Malaltia com a símptoma, fum d’un foc que no atenem.

“Som capaços de curar cossos però no tant de veure que és l’ànima que emmalalteix darrere, i una cosa no pot anar sense l’altre. Cal pal·liar el símptoma i ajudar a decréixer el patiment, com sigui, i també cal acompanyar a trobar el sentit a la causa mental i emocional que hi ha darrere el desgavell del físic.”

Et deixo un àudio que ha començat escrivint aquestes paraules tot reflexionant… he agafat la gravadora i ho he fet en veu alta, segur que t’arriben més coses que no pas si ho llegeixes.

De què serveix desconnectar el llum vermell del cotxe que ens avisa de la falta d’oli? Només cal que n’hi posem i s’apagarà, oi? Doncs, si agafem el símptoma igual que un avís d’alerta i fem cas al que ens avisa posant-hi remei, fàcilment el símptoma baixarà d’intensitat.

Faig una reflexió amb veu alta de la manera que veig aquest tema concret i com tot el que vaig compartint, tan de bo t’inspiri a ser cada dia més tu mateix i tu mateixa sense filtres que ho impedeixin.
És darrere els filtres que trobem el patiment.

I el patiment només és una resistència al que està passant, sigui com sigui, del mateix cos o de nosaltres mateixos i mateixes. Cercar l’equilibri i la calma depèn simplement de deixar de resistir-se tan bé com se sàpiga i cercar dins com és que ens resistim al que sigui que ens estem resistint. Aquí neix l’aprenentatge que ens fa ser més lliures cada vegada que passa, construïm.

Si fem la feina en nosaltres, tard o d’hora el patiment deixa de tenir sentit encara que el dolor formi part del nostre viure en moments concrets. S’hi viu molt millor, t’ho ben asseguro.

Que no ens perdem en etiquetes i classificacions i que aprofitem tot el coneixement i saviesa per poder “acompanyar” aquest Ésser Humà atenent totes les parts que som, cos, emocions i ment.

La salut s’expressa en nosaltres quan aquests tres centres s’equilibren.

Formen part del que ens fa humans, sens dubte, i no identificar-s’hi és el que ens fa ser Éssers, sens dubte.

Que puguem obrir les finestres del nostre cap perquè vagi sortint el fum, mentrestant podem reconèixer el foc que el crea.

Sense judicis sinó entenent des del sentit comú la saviesa que ens porta quan no hi lluitem en contra i assumim la pròpia responsabilitat de fer del canvi el viure.

Seguim…

Malaltia com a símptoma, fum d’un foc que no atenem.

20. Gener 2020 per Oriol Tarrago Costa
Deixar un comentari

Deixa una resposta

Els camps obligatoris estan mercats *


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada