Intro. de “Converses terapèutiques” i resum 1ª trobada, “Del caparrot a viure conscient la Vida”.
Aquí us deixo un àudio que espontàniament i conduint vaig gravar. Disculpa el so que podria ser molt millor, però se segueix bé!!
T’explico quina intenció hi he posat en aquestes trobades de dues hores cada tercer divendres de cada mes i el que ens hi podrem trobar.
Espontàniament, acabo fent un resum de la primera sessió on vam parlar del que vol dir viure a través del filtre de la ment, el “caparrot“, i el poder viure simplement des de la mirada que no necessita afegir res ni treure res d’aquest present.
Et recordo que si volguessis rebre la info de les activitats que aniré proposant, inclosa aquesta, vaig crear un grup de difusió whatsapp on, només, hi penjaré la informació necessària, i les gravacions de les diferents trobades de “Converses” perquè qui no pugui venir però vulgui poder seguir el que anem fent, s’ho pugui escoltar amb calma a casa.
Aquests àudios només seran per les persones que formin part del grup de difusió i només per aquest espai els passaré. Passa’m missatge i t’hi apunto si et ressona.
Res més, aquest divendres a les 18h farem la següent trobada, penjaré ara un post amb la presentació del que hi farem.
Abraçada i seguim!!!
Oriol
Confrontació: Jo, l’altre, el món.
Homes i dones, dones i homes. És igual que sigui blanc o negre el guà que ens posem, si donem un cop de puny. Defensem l’infern o empaitem el cel.
Mentrestant hi ha confrontació sempre hi haurà un culpable i una víctima. El drama etern que s’alimenta, es nodreix i s’auto-recrea. Existeix perquè n’hi ha dos que es mal-miren, i a ells mateixos sense saber-ho.
El “mal-tracte” que avui encara vivim, uns i altres, homes i dones, dones i homes, és la falta de “bon-tracte” de la nostra infantesa d’aquells que van fer el millor que van poder per ensenyar-nos el que era l’amor per ells. I així sempre.
Aquesta “ferida” està gravada dins el nostre inconscient, que avui es revela en nosaltres en forma de patiment però només ho sabem reconèixer en els altres, mentrestant, els estem jutjant.
La confrontació és perquè dos diuen tenir raó, només la seva, i no, això no pot ser l’amor, com diuen. Només hi ha un Amor.
L’Amor només pot ser harmonia, que és l’equilibri entre els oposats. I si mai hem pogut ser l’Amor com podrem reconèixer l’altre?
Només quan ens reconeguem a nosaltres mateixos/es, deixant de fugir de la por i deixant de perseguir el desig, podrem veure l’altre tal com és, i no, com ens imaginem que és.
Així ens ho mostren cada dia humilment els infants, abans d’”entrar” al casco/ment.
Perdem el Paradís, per passar per l’infern i re-néixer al cel, per adonar-nos finalment i esgotats de perseguir-ho o fugir-ne, que és aquí a la Terra, la natura, el roure, la flor, …
No hi ha cel ni infern quan mirem amb el tercer ull, és a dir, posem Consciència a aquesta Presència. Aquí Som, l’Amor, obert ja a l’altre.
Abraçada! ????❤️????
Nova proposta, trobades mensuals, “Converses terapèutiques”. Grup Difusió i més!!
Bon diumenge! Com estàs??
Escric aquest missatge per informar-te que estic creant un grup de whatsapp en el qual només penjaré informació de les activitats que vaig proposant i que si t’interessen, en podràs estar informat. No serà per res més aquest grup, perquè ja anem prou saturats.
Totes les farem a Casasaies, seu del projecte Irehom, solament a 15 minuts de Manresa, enmig de la natura i en un entorn privilegiat.
Si sents que vols estar informat/da, només m’has de fer un missatge i t’hi apunto. També t’agrairia si creus que li pot interessar a algú conegut/da teu/va. Només has de passar-li el meu contacte i que em faci un missatge i l’apunto. Igual que a tu.
Gràcies pel teu temps i el que aportes quan participes! Desitjo que el teu present estigui ben banyat de presència conscient gaudint la llibertat de ser la millor versió de tu mateix i mateixa!!
Seguim, seguim descobrint que és el que ens aparta de viure en pau, goig i llibertat.
Abraçada, i feliç si ens veiem en alguna de les propostes!
Oriol
646 138 029
Aquí et deixo un resum de les activitats que aniré programant i penjant quan es facin al grup, també ho aniré publicant a xarxes:
– “Converses terapèutiques” comencem aquest divendres 22 de novembre a les 18 h fins 20 h, en principi el tercer divendres de cada mes, obertes a tothom i on practicarem la mirada de la Psicologia Conscient conversant de coses ben simples i clares, que a tots i totes ens ocorren i que fan que la vida no sigui tant plena com podria. No som tan diferents en el fons, ja veuràs! Seran eines que t’ajudaran a mirar-te la vida des d’un espai molt més amable. Entendre perquè el present és com és gràcies al passat (psicologia) i que i com canviar aquest present perquè el futur canviï (consciència)!!
Pròximes trobades: 22 novembre, 20 desembre, 17 gener, 21 febrer, 20 març.
En aquestes trobades hi participarem persones que ja hagin fet un acompanyament amb mi i volen de tant en tant fer un recordatori i sobretot aportar la seva experiència en aquest treball. Persones que ja fan feina interna amb si mateixes però tenen ganes d’escoltar altres mirades o perquè veuen que no acaben de trobar la calma interna. Persones que econòmicament no poden permetre’s ni destinar més despesa per fer treball personal. Persones que mai han fet teràpia però no se senten satisfetes amb la seva vida o hi ha patiment, poc o massa, però n’hi ha i que volen poder entedre.
Cada trobada serà única i no cal tenir continuïtat entre elles. Farem feina juntes i junts sense atabalaments innecessaris! Hi haurà una aportació individual de 20 €.
– Diàlegs amb el Bosc, meditació en moviment (gratuïta). Normalment una trobada cada un o dos mesos;
– “L’Hora del Despertador”, un curs de 12 sessions per aprendre el més bàsic per resoldre el símptoma que et fa patir des de tu, sigui quin sigui, no necessites res més. Quan s’emplena el grup comencem;
– Estades a les Barraques de Vinya restaurades per fer treball personal o recessos, dins el bosc. Individuals i en grups. (Començarem de cara la primavera);
– Caps de setmana en grup a les Barraques de Vinya. Treball personal des de la psicologia conscient. (Començarem de cara la primavera);
– Acompanyament individual i/o parelles.
Presentació 3ª edició de l’Hora del Despertador, aquest dijous 17!
Bones! Com anem?
Et deixo un vídeo, on et convido a venir el proper dijous a la presentació del curs que faré properament. He pensat que és la millor manera que puguis tenir clar el que proposo i tot allò que té a veure amb el trajecte que farem plegats. Et servirà per decidir si sents participar.
És un curs on podràs aprendre de forma simple, directa i plena de sentit comú, eines perquè puguis començar a mirar la vida des d’un altre espai, el de l’observador. Conscient del present que és, quan no estem dins al cap ple de pensaments, emocions o dolor físic.
Des d’aquest espai, simple d’entendre, el patiment queda en un segon pla i podem començar a mirar el dolor entenent que és el que l’ha fet aflorar.
A partir d’aquí, a Viure!!
Benvingut i benvinguda si et ressona!
Seguim!?????❤️?????
Dijous 17, a les 19:30
Espai Annamasté.
Plaça Fius i Palà, n.1. Escala Esquerre, 3er. 2a. (Casa La Buresa) costat Plaça St Domènec de Manresa.
Clica enllaç següent per veure vídeo.
https://orioltarragocosta.com/wp-content/uploads/2019/10/IMG_1401.mov
Eps!! Aquesta tardor començem el tercer grup de creixement i transformació personal, vens?
L’Hora del Despertador, 3ª edició.
T’imagines que la teva vida la poguessis viure des d’aquestes tres característiques:
Pau, Goig i Llibertat.
I que solament amb simples eines fos possible viure-hi cada dia una mica més?
T’imagines que aprenguessis com trobar l’equilibri en aquelles parts que encara et desestabilitzen, i que quasi sempre van acompanyades d’emocions, o una ment plena de pensaments que no paren, o amb un cos ple de mals, o simplement, poc sents que res et faci moure?
T’imagines que realment fos possible canviar la vida que estàs vivint amb patiment o desídia?
T’imagines que poguessis dir tranquil·lament el que sents i penses en cada situació i a més sense por?
I, t’imagines que ets capaç de posar-te límits des del no judici i en conseqüència aprendre a posar-los als altres en allò que saps de sobres que n’has de posar però no com fer-ho?
T’imagines que finalment et dónes permís per fer allò que creies que mai faries?
I t’imagines que tot això fos possible sense massa esforç i que només depengués de tu?
“L’Hora del despertador” va encaminat a què trobis com fer realitat en tu tot el que has llegit, d’una forma simple i plena de sentit comú, si no poc canvien les coses.
Obtindràs mitjançant aquest curs les eines necessàries per fer el que cal fer perquè cada dia puguis anar experimentant més l’Amor que aflora quan fas la feina d’entendre el “com” és que et passa el que et passa des de la consciència.
“L’Hora del Despertador”, és un curs que consta de 12 sessions grupals on anirem aprenent a cada sessió tot allò que cal per entendre el sentit del símptoma que puguis tenir i amb ganes de canviar.
T’agradaria que la calma retornés a dins i fora teu?
T’agradaria deixar de dependre de qualsevol cosa, persona i objecte?
T’agradaria poder viure sabent que tot hi haver-hi a vegades dolor, ja no cal el patiment?
Te’ns ganes d’agafar les regnes de la teva Vida i aprofitar l’energia de la queixa per aprendre a ser-ne lliure?
Tens ganes de transformar la Vida que estàs vivint transformant-he?
Tens ganes de deixar lliure el passat un cop trobaràs el sentit del què hi va passar?
Tens ganes d’aprendre simples eines per gestionar tot el que t’està reservant el futur?
Tens ganes d’aprendre com deixar de sembrar les mateixes llavors que sols donen fruits plens de patiment?
T’ofereixo el millor de mi en cada moment. L’únic que vull que puguis veure amb els teus propis ulls, és que el teu patiment o desidia davant la vida, només és el malson que t’has cregut gràcies a que ho has vist així des d’un començament.
T’ofereixo el resum de trenta anys d’autoconeixement i indagació cap a mi mateix d’ençà que vaig preguntar-me que hi feia aquí a la terra empaitant una pastanaga. Tot un caminar cap dins i fora meu des de molts camins diferents amb molts mestres de tots els colors i formes.
T’ofereixo que descobreixis la única “casa” on sempre hi podràs estar bé, dins teu, després d’entendre el passat que ara encara pateixes, i de saber des de la confiança que el futur que ve anirà canviant perquè aprendràs a sembrar d’una altre manera.
T’ofereixo solament allò que m’ha servit i ja fa més de deu anys que va servint a les persones que s’hi posen des d’aquest camí compartit amb altres com tu que volen trobar respostes.
T’ofereixo un camí on només la Veritat des del no judici prevaldran per damunt de totes les coses que farem i et donaran el sentit que només pot néixer de dins teu, perquè tingui realment sentit per tu.
T’ofereixo des de la Psicologia Conscient un mapa ple d’eines, ben simples d’aplicar i senzilles d’aprendre, totes juntes t’ajudaran a guiar-te en els moments que et caldrà saber on anar i/o triar, dins aquest dia dia. Amb elles entendràs el perquè t’ha tocat viure el que t’ha tocat, i per l’altre, aprendre què fer en aquest present perquè doni els millors fruits al futur.
El passat amb la mirada de la psicologia i el futur des de la consciència d’aquest present únic que podem viure.
Coses pràctiques:
Adreçat a: Persones que tenen un símptoma emocional, mental o físic, més o menys invalidant i amb menys o més patiment. Persones que sense patir massa, no troben el sentit ni l’estímul a la vida.
També, si no estàs vivint sentint pau, goig i llibertat, és a dir l’Amor, trobaràs en el curs les respostes, ja veuràs.
On: A Casasaies, seu del projecte sense ànim de lucre Irehom, on visc, amb unes instal·lacions precioses per utilitzar juntament el bosc que rodeja i forma part d’aquesta vall espectacular a 15 minuts de Manresa.
Què: Ens trobarem durant 12 sessions que conformaran el mapa que et servirà un cop acabat per funcionar on vagis i que facis.
Quants: Grup de 10-15 persones com a màxim. Mirades diferents ajudant i fent-he de mirall. Trobades de dues a quatre hores depenent el nombre que siguem.
Quan: Un dia a la setmana al principi i cada quinze dies després.
Farem: Seure, caminar, estirar, silenci, parlar, ordenar, entendre, respirar conscientment, meditar en moviment… I entremig de tot això, aprendre que vol dir estar present i conscient amb tot el que ens cal per ser lliures de condicionaments.
Quin dia: El que estipulem tots i totes, entre setmana o cap de setmana.
Inversió: L’energia necessària que destinaràs per invertir en tu serà de 70 € cada sessió de 2-4 h depenent del nombre de persones.
Què necessites per poder extreure’n el profit necessari? Que et ressonin les paraules que has llegit i la voluntat de posar-t’hi fent el primer pas i després la voluntat de fer el segon, i després el tercer. Amb la confiança de saber que quan arribaràs al final, segur que et satisfarà tot l’après perquè ja n’estaràs vivint els resultats, si fas el que se’t suggereix a fer.
El mapa és molt clar i simple, ja veuràs, i seguir-lo més, encara que a vegades no sigui fàcil, però tampoc difícil!!
I no dubtis ni un sol moment, si en acabar no veus encara els resultats en tu i el teu entorn, et torno la meitat del que hi has destinat en forma de diners, aquest és el meu compromís també amb tu.
Feliç si sents formar part d’aquesta tercera edició i participar amb el grup! No dubto ni un segon que no et deixarà indiferent veure les mateixes coses que fins ara has mirat d’una manera, amb unes conseqüències ben conegudes per tu, des d’un altra angle, amb un resultats diferents, i millors, sens dubte!!
Si t’interessa, solament fes-me missatge i t’explico el que falti. I si sents que a algú li pot interessar, gràcies per fer-li arribar!
Seguim doncs, gràcies pel teu temps i content si caminem plegats aquesta edició! Abraçada per tu!!
Oriol
646 138 029
orioltarragocosta@gmail.com
Mare, Feminitat Conscient. Pare, Masculinitat Conscient. 2 de 2.
I aquí la segona part d’aquest binomi, l’àudio amb la reflexió des de la feminitat que com Oriol puc viure i veure. Dins el marc de la Psicologia Conscient que ens fa de mapa sota totes les infinites possibilitats que ocorren en el món que cadascú es construeix sense saber-ho.
Parlarem sobre la mare i la feminitat intrínseca que l’acompanya, igual que el pare, de com he viscut aquests primers 12 anys de vida al costat d’ella, principalment, però també d’ell.
Sobretot, com és de determinant en nosaltres i pels possibles futurs del que ens atraurà o rebutjarem.
Aquesta Feminitat que regna dins teu des del primer dia que van engendrar-te, amb més presència si l’encarnes dins un cos de dona, més subtil si ets un home, però igualment present.
Aquest món que vivim, comença a ballar “unió” i a obrir els ulls, retornant a l’essència que cadascú És, sí, simple però ni fàcil ni molt difícil, solament permetent-nos ser allò que vulguem!
Sense por ni desig, només perquè lliurement, gaudint-ho i estant en pau amb nosaltres mateixes/os, decidim que ara, en aquest precís moment, no hi ha res més important que fer, fer el millor que cadascú sap, amb totes les eines que va adquirint pel camí, cap a la seva “alliberació”!
I del que cal ser conscient és que, això d'”alliberar-se”, no és res més que d’aquelles creences que portes sense saber-ho, d’aquells condicionaments que fan que visquis la vida des d’uns filtres. On el patiment o desgana davant les coses que et toca viure, sempre t’avisarà que encara queda feina per fer.
I recorda que de feina sempre n’hi ha, i com més avançaràs pas a pas, més fluid serà el teu caminar, doncs és clar, la motxilla cada vegada pesa menys!!
Tot renaixement crea incomoditat. Quina sort que ja hi ha persones que ho han fet abans i ens ensenyen cada vegada més clarament els senders per on transitar…
Si, així és, dins teu portes la motxilla que guarda tot el viscut, l’inconscient, on hi ha dues pedres ben grosses, les que més, el pare i la mare, perquè després tot deriva d’aquí, i és conseqüència del viscut a la infantesa amb ells, sigui el que sigui que vagi passar.
Com estiguis amb aquestes dues “pedres de la motxilla” feta de passat, és el que més et pot indicar a quin camí anar a cercar les respostes certes i directes, el patiment ens anuncia vivint-ho amb menys o més intensitat, més o menys freqüència, sigui com sigui, ho estàs vivint, poc o molt.
