PoDcAsT: “Tots Sants, Halloween, i una guineu.”

Avui celebrem tots els Sants, és a dir, tots els difunts i també ahir, Halloween.
Tots dos han inspirat aquest àudio que pots escoltar d’ahir a la nit, quan era enmig del bosc tornant, ja fosc, de passejar per les barraques. Vaig parar-me i seure al costat d’un marge a contemplar la lluna i la nit, celebrant Halloween per alguns, era plena aquest dissabte i Tot Sants ara.
Avui recordem i celebrem a tots i totes aquelles persones que ja no viuen entre nosaltres, són els que ens han precedit darrere nostre, i totes són Santes, quan tornem d’on venim, sens dubte.

Tot i que no els podem veure, sí que són de forma inconscient, en cada record que està emmagatzemat dins el nostre inconscient que ens connecta. Aquest fa que visquem les coses de la manera que les vivim sense poder canviar-les massa, i mira que ens hi esforcem.

Tenim diferents capes que ens separen de veure la Realitat tal com és, capes com filtres que estan entre la Consciència que observa i la Realitat que tenim davant.
La Realitat és aquella que És, tal com és per si sola, sense necessitat que hi hagi res a afegir o treure. La Realitat que els cinc sentits poden experimentar i viure. És el Present tan explicat i mostrat pels savis.

Només el podràs viure quan decideixis fer el primer pas per sortir del caparrot i experimentis simplement que no és la poma que penses i veus dins el teu cap el que cal mirar, sinó el món que et rodeja i vius més enllà del pensament i emocions. El que veus, és el que tens.
Al present no hi ha patiment, però si hi pot haver dolor que ens ajuda a anar afinant més i més la mirada simple i clara del nostre caminar per la vida.

La primera capa d’inconscient que fa de filtre, la que més a prop està i influencia més directament és la nostra (inconscient personal); després de tota la família o clan (IN familiar): el país (IN social actual i cultural) i Humanitat (IN col·lectiu, global, Univers, Vida i Mort).

Saps que hi ha moltes tècniques per aprendre com ser lliures d’aquestes influències d’aquest inconscient que fa que siguem més marionetes de les circumstàncies que persones lliures de debò?

Hi ha camins llargs, curts i també camins directes, el que més directa m’ha portat, és estar present i conscient fent el que sigui que faci de la millor manera que pugui i sàpiga. Aquesta és la mirada que més m’ha ajudat a mi per aprendre-ho.
Observar els pensaments, com es mouen les emocions, com és queixa el cos, et connectarà amb el present mentrestant vas observant i observant-te.
Des d’aquest estar amb el mode d’observador/a, podràs anar veient què va passant dins teu i al teu voltant posant atenció amb quins fruits et trobes, reculls i també dones.

La forma més directa de deixar de ser una cosa és decidir que ja no ho vols ser més. Cal simplement fer allò que s’ha de fer perquè el canvi acabi de ser. I no cal que t’esforcis a voler canviar el que tens fora sense voler-ho canviar dins. Cal recordar-ho, per canviar no necessites pas esforçar-te massa quan hi ha Consciència i Presència.

El que tens davant mira-ho com si fossis tu, primer deixant de resistir-s’hi perquè si no ho acabaràs sent realment. Com més vols fugir de ser alguna cosa, més ho ets cada dia, solament perquè t’hi resisteixes!
Tens por o massa desig de ser-ho, i no pares de posar defenses i barreres, no flueixes tant com podries, l’infant que no recorda que és Amor perquè ningú li va ensenyar, encara crida: “hi sóc!!”… a través de l’adult que reacciona mogut per aquests mateixos fils que ens connecten al passat.

Ens escapem a través les pors de l’ego perquè no sigui descobert, i el desig, la necessitat de ser alguna cosa o tenir alguna cosa.
En el fons però, no és res més que la necessitat de protegir aquell infant que va aprendre-ho i ara està emmagatzemat dins aquesta caixa infinita d’inconscient que fa que particularment visquem la vida cadascú des de la seva realitat particular.

No és bo ni dolent, solament cal poder observar-se conscientment i sense massa distraccions mentals i emocionals, observar i veure a què ens resistim encara.
Si vols una brúixola que mai enganya, mira del teu dia dia, on apareixen més les emocions bàsiques: la por, la tristesa, la ràbia, la fantasia (“massa” alegria).
Sigui poc o sigui moltes vegades, o quin nivell o altre d’intensitat, mira si hi ha una emoció activada, o en somort, hi ha una emoció activada, que “crema encara”, i aquí és el millor que ens pot passar, adonar-te’n!

És literalment sortir del “programa” que ens dominava, trencar un dels fils de la marioneta. Faig conscient allò inconscient pel sol fet que m’adono que reacciono, el que es fa conscient mai més és inconscient.

