Les emocions, la meva principal, la por.
Et penjo un altre àudio gravat tal com sona… desitjo que et pugui fer servei.
Aquest àudio parla de les emocions, d’una forma de mirar-les i atendre-les diferent.
Les emocions ens fan de tel, i junt amb els pensaments, fan de vidre gruixut que distorsiona literalment aquesta vivència del simple present on no hi ha patiment encara que hi hagi dolor. I si hi són, és clar, ens cal entendre el perquè hi són, oi?
Tots tenim emocions, uns les tenen ben tancades i altres massa obertes. En tots i totes hi ha una emoció que domina per damunt les altres, la meva va ser la por.
Les emocions fan perdre’ns dins una ment que justifica, jutja, compara, es queixa, espera, i el que vulguis. Ens perdem dins “submons” que pertanyen només a la nostra vivència i com interpretem el món.
Des d’on? Amb tot l’après a la infantesa, dels 12 en avall que ens fa de filtre a tot el que vivim.
Si en contres de lluitar en contra, d’amagar-les o de fugir d’elles pel que sigui, ens proposem esbrinar quina és la història que hi ha darrere i que cal ser atesa i entesa, les emocions, igual que tot símptoma, aniran aflacant cadascú al seu ritme, però sí o sí, aflacant.
És un avisador que hi ha alguna cosa que s’ha de gestionar, un cop feta la feina, deixarà de ser-hi, sentit comú, oi?
La idea de l’àudio va sorgir quan tornava de sopar el dimarts passat tot caminant els 2600 metres que em separen de la carretera amb el camí de terra que em porta a casa.
Necessitava caminar, va ser un dia ple de coses ben plenes. Era ja nit i ben fosca, va aparèixer un pensament amb una emoció que la seguia sense saber quina de les dues anava primer. Un pensament em va fer connectar amb el passat i la vivència de l’emoció que més vaig tenir present, la por.
A l’àudio t’ho explico i el que va seguir espontàniament gravant-t’ho per penjar-ho, per tu, també.
Per cert, hi ha una part que parlo d’un mestre tibetà, Namkhai Norbu i un altre que no recordava fent l’àudio, és Soygal Rimpoché, més que recomanable aquest vídeo, saviesa clara i simple directament d’aquest gran mestre! (“La cualidad más maravillosa de la mente”).
Gràcies per ser-hi de la manera que hi vulguis ser, i feliç de compartir i que et comparteixis si així ho sents.
Seguim practicant, seguim afinant l’Stradivarius.
Bon cap de setmana!!
Si no tenim sentit aquesta vida, quina Vida estem vivint?
Vinga que torna un àudio que vaig gravar el diumenge passat.
Com tots els altres, tal qual ha sorgit te’l passo practicant jo mateix l’autenticitat, mostrant-me tal com sóc, parlant-he espontàniament després que una idea passés pel cap. Diàlegs amb tu a través d’aquest mitjà… també porta a Roma!
Aquesta vegada t’explico una mica més que vol dir Psicologia Conscient.
Per part és un mètode, com si d’ un mapa a recórrer es tractés. Per l’altre, és una mirada, una forma de viure i veure les coses, és la que realment dona sentit i força, poder viure la vida de forma conscient tot estant present tan bé com es pot a cada moment! És una pràctica, un entrenament que no és gens feixuc quan deixes de lluitar en contra tot el que has de viure perquè és el que toca. Tothom pot, si vol.
Fa quasi trenta anys que recordo conscientment que alguna cosa va canviar literalment dins meu tot i que des de sempre m’ha atret la consciència, primer va ser religió, després espiritualitat, new age… un viatje la majoria de vegades mirant i anant cap enfora… després va arribar un treball intern a través de la psicologia, moltes tècniques i terapeutes, era la meva obsessió en el fons… i mentrestant va aparèixer les Plantes Mestres de l’Amazònia i d’aquí. I finalment la Consciència de saber que tot és casa, cordons quantes voltes.
Un viatge amb moltes parades i entrebancs, però farcida fins dalt d’aprenentatges. Com acompanyo i et comparteixo és fruit de tots i cada un d’aquests Mestres que m’he anat trobant durant tot aquest caminar i que mai faltin!!! Mestres reconeguts, mestres de bones i males arts, mestres que mai sabran que són mestres, mestres a través de llibres, la natura, …
I sí, dedico especialment a la millor Mestre acompanyada pel millor Mestre, la meva mare i el meu pare! Diumenge passat la mare va fer 80 anys! tela marinera! Que mai faltin les seves mirades! La de tots dos.
Una de les coses que més m’he adonat durant tots aquests anys, és que un cop havia tingut l’experiència viscuda apareixia un llibre o persona que m’explicava i confirmava les vivències i el coneixement viscut. És el que moltes vegades m’ha ajudat a no creurem realment raru raru de pensar i viure aquestes coses!!, jaja
Que el que escoltaràs t’acosti una mica més cap a tu i et permeti veure’t sense voler afegir ni treure res de tu mateix i mateixa. Que et mostri el món una mica més tal com és, entenent simplement que les pors no són res més que avisos que hi ha alguna cosa del passat que cal atendre i que les fantasies junt amb el desig, ens encadenen intentant omplir la motxilla que hauria d’estar plena de Pau, Goig i Llibertat, d’Amor!!
Tu Ets això! Tu ets Amor quan no et mires el món des del filtre de la ment, que el traspasses quan t’adones que hi és i on cal mirar per identificar-la!
No t’identifiquis amb els pensaments, quan ho fas, entrés en una “realitat paral·lela” que crea la teva ment afegint-ho a l’únic que és real, el present! Una capa de ment damunt el present.
Vinga que l’aixeta segueix rajant i dins l’àudio seguim des aquí!!
Sent com ets, lliure i sabent que faràs el que et peti i et vingui de gust, deixa’m també compartir-te una manera ben simple perquè gaudeixis d’una forma diferent l’escolta de l’àudio.
Agafa un seient ben còmode i si tens uns auriculars, millor! I amb els ulls tancats millor!, nada mal, oi? jajaja deixa’t portar per les paraules i el present en què van ser gravades… és ara.
Bona escolta, bon caminar cap a tu!! Per un món lliure de filtres, ocupant cadascú el lloc precís i intransferible dins aquesta Tribu de persones Conscients, Éssers, Humans i Humanes, que viuen respectuosament amb si mateixos i mateixes, i amb tot el que les envolta.
Seguim!! Abraçada d’un, dos, tres!
La bellesa feta forma.
Com anem?
Ja fa dies que em rondava aquesta idea dins el cap. I aquesta setmana caminant per un prat a Montsegur, a Occitània, vaig trobar-me amb un Dent de Lleó ben florit i obert al món.
Visca la tecnologia que ens permet accedir a espais que ens passen desapercebuts i que amb ella, podem mostrar-los.
Aquí et deixo un vídeo amb àudio i imatge que he preparat amb una frase inicial que ha inspirat la resta del que veuràs.
Som-hi a ser la millor versió de nosaltres, amb ganes d’aprendre, de totes les desafinades!
Seguim, seguim caminant, que és l’únic objectiu, recordant que podem triar sempre, el camí a caminar.
Bon cap de setmana!
“Estem perseguint la bellesa feta forma, quan la Bellesa no té forma, i, és en totes les formes.”
“Ell”, jo, tu. L’Amor.
Com vas?? A punt per gaudir d’aquests dies?
Aquí un tros d’un present enmig d’aquesta setmana, Santa.
Et deixo un àudio inspirat en aquesta foto amb tot el simbolisme que aquests dies té. Símbol d’Un que va parlar clar, acceptant tots els colors i actors de l’auca.
Que allò més genuí que Ets brolli i regui la terra que trepitges. Que el que sembris sigui demà el teu fruit a assaborir. Només depèn de tu si hi haurà espines o dolçor.
Bona setmana, Santa.
Lideratge.
“Influir en la vida de las personas es una responsabilidad que ha de enamorar. Si uno no lo disfruta (…) será complicado que se le reconozca como líder. Tampoco seguimos a personas que son destructivas o que se quejan por todo. Seguimos a personas que nos hacen sentir bien y que vemos que son coherentes con lo que dicen y hacen.”
Pilar Jericó. Publicacion de El Pais Article
Així és! I que clar el missatge trobat pel Facebook, d’un fet que sempre mou coses, el lideratge.
Quan “necessitem” liderar, encara hi ha feina a fer amb el passat.
El líder que no necessita ser-ho, és aquell que ha navegat els seus mars plens de tempestes que li ha proporcionat el millor mestratge que és el que precisament reconeixeran els altres i valoraran.
El líder mostra el que ell ha après a través de l’experiència, que el fa viure sabent que tots fan el millor que saben.
El líder és mestre quan acompanya a què cadascú pugui treure el millor de si mateix que fa més gran i ric el grup.
Seguim aclarint la pantalla i afinant la mirada…
Aquí també et deixo un àudio amb més reflexions sobre el mateix i que ha sorgit també gràcies a fets que aquesta setmana m’he trobat davant persones que lideren grups i que només veient el que deixen darrere el seu pas, no tenen res a veure amb aquest tipus de lideratge més conscient que parlem aquí.
Són líders tòxics que només critiquen els altres, que s’emprenyen quan és trobem el mateix que sembren, que sempre fan les coses bé per ells i que és fàcil veure la manca d’humilitat extrema i la manipulació que acompanya les seves paraules i accions.
Dins hi ha un nen o una nena que no ha rebut les atencions necessàries i que encara des de l’adult, és queixa per tot i amb tots. En el fons només és un nen o nena que s’esforça per ser un adult/a i que necessita encara, l’atenció dels altres ni que sigui des del rebuig que aquesta mateixa persona genera(!!). Si només has conegut això en la teva infantesa, és el que sembraràs si no tens una consciència una mica desperta.
Sí, encara que pocs tenen els sants pebrots per voler-ho veure, l’adult repeteix amb els altres el que l’infant que era li va tocar “viure” amb el seu pare o mare….
Si ens trobem davant d’aquests tipus de personatges, el primer, adonar-se’n i vigilar que ens produeix dins, si hi ha alguna reacció, respirar profundament amb la panxa i cercar el centre sense deixar que les emocions se’ns enduguin, són miralls molt forts.
Seguidament, i des del primer moment, cal posar límits i aquesta és la tasca de qui té davant una persona tòxica, ningú està obligat a deixar-se “mal tractar” per ningú, sigui el que sigui.
I el següent pas, i costa molt si nosaltres mateixos/es tenim feina amb això, poder-nos mirar l’altre com un nen que fa tant bé com sap el que sap i enviar-li la millor de les abraçades a través d’un pensament. D’abraçades, són incapaços de rebre’n físicament, no ho dubtis.
Millor fer això que no entrar nosaltres a la crítica creient que, tot i ser la part més coherent i plena de sentit comú, ens creiem millors que ells/es. Cadascú tria ser com és i cadascú ha de saber posar els seus límits davant les agressions de tota mena.
L’amor no exclou a ningú sigui qui i com sigui. Però és ben lliure de decidir amb qui vol rodejar-se, és clar!!!
Sabeu me’n vaig a dins una Barraca de les que estem restaurant a estar en silenci a la natura com altres han fet abans i jo acompanyat. Ja tocava i que millor que dins encara la celebració d’aquest 49 anys que estar amb mi mateix i la natura.
Seguim!! Bon capde!!
Avui en faig 49!! Acaba un cicle, en comença un altre.
Ara mateix, a les 12 i 15 minuts vaig fer el meu primer alè.
Doncs sí, la vida segueix caminant dins meu i avui celebro amb tu aquest dia especial que celebro i celebrem el primer alè a aquesta Vida tan autèntica quan anem aprenent a viure-la sense estar identificats amb aquest filtre que és la ment.
Et deixo un àudio que vaig gravar abans d’ahir vivint-ho com si fos avui…
Una declaració d’intencions per aquest nou cicle de set anys si miro la mirada de Rudolf Steiner a través dels Septennis, que donen sentit i explica el rerefons cada etapa que vivim cadascú caminant el que li toca.
Una mirada que posa paraules a les vivències, és a dir el “para que” de cada etapa.
És un àudio on apareix el tema dels “miralls”, l’autenticitat i sobretot la necessitat que cadascú pugui ser Far autèntic de què vol dir ser Ésser humà, masculí o femení, que viu la Vida que li toca però des d’una mirada completament diferent quan aprenem a identificar la ment que filtra la realitat deixant-la que “parli” sense agafar-nos-hi.
Siguem Fars d’aquesta Consciència que no separa entre bons ni dolents, ni per colors ni idiomes, ni cultures.
Siguem Fars del Respecte que comença en nosaltres i amb les persones que ens envolten cada dia! I és fa respectar!
Fars d’aquesta Presència que brolla quan som capaços de viure’ns des d’aquest Ésser humà que observa la vida sense deixar-se arrossegar per les emocions ni els pensaments. Només enterboleixen la vivència Real de Vida, l’única que podem experimentar tu i jo a través dels cinc sentits.
Sí, ja no dubto la majoria d’estones del meu present, només existeix aquest Ara que hi ha en aquest precís moment… entre tu, i jo, ara! I sí, si suposo ni que sigui un segon amb el que passarà d’aquí a un moment, o si penso amb el que ha passat fa un moment, si faig una d’aquestes accions, estic al cap més enllà del present, afegint o traient.
Gràcies per ser-hi, en la mesura que hi ets, des de lluny o des d’aprop formant part d’algun espai que compartim. Són ben feliç i aquesta felicitat que neix de dins que ni diem Goig!! Feliç de veure quin privilegi de persones em rodegen! Aquest és el llegat que m’enduré quan sigui el moment.
El nou món més enllà de les divisions, pors, desitjos, emocions descontrolades, aquest nou món és ara, no està enlloc més! Però cal que ens hi posem cadascú!! No vindrà ningú a salvar-nos, ni una pastilla, ni un Ésser espiritual, som nosaltres els que podem viure el Cel aquí a la Terra.
Només cal començar a fer el primer pas, i després a l’altre… I a tot arreu tens camins de com fer-ho, aquí també n’hi tens un que, comença per un mateix/A.
Seguim, seguim caminant i que la Vida digui el que hagi de dir, que ho atendrem tan bé com puguem!!
I cordons ara mentrestant escric, tinc posat una llista dels anys 80 i exactament ara sona U2, “With or Without you” . REGAL!!!!
BON CAMÍ!! Bon escolta…
Jutge, poble Català, Jesús, 50%, Amor entre dos, saber-se donar plaer, Amor Conscient…
Abans d’escoltar, vols saber d’on ve i neix?
Aquest dilluns quatre de març, després de reunió a Irehom. A casa, assegut el banc d’inèrcia. Està calent de l’encesa del dia anterior. Una estufa súper eficient feta amb fang majoritàriament, per qui no ho conegui cerqueu a internet Rocket Mass Heater, un regal tastar-la.
Seia tranquil deixant que l’escalfor del fang escalfat durant hores anés entrant dins sense posar-hi cap resistència… el cos es relaxa des del més profund.
Em ve un pensament amb una imatge, amb la sensació que ja conec, d’agafar el mòbil i encendre la gravadora. Aquí t’avanço el que et trobaràs, anunciat.
El Jutge que és un dels capitans generals d’aquests personatges que tots responen i obeeixen a l’ego dins una ment que creu ser alguna cosa o un altre. Així comença l’àudio, parlant d’aquest jutge que tots en un lloc o un altre està, ha estat, o encara el tenim per descobrir.
Aquest és el primer moment que apareix parlar del meu poble, el català i que formo part. En els que vindran ha tornat a aparèixer des de la meva particular manera, la que no separa per colors però que sap posar límits. Ja aniran venint si han de venir.
I apareix un mestre, qui sempre m’ha sigut el millor mirall on mirar-me, el que ens va mostrar coses ben simples i profundes, l’Avatar que va estar en el mateix continent que nosaltres, connectats per terra i per mar amb aquell que va caminar Galilea, Jesús. El seu missatge és l’Amor.
I torna a aparèixer un tros més de diàleg sobre el 50% de tota història com a base per voler avançar aquest camí que caminem cap a nosaltres.
I sense comptar-hi i espontani com tot el que escoltaràs, apareix el saber o no donar-se plaer a un mateix o una mateixa.
Com podré mai donar plaer a l’altre sense donar-me’l abans a mi? No serà tan autèntic com el que donaré quan gaudeixi d’autodonar-me’l a mi.
I acaba apareixent l’Amor Conscient que és el que des d’aquí el vull compartir i mostrar a través de tots aquests àudios.
Aquest Amor Conscient és una manera de viure que ho inclou tot. No pots separar-te’n, impregna tot el que fas quan et permets viure des d’aquí havent entès que és el que té n’apartava.
I l’àudio acaba tot apujant el volum de la música que m’acompanya tot gravant perquè la puguis escoltar també i viure-la.
Després d’aquest àudio en va baixar un altre de 40 minuts que segurament partiré perquè hi ha dos o més temes que poden anar separats però formant part del mateix moment i que segueix a aquest que escoltaràs ara. Ben creativa va ser aquella nit.
Que siguis tot allò que vols ser, sense necessitat de lluitar per aconseguir-ho i amb la força necessària per permetre’t fer el primer pas si no l’has fet encara.
Seguim!! Bons dies!
PD: Has vist quin romaní tant preciós? Estaven tots plenament florits mentrestant conduia!! Aquí una instantània amb el sol ponent-se, avui, que penjo aquest escrit i que he fet la foto, a Solsona, rodejat de grans i bons amics i amigues precioses celebrant una calçotada. Un regal de dia. Aquest romaní la millor manera de mostrar-t’ho i tenia ganes de que el veiguessis.
El Dolor i el Patiment, portes a la teva llibertat.
Et passo un àudio on et parlo del dolor i el patiment que hi ha dins de cadascú sigui, molt aparent i potent, molt sovint en forma de malaltia, o també amb no tanta intensitat. Aquesta última pot ser viscuda a través d’una desgana o una monotonia davant la vida que toca viure, com no acabar de trobar la tranquil·litat en el que es fa.
No podrem pas acceptar la “llum” que som sense abans poder acceptar l’ombra que projecta, sinó és fantasia.
Per mi, aquesta “llum” que molts parlen i cerquen, no és res més que claredat en la mirada més enllà de la dualitat de situar-nos en un lloc sense acceptar l’altre. És a dir, poder viure el que ens toqui viure sense estar enganxats a interpretacions, suposicions, judicis, queixes… et ressona?
Aquesta és la llibertat, alliberar-se d’estar identificats de tot aquest discurs mental.
Passarem altra vegada per l’arrel de tota història, i que a partir d’allà tot és conseqüència, la infància. L’arrel és el foc, i la història n’hi dic el fum. Si només sabem posar una tirita a la ferida, sense saber com i perquè hi és, no ens ajudarà tant com si podem respondre a aquestes qüestions.
I al final, espontàniament ha sorgit parlar-te d’un moment molt autèntic que estic vivint a través d’una dent que m’han hagut de treure i que vaig trencar-me a la infància i que ara és un simbol amb molt de significat per mi. Et deixo una foto que té molt de terapèutic i que durant l’àudio m’he compromès a penjar!!
Sóc aquest i cap més, amb dent i sense!!
Seguim compartint des del sentit comú i el respecte a nosaltres i a tot el demès!! Oriol
La ment. La radio més escoltada del món.
Com anem?
Et passo una conversa que vaig tenir pensant-te, assegudes i asseguts mirant aquest paisatge de Lleida. Respirant en silenci, observant cadascú el discurs de la seva ment però sense enganxar-s’hi…
El sol ens tocava la cara però no cremava, era el moment que marxava.
I vam parlar d’aquesta ment que ens acompanya, alguns d’una forma imperceptible i altres que potser ni la saben reconèixer encara.
Vam parlar de les dificultats que hi ha en ser-n’he l’observador sense identificar-s’hi…
Aquí et deixo una frase que ara mateix, mentres escrivia, m’han enviat, d’un gran savi que expressa ben simple i clarament el que escoltaràs.
Per mi, aquest Ser que no és res més que l’ésser humà, home i dona, que viuen conscientment la Vida que ja viuen, sense la ment que els faci de filtre i interpreti la realitat.
L’infant només juga, no pensa, VIU! Aprenem doncs a descobrir-la i no identificar-s’hi. Deixem que cadascú mostri el millor que és, respectant-se i respectant!
Som molt grans!! Quan ens permetem traspassar el desig i la por aprenent i veient-les com a mestres que ens mostren el que ens cal afinar encara… com a tothom!!
No som bitxos rars, només ens ho imaginem!
Cadascú és la millor versió que hi haurà mai a aquesta humanitat, cadascú una cèl·lula d’una gran cos també dit amor. Que s’expressa en nosaltres a través de viure la pau, el goig i la llibertat!
Som-hi que podem! Atendre els dolors i deixar el patiment produït per la ment, aquí comença tot camí de llibertat.
Seguim oi? La vida que ens Viu quan ens deixem espera.
Àudio: Els primers segons sentiràs una mica de soroll del ventet que hi havia.
Ara
Aquests dies em venia la pregunta…
Si no hem sabut trobar el “cel” aquí, com podrem reconèixer-lo quan morim?
I el que em va aflorar després de fer-me la pregunta va ser:
“No puc esperar a reconèixer un lloc que encara no he estat. És ara que necessito aprendre-ho perquè quan mori sapigue reconèixer-lo.”
Seguint t’amplio aquesta mirada per si et serveix.
