop d’aquest Ésser Humà que sóc i que pot experimentar amb els cinc sentits la Vida que li toca viure. Si algú vol treure o afegir de mi alguna cosa, ja no forma part de mi, sinó d’ell o ella. Sóc el que Sóc, res més, i tot.
Que l’autenticitat que sóc et pugui fer de mirall i més que bellugar-te res, et pugui mostrar una altra manera de veure i viure aquest món.
Una terra i continent que va ser caminada per un gran Ésser, i Humà, anomenat Jesús i que el que he viscut sempre com un home, amic i Mestre que ens va sembrar a tota la humanitat una llavor de la veritable essència que Som, l’Amor.
Altres Grans Mestres han ensenyat més aspectes del mateix despertar com a Éssers Humans. Ells també són Éssers Humans que han viscut i transmès el resultat del seu viure i conviure. Miralls on sempre m’he sentit cridat, i no uns altres.
Aquests dies sento que van acabant molts anys farcits de coses que han sigut una darrera l’altre una peça de la imatge del puzle que avui ja sóc, ara sí, Ésser i Humà. Que està caminant cada dia més en eixamplar més i més la vivència.
Ésser que mira el món tal com és amb la mirada innocent del nen que només ho viu, i l’home que cada vegada va sent més i més Humà.
Que el que escoltis només desperti l’Autenticitat que hi ha en tu, aquest Home o Dona que camina pel món tan bé com sap i pot. Que el meu propi via-crucis baixant al fons del meu infern sigui esperança per tu, de saber que només és el que tens por o desitges el que et fa veure miratges, precisament.
Que aquest Sol, que tant d’agrair és tenir-lo després de dies de tempesta, i aquesta Lluna que ens connecta en el més fons de nosaltres mateixos i mateixes, simbolitzin l’equilibri entre els oposats que és on pot aflorar el que ja és per si mateix, l’Amor.
Abraçada…
Oriol
Nota: Et passo quatre arxius que són exactament el que vaig gravar aquest dijous 23 de gener.
Quatre arxius perquè mentrestant ho anava gravant vaig haver d’atendre una persona que trucava a casa. Després perquè vaig posar la mà damunt i vaig parar la gravació… és a dir, el que vaig viure, el que hi ha passat. Ja ho escoltaràs…
Ahir vaig gravar-ho i avui he fet aquesta introducció i te’l penjo oferint-lo a aquesta lluna nova que hi ha avui. Nova, que no veiem, però hi és, És.
Seguim…
Avui, 24 de gener, Luna nova a Aquari, “Desertors de Consciència”, si tens ganes de llegir-ne més, aquí l’enllaç al que simbolitza la influència energètica del moment astrologic d’avui de la Luna de Abril, m’agada molt el to del que escriu.
Malaltia com a símptoma, fum d’un foc que no atenem.
“Som capaços de curar cossos però no tant de veure que és l’ànima que emmalalteix darrere, i una cosa no pot anar sense l’altre. Cal pal·liar el símptoma i ajudar a decréixer el patiment, com sigui, i també cal acompanyar a trobar el sentit a la causa mental i emocional que hi ha darrere el desgavell del físic.”
Et deixo un àudio que ha començat escrivint aquestes paraules tot reflexionant… he agafat la gravadora i ho he fet en veu alta, segur que t’arriben més coses que no pas si ho llegeixes.
De què serveix desconnectar el llum vermell del cotxe que ens avisa de la falta d’oli? Només cal que n’hi posem i s’apagarà, oi? Doncs, si agafem el símptoma igual que un avís d’alerta i fem cas al que ens avisa posant-hi remei, fàcilment el símptoma baixarà d’intensitat.
Faig una reflexió amb veu alta de la manera que veig aquest tema concret i com tot el que vaig compartint, tan de bo t’inspiri a ser cada dia més tu mateix i tu mateixa sense filtres que ho impedeixin.
És darrere els filtres que trobem el patiment.
I el patiment només és una resistència al que està passant, sigui com sigui, del mateix cos o de nosaltres mateixos i mateixes. Cercar l’equilibri i la calma depèn simplement de deixar de resistir-se tan bé com se sàpiga i cercar dins com és que ens resistim al que sigui que ens estem resistint. Aquí neix l’aprenentatge que ens fa ser més lliures cada vegada que passa, construïm.
Si fem la feina en nosaltres, tard o d’hora el patiment deixa de tenir sentit encara que el dolor formi part del nostre viure en moments concrets. S’hi viu molt millor, t’ho ben asseguro.
Que no ens perdem en etiquetes i classificacions i que aprofitem tot el coneixement i saviesa per poder “acompanyar” aquest Ésser Humà atenent totes les parts que som, cos, emocions i ment.
La salut s’expressa en nosaltres quan aquests tres centres s’equilibren.
Formen part del que ens fa humans, sens dubte, i no identificar-s’hi és el que ens fa ser Éssers, sens dubte.
Que puguem obrir les finestres del nostre cap perquè vagi sortint el fum, mentrestant podem reconèixer el foc que el crea.
Sense judicis sinó entenent des del sentit comú la saviesa que ens porta quan no hi lluitem en contra i assumim la pròpia responsabilitat de fer del canvi el viure.
Seguim…
Propera trobada de Converses Terapèutiques: “Dins la mateixa moneda de la desvalorització, hi trobem el passiu/va i l’agressiu/va”
Aquest divendres dia 20 a les 17:45, fins a les 20h, a Casasaies, seu d’Irehom, ens trobarem una altre vegada per celebrar les “Converses terapèutiques”.
A l’anterior trobada vam parlar i conversar del que volia dir ser al “caparrot” i el fet de poder viure conscient i present la Vida. Amb tots els filtres que modelen el que vivim junt i de costat dels pensaments, emocions i cos físic.
Aquesta vegada conversarem de les dues posicions bàsiques que ens trobem a l’hora d’afrontar el conflicte, la passivitat i l’agressivitat i que és un mecanisme de supervivència innat.
Ens mirarem aquestes dues cares de la mateixa moneda anomenada desvalorització.
Parlarem del mecanisme de protecció que és per nosaltres la defensa, i l’atac des de la defensa, com ens protegeix d’un dolor que ni sabem de tan protegit que està, i inconscient.
Trobarem el sentit a aquest dolor que és patiment al cap dels anys i de com se’ns manifesta en el dia a dia i a totes les edats.
El que vam aprendre inconscientment en la primera etapa, ara se’ns presenta en decorats i actors diferents però la mateixa obra. Darrere de tot, no ens sentim valorats i davant qualsevol amenaça reaccionem com vam aprendre, a través de la defensa, que a vegades és atac i a vegades, fugida.
Entendre-ho ajudarà a identificar quan estàs dins o fora la ment per extreure’n el millor coneixement.
Dins, identificat/a amb el patiment, o fora, “observant” el dolor, però des de l’equilibri. Quan ho entens i amb eines de com resoldre-ho, canviar-ho és sols una elecció, només cal posar-s’hi.
Vinga doncs, content si t’hi vols apuntar, segur que tots i totes aprendrem!
Abraçada i seguim!!
Oriol
Altres:
– Si vols/pots venir envia’m un missatge via whatsapp (646 138 029) per reservar plaça i així serà més simple preparar la sala, hi ha un nombre màxim de cabuda.
– Hi ha una aportació individual de 20€ per trobada. Si et plau, no deixis de venir si econòmicament no et va bé, mirem de fer un intercanvi.
– Si vols pagar amb hores de l’EcoXarxa també pots.
– Si necessites com arribar, fes-me un whatsapp i t’envio document amb instruccions. Tens 15-20 minuts de Manresa, 9 km.
– Bo que si és el primer dia, vinguis amb temps per no perdre’t, i així podràs començar puntual amb tots i totes a les 18h. Si cadascú posa una mica de la seva part en aquest punt, serà encara millor el viatge juntes i junts que farem.
– Vine amb roba per estar confortable junt amb la caloreta de l’estufa de llenya. Seurem amb coixins.
– Si vols formar part d’un grup de difusió per rebre directament les propostes que aniré posant, fes-me missatge dient-m’ho i t’hi poso. També aniré penjant els àudios de les diferents trobades per poder ser escoltats encara que no s’hagi pogut venir.
Qualsevol altre dubte: 646 138 029
Pròximes trobades: 20 desembre, 17 gener, 21 febrer, 20 març.
Tercer divendres de cada mes, a les 17:45 fins 20 h
COMENÇAREM PUNTUALS