Quan és sí… així, perquè ens respectem, i no ens mirem malament. “L’eina del 50%”
Dins aquest àudio, et deixo una altra eina que per mi és bàsica, “l’eina del 50%”. Aquesta eina la pots aplicar a totes les coses que t’ocorrin cada dia. I com símbol de moltes coses, amb ella et presento un dels principals personatges de l’obra de teatre que vivim cada dia, el de víctima. Fàcilment el podem viure i/o veure, en nosaltres i els altres. Aquest personatge l’acompanya sempre una cançó que és la banda sonora de l’obra, la queixa, per dins, al cap, o per fora, el que cadascú es diu o es troba. (…)
La Llei del 3, límits.
Avui et deixo un àudio que he gravat per tu assegut a un banc contemplant la nit banyada d’aquesta preciosa lluna.
M’ha vingut al cap parlar dels límits a través d’aquesta eina que és la Llei del 3. T’ajudarà de forma simple a veure els límits des d’una altre mirada que fins ara potser no l’havies rumiat i que de ben segur et facilitarà a que les coses del teu dia-dia vagin cada vegada més fluïdes fent servir, si així ho sents, aquesta simple eina i altres que t’aniré compartint.
Que sigui el millor per tu si ho ha de ser. I que siguis el millor per tu primer! Abraçada!! ???
Un bon vídeo d’una psiquiatre pel capde…
Voleu una altra mirada i ben sàvia de com poder arribar a sentir la felicitat des de dins, sense necessitar-ho de fora?
Una persona molt autèntica, la Marian a través del sentit comú i l’expertesa, ens acompanya a veure des de la psiquiatria el que hi ha darrere la malaltia des de la mirada més biològica.
M’alegra i em dóna força saber que cada vegada hi ha més persones dins aquest camp amb els ulls ben oberts, i no cap a fora, sinó cap a dins, des d’aquesta consciència que acompanya la presència.
Que bonic serà quan tots ens puguem anar deixant ser tal com vulguem, sense que pors ens paralitzin o fantasies se’ns enduguin.
Arribarà el dia que viurem sense haver de pensar el que volem fer sinó que ja ho estarem fent. Des d’aquí podrem veure les persones brillar en tot allò que faran igual que la bellesa dels camps en el florir.
I, que bonic que serà quan metges, doctors, psiquiatres, psicòlegs, medicines alternatives, medicines ancestrals, plantes medicinals, plantes mestres, i molts més, puguin asseure’s a taula i aprofitar cadascú el millor de cada mirada sense que ningú refusi o jutgi la de l’altre.
Perquè cadascú ocupa un nivell diferent de la mateixa realitat i és, quan les ajuntem totes, que hi ha la imatge real i no es esbiaixada.
Sent molt més simple del que pensem i creiem, quan finalment puguem fer això, estarem molt més a prop o de ple en l’estat on ja no té cabuda la malaltia.
Molt bon cap de setmana i que sigui com el millor dels regals quan vegis aquest vídeo!
Seguim que fa baixada!! Abraçada! ???
Marian Rojas Estapé -Ser feliz: cómo gestionar las emociones-
Per si no et funciona l’enllaç: https://youtu.be/5qD7pbw-_2U
DIÀLEGS AMB UN MATEIX/A…
Seguim explorant la creativitat…
Des dels últims quatre anys dins i fora meu hi ha hagut moltes transformacions farcides d’aprenentatges i igualment a dins, una crit ple de ganes de poder-ho compartir. Les paraules quedaven aturades quan portava una estona escrivint… senzillament no acabaven de sortir i per tant era que no tocava. Zero resistència sempre que m’ho permetia.
Aquests quatre anys últims han estat caminats d’una forma totalment diferent d’abans, hi havia un Oriol que cada vegada vivia més al present i més fàcilment s’adonava quan estava al cap pensant i vivint-se des d’aquí. S’ha anat obrint literalment l’espai on poso les meves arrels, el lloc concret d’aquest bosc preciós que habitem. Ocupar el meu lloc és acceptar-me i aquesta és la base de tot el meu aprenentatge.
Aquests camins han sigut plens d’experiències dins les viviencies que han transformat el meu viure diari fent-lo molt més tranquil, amable i somrient, ple de tot i de res. I a la vegada s’ha anat transformant també el meu acompanyament amb les persones, fent-lo ben simple i directa amb el més savi dels sentits i menys utilitzat per la majoria, el comú, el sentit comú.
Neix de dins meu aquest sentir que sempre m’ha acompanyat, compartir el que dins meu visc tal com ho visc i quina millor manera que la de parlar-te directament encara que no se ni qui ets que escolta a travès d’uns àudios.
Avui penjaré un àudio introductori sorgit espontàniament conduint com veuràs, feia dies que em rondava a prop la sensació de fer-ho. És la introducció a un altre que vindrà on vam estar amb un amic conversant, al Collbaix.
Avui és la presentació de la presentació!! Jaja Com espontanis han sortit fàcilment hi trobaràs frases que no estan prou clares o no s’entenen, com errades gramaticals i orals, disculpes per si et fa sentir qualsevol cosa referent a l’estil.
Disculpa també la qualitat de so, se sent vastant malament en alguns espais, però s’entén el que hi dic.
Avui començaré a transformar les paraules en veu, del que sorgeixi espontàniament del dia/dia i ho aniré penjant aquí al blog per quan vulgueu escoltar-ho. Segurament se t’activaran diferents coses, pensaments, emocions, el cos… mentrestant escoltes aquests àudios, ben normal serà perquè l’única intenció que hi ha darrere és facilitar-te a veure coses de tu mateixa o de tu mateix a través del que sentiràs que podràs o no utilitzar després per aprendre una mica més de tu.
No hi ha bo ni dolent, ni cal creure en cap cosa ni imaginar una altre, solament et demano des del primer moment, que no et creguis res del que aniràs sentint. Només si et ressona, practica-ho, comprova-ho i després tu i només tu decidiràs si t’ho fas teu o no, si?
Com a persona humana que sóc, només puc explicar i defensar la Veritat que visc, així que des d’aquí ho faré al teu costat si hi ets sense pretendre res més que el compartir.
Que tinguis una bona escolta!! Feliç seré si et ressona el que hi hi trobaràs, tots som miralls, d’una cosa i una altre! Una bona abraçada per tu i fins ara…
I bones festes!!
Oriol
Dia de St. Esteve…
“L’hora del Despertador”, grups de Transformació Personal i Grupal
Com anem? Quantes vivències t’ha portat l’estiu? I amb la tardor que s’acosta… la Vida, que no para, oi?
Em fa molt feliç de presentar-te el nou capítol del meu caminar per aquesta Vida, acompanyar grups. Seguiré fent acompanyament personal en els casos que calgui fer-ho, però enfoco la feina d’acompanyament al grup per la força i profunditat que s’aconsegueix quan diverses persones es posen a fer un treball conjunt, cadascú aportant la part que li pertoca.
Em fa il·lusió que sigui des d’aquí el Blog que ho comparteixo primer, aquí en el fons hi he anat plasmant a través d’on he anat escrivint i compartint, els diferents sentirs dels passos que he anat fent al llarg d’aquests anys. Aquest n’és el d’ara.
Aquí et deixo doncs el text de presentació dels cursos, agraït per endavant si el comparteixes sentint que li pot servir a algú altre. Si per un cas tens ganes de fer el viatge, content de compartir-lo amb tu.
Que et sigui profitosa la llegida, i si et ressona encara millor, com més serem més riurem!!
Seguim, seguim!!
Oriol
“L’Hora del Despertador”
“Aquest final de setembre, comencen els grups de Treball Personal i Grupal.
Adreçat a tots aquells i aquelles que fa temps que viuen a través del patiment ja sigui per una ment que no deixa viure; unes emocions que ens atrapen i que tenyeixen tot allò que ens toca fer; o bé per unes “dolències” físiques que fa massa temps que ens acompanyen.
I també adreçat a aquelles i aquells que es troben com perduts sense saber trobar el sentit a les seves vides. O aquelles persones que tot i anar fent, no acaben de sentir-se realitzades.
Per totes aquestes persones, aquí et proposo un camí a recórrer per trobar les respostes necessàries al perquè del símptoma que cadascú arrossega, que ens avisa a parar i veure què passa, si així ho volem viure.”
Avui, ara, aquí, 48 anys.
A un quart d’una d’avui, he fet exactament quaranta-vuit anys.
48 anys d’obrir els ulls cada matí, i feliç avui de poder dir el 90% dels dies, GRÀCIES, GRÀCIES i GRÀCIES!!
Siguem estornells!!
Aquests dies els dits estaven que bullien… Vaig acabar escrivint aquest text quan va venir la inspiració, i no sabia si el publicaria… la veritat que he tret algunes parts que ara ja no em ressonaven.
Avui he anat a dinar i m’he trobat un oli amb el nom del qual va inspirar aquest text, els Estornells. Senyal simple que fa que te’l deixi aquí per si tens ganes de llegir-lo quan vulguis. Amb una mica de calma, recomanable.
Una bona abraçada i espero que tot et vagi com tu triïs!! Seguim!
Clara la mirada.
Com vas?
Aquí un escrit del moment que és ara.
Aquí llegit i amb la cançó que l’ha acompanyada de fons, per si la vols escoltar. A sota de tot l’enllaç a Spotify.
Abraçada i seguim, oi?
A tu dona, a Tu.
Bones!! Com estàs?? Quants dies oi? Uns quants mesos, nou en concret!! Caram un bon embaràs. I saps, he començat algunes vegades a escriure però no seguien les paraules. Veurem aquesta vegada. El darrer començant un nou any, el d’avui començant un nou curs.
Avui et comparteixo un “escrit”, que és com els anomeno jo. Paraules que surten i brollen, com m’agrada dir, sense que cap cap i posi cap paraula que no sigui la descripció més acurada de les imatges que van sorgint, les poso en paraules.
Avui et comparteixo després de molt temps una mirada, la d’ara, que es reflecteix i neix, de fet, de tots els ahirs. Moments d’un caminar cap endins que m’han portat fins avui, parlant-he. Present que s’obre, quan tu llegeixes i jo et parlo, darrera paraules escrites que no tenen temps, però omplen l’espai d’imatges.