I aquí ve el sentit d’aquest àudio amb la sorpresa increïble de la Guineu. Tot allò que ens estem resistint forma part del nostre passat que a través de la reacció inconscient i involuntària als esdeveniments, fa que aquest cos reaccioni juntament amb les emocions i els pensaments.
Cada cosa que reaccionem ens porta a un fons que és en totes les reaccions nostres, l’infant i el que va aprendre dels dotze anys en avall. Metafòricament és l’obra de teatre que estem vivint d’adults, com el somni quan dormim.
Estem adormits quan no podem viure aquesta vida des de la Presència i la Consciència, sinó identificats directament amb els pensaments, les emocions i cos, cadascú amb la seva motxilla i reaccionant a cada cantonada donant quasi sempre les culpes als altres.

Aquest àudio vol mostrar-te que pots passar-te tota una vida anant i mirant el teu passat, i estar amb terapeutes tota la vida, però des d’aquí i des del meu sentir sempre, costarà molt més ser vertaderament lliure, perquè no hi ha res a resoldre, només a acceptar.
Acceptar que hi ha uns fils que em fan moure quan no trio, amb una ment i unes emocions dins un cos que reacciona. Més enllà d’això, un Ésser que observa aquest humà i humana fent el millor que pot i sap.
Les experiències viscudes són el fum, el foc és l’infant que no reconeix en si mateix l’Amor, perquè els que érem infants i pares abans que ells no van aprendre-ho.
És avui, si no en som conscients, el buit i la soledat d’aquest adult i adulta que s’esforça a viure per trobar la gratificació fora en totes les coses.

Només és la dualitat de la nostra ment que fa que mirem el món entre el blanc i el negre, el bo i el dolent i aquí és on la roda de hàmster de la nostra vida no deixarà de donar voltes, cansant-nos i emmalaltint-nos. I és la ment d’un humà que viu des de la ment i les emocions la vida, el teatre que ni diu vida.
Quan som conscients que l’ombra és l’infern que tanta por ens feia i fugíem, i, el cel que tan desitjàvem fins ara, farà que anem molt més directes a on estem destinats a ser, l’Ésser, ja humà, i adult, i adulta. Amb tot un passat que ara reconegut i acceptat, l’impulsa endavant gaudint en pau la llibertat de ser qui decideix ser davant tot allò que ha viscut fins ara i el que viu ara i aquí.

Tota l’energia creativa que hi ha dins i a través de nosaltres d’aquesta innocència genuïna que és la nostra Essència, surt quan deixem el casco al costat. Aquest Ésser no és pas el que has d’esperar o pregar perquè arribi, ja és dins teu, és aquell que veus dins els teus ulls i es parla dient-se bon dia!!

La ment i els pensaments és tot l’altre, la que jutja, espera, s’avança, suposa, justifica, queixa, compara, interpreta…

No s’apaga massa bé un foc si volem apagar-lo tirant l’aigua al fum. Com difícilment sortirem del caparrot si no deixem de reaccionar, i només reacciona una sola cosa, la caixa del teu inconscient que portes a la motxilla i que et fa veure, si estàs present i conscient del que passa, que allò que està sorgint en tu és ben teu i que gràcies a reconèixer-ho, et fa lliure!

Sí, ja ho deia un Gran Savi, la Veritat et farà lliure, i la Vertadera llibertat és Viure, i no sobreviure a través de qui encara no ocupa el lloc de l’adult i l’adulta, reclamant o fugint a través de tot el que fa de l’Amor, que no recorda que té dins, des de moment que dues cèl·lules van ajuntar-se.

Ben bé que aquest moments que estem vivint són ben especials, dins i també social i globalment.
Ens fa remoure coses dins, com si fóssim un vas que fa molt temps que no l’hem mogut i ara es sacsejat per tot el que passa i tot el pòsit de tant temps de no moure’l. 
Enterboleix l’aigua que hi ha i la seva transparència i claredat. Costa més de mirar a través sens dubte. Quan deixem el caparrot al costat és quan el camí es fa clar i directa.

I sí, celebrem també, des del simbolisme que aquest Halloween ens dóna, la nit, i tots els seus personatges en forma de carabassa. I aquesta lluna, plena, de sentit i profunditat. I celebrem el dia, aquest diumenge de Tots Sants amb tota la llum que il·lumina ara ja amb pau el nostre passat.

Abraçada i content si fas comentaris de com ho vius tu o que et desperta el que t’explico i proposo, i també els dubtes que apreguin, feliç d’aclarir-los…

Bon diumenge de Tots Sants, honorant els que ens han precedit triant lliures de seguir repetint o no el que ens van entregar.
I bona una lluna ben plena dins una nit profunda, d’una ànima que ja no es deixa perdre més pels personatges.

Dins la bellesa d’un bosc en calma i els seus habitants, avui amb la guineu, un present únic, una sincronicitat que brinda i celebra amb la Vida.

Seguim!!

Oriol

01. Novembre 2020 per Oriol Tarrago Costa
Deixar un comentari

Deixa una resposta

Els camps obligatoris estan mercats *


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada