Els personatges que fa servir la nostra personalitat. Les emocions que l’acompanyen. El cos que acumula i mostra també el símptoma, que l’etiquetem com a malaltia.
Aquest matí he gravat aquest àudio després de comprendre més coses en mi que calia, avui. Una de les parts ha sigut el coratge, que m’ha impulsat sense saber-ho, a anar traspassant els obstacles dins sobretot, i fora meu, davant aquesta vida que m’ha tocat viure simplement. El meu gran aprenentatge i profund ha sigut la por a mostrar-me tal com sóc per la por del judici, meu i dels altres. Ho he traspassat quasi, i també he fet passos enrere, però sempre mirant endavant. Dins trobaràs més explicació.
Aquest àudio aprofundeix directament amb el com ens mostrem al món i el perquè ens hi mostrem a través dels personatges.
Els personatges neixen d’una personalitat que inconscientment va haver de “preparar-se” per funcionar i caminar el món que se li començava a obrir a partir dels dotze anys. En el fons és la protecció que s’ha hagut de “crear” aquesta personalitat per tal de sobreviure sol davant la següent etapa “deixant” pare i mare… Amb els recursos que tinc i que provenen del que he après, faig el millor que sé per funcionar diàriament.
Aquesta personalitat “crea” aquestes maneres de comportar-nos pel món i cadascú amb el seu matís. Com a exemple simple, agrupant-les podríem crear directament una auca, que ja s’ha fet, amb un personatge dins representatiu d’una manera de funcionar concreta, l’emprenyat, el savi, la ploramiques… o també si mires algun capítol dels Barrufets, veuràs que hi haurà un o diferents Barrufets que et cauran bé des del principi i potser no tant alguns altres. Ens hi veiem reflectits sense saber-ho.
Compartim arquetips, és a dir, models de comportament heretats que ens fem nostres innatament, després els vestim amb vestits semblants però cadascú els colors que pot, vol o desitja.
Aquest àudio aprofundeix en això, part del meu propi caminar i de veure’l amb les persones que fan el mateix, és el que m’ha pogut aportar aquest coneixement i que et vull compartir com sempre, si tu ho tries també rebre’l. Sí, he tingut el coratge de visitar les meves catacumbes, motxilla, ombra, infern, passat, Vida, nit. I l’únic que m’ha fet lliure realment ha sigut la Veritat que hi havia i hi ha dins meu, comprendre que el meu patiment és simplement l’avís sorollós que calia fer alguna cosa.
Que et serveixi si t’ha de servir i si no, gràcies per ser-hi de la manera que hi vulguis ser!
Abraçada!! I seguim, oi?
Oriol