Si pateixes, hi ha feina a fer, i, com que tot és conseqüència del que vas creure’t ser, només cal entendre des de l’adult i adulta què ets.
Que aquells dotze anys van ser el que havien de ser, i que totes les bufetades també anaven acompanyades d’abraçades, amb més o menys intensitat.
Hi ha parts per integrar i acceptar com a viscudes i que et pertanyen també d’una manera o un altre. I també potenciar aquelles parts que t’hi reconeixes i t’ajuden a ser més tu mateixa o tu mateix. I també llençar totes aquelles parts que ja no vols pas per tu mai més.
Però, és només una part de la vida en minúscules, i si no en som conscients, res més que una pel·lícula on cadascú representa papers. Jo faig de fill, de company, de pare, d’avi. I sense saber que, el personatge em viu a mi.
Tu vius el personatge o ell et viu a tu?? Preguntava a un home.
El patiment ens condueix dins forats que creiem que mai acabaran o que és el que ens toca… NO!!!, el patiment és precisament la porta, i la clau està dins el teu cor, sense dubte!
Abraça’t més cada dia i deixa de queixar-te pel que sigui, jutjar-te, justificar-te i qualsevol acció que puguis fer a través de la ment i pensaments. I, ACTUA!! Cap més excusa!!
Només viu-te, te’n recordes??? Sí!!, quan corries darrere una papallona o dansant dins un camp de rostoll amb totes les bales que hi escalaves…
On hem deixat l’infant preciós que ens feia veure la vida amb tres dimensions i de colors. On és??
Simplement, darrere totes aquelles capes d’històries que no hem resolt, de totes les programacions que hem rebut des del millor amor que han sabut, des de tots els condicionaments…. tot això és el que et separa de poder connectar amb el teu infant… la ment amb totes les diferents capes.
Quina tragèdia oi??
Doncs, no ho és pas. Observa, anem a fer un mini exercici…
Mira un objecte del teu voltant amb els ulls ben oberts i fixes al punt que mires. Ara pensa amb la teva mare o el teu pare sense deixar de mirar el punt…
Veus la imatge del pare i de la mare?… La veus davant teu??, veus que darrere també hi ha el punt que miraves??
Doncs aquí arriba el més simple de fer i veure, la teva mare està sent projectada a la pantalla de la teva ment que encara no podies veure segurament. La mare que veus dins, és la imatge que el teu inconscient evoca damunt la pantalla i tu la veus.
I també passa amb qualsevol pensament que et sorgeixi dins el cap i també qualsevol vivència que visquis. Aquesta pantalla és la que ens separa d’aquest “Ara” que els infants fins als 3 anys, sense encara saber-ho, ens mostren, el que és i com viure’s aquí, i des d’aquí!
No cal pensar en què faré al pròxim segon, només que aconsegueixi fer plenament el que faig ara, un cop l’hagi viscut, en vindrà un altre, i així amb els següents. Com menys miris la pantalla de la ment, més lliure. Com més t’hi identifiquis més t’hauràs de flexibilitzar després agraint-he que cada dia té n’adones més ràpidament que ets “dins” i pots sortir-ne.
Tornant a l’exercici d’abans, no miris la pantalla on hi veus altre cop la mare o el pare, si no fixa’t amb el punt que tens la mirada posada més enllà, i veuràs que si observes al costat, hi ha la resta de coses d’aquest únic decorat que formes part llegint aquestes línies, de l’única obra de teatre que puguem Viure mai. On cadascú fa el personatge que vol i on ningú té por ni necessita res, estant ja vivint-se des del present, on la ment ja no fa de filtre. Aquest és l’objectiu, caminar des d’aquí, amb els ulls desperts.
Aquí és on comença i acaba tot, no ho dubtis, aquí és on amb entrenament simple d’anar-hi posant atenció, sempre que li sentis posar, aniràs aprenent a “separar-te” del que estàs vivint fins llavors identificant-hi i deixant-he emportar per unes emocions que t’indiquen que allà hi ha quelcom a gestionar.
Aquest únic segon, és l’únic que podem experimentar amb els cinc sentits, només aquest, tu, i jo, i tots. Tot el que hi vulguem afegir o treure, és ment, i qui pateixi té la millor oportunitat d’adonar-se i cercar el canvi, en cadascú mateix/a assumint el 50% de responsabilitat sense culpar més a l’altre.
M’expresso des de la meva mirada que ha sigut modelada per a cada vivència que aquestes tres últimes dècades he estat vivint de la millor manera que he sabut amb el meu propi camí d’autodescoberta. Un cercle immens que retorna una i una altra vegada a un sol lloc, aquí, i ara. El camí del mig, la mirada del “tercer ull”, que és el que mira ajuntant els dos oposats conscientment des de la presència en aquest present.
Aquesta setmana passada vaig ballar-me despullat enmig d’un “viatge” intern i profund, on els vestits van deixar de tenir sentit i encara més el que podrien representar.
Masculí i femení dansant harmoniosament a través d’aquest cos, emocions i pensaments…
Feliç de mostrar-me tal com sóc a cada moment de la millor manera que puc i ser.
Una mà que s’ajunta amb l’altre tocant-se tots els dits i situant-se damunt el pit, honora aquest moment en mi, moment d’integrar els dos oposats acceptant-los, lliurement.
Sóc aquest que sóc, no puc ser res més. Gràcies per ser-hi també.
Que gaudeixis del segon àudio sobre la mare i la feminitat conscient que va junt amb l’anterior i es complementen. Feliç si t’aporta coses i enceta la reflexió dins teu! I feliç també si has llegit fins aquí…
Seguim!!
Pare, Masculinitat Conscient. Mare, Feminitat Conscient.1 de 2.
Aquí et deixo unes reflexions des de la mirada de la Psicologia Conscient dels dos éssers que van pol·linitzar aquella flor i en va néixer un fruit ple de llavors que ets tu, em refereixo a la teva mare i el teu pare, al teu pare i la teva mare. Amb aquest post, trobaràs la del pare, i la setmana següent la de la mare.
Tots dos, en un 50% “t’han creat”, orgànicament, emocionalment i mentalment.
D’aquí va “néixer” el que en diem personalitat, exercida i mostrada per uns personatges que junts n’hi podem dir “ego” que serà com ens mostrarem més conscientment a partir dels 12 anys davant del que ens tocarà viure.
Formes de mostrar-me al món gràcies al que he après de com és aquest món a través dels meus pares, que vénen d’uns altres pares, i d’uns altres pares…
El dolor i el posterior patiment, és una de les benediccions més grosses que tenim si ho podem mirar com una oportunitat per revisar tot allò que en la meva vida ho visc des de la por o el desig. Començo a preguntar-me que puc fer amb el 50% de responsabilitat que tinc davant el que em passa, és clar, si vull apostar de viure’m cada dia més des i en l’Amor Real. No hi ha bons ni dolents, cadascú posa el seu 50% a l'”olla dels guisats”.
Gràcies a totes i cada una de les resistències que poso a segons quin tipus de coses, com també aquells desitjos que fa temps que persegueixo sense satisfer-me mai, puc adonar-me de quina part d’aquest passat està fent de filtre i fa viure’m el que visc de la manera que ho visc!
Ser-ne conscient és transcendir-ho.
Per fer-ho fàcil, la dita: “No són les circumstàncies que ens fa mal, sinó com jo visc aquestes circumstàncies!”, simple, sentit comú!
Com més resistència/confrontació/desídia hi hagi davant allò que em toca viure, més puc estar segur d’estar davant un fet inconscient que està aflorant de forma que no puc reconèixer dins la situació que visc, m’has seguit?
L’inconscient se’m mostra gràcies a l’altre i, el que m’avisa a mi que se’m dispara una història que hi he de posar atenció, és que m’activo a través d’un “MEC” (MentEmocióCos) posant resistència conscient o “passant” d’allò que està succeint. Funcionem així sense adonar-nos que som titelles del que vivim i que massa sovint només és quan peta alguna cosa que comencem a fer-nos preguntes.
Hi havia un nen i una nena que van aprendre a través d’uns pares. Van créixer i pel que fos, es van conèixer i sentir atrets. Un dia van decidir o no, tenir-te, ser finalment pare i mare, mare i pare.
Una dona i un home que ara t’ensenyen tot allò que poden i han après de la millor manera que saben. Sí, tu, jo i tothom, som el resultat d’ells dos.
Posar atenció en això tan primordial i que és la llavor de l’arbre en potència que Ets, mare i pare, fa que puguis entendre si a la teva infància fins als 12 anys aproximadament hi va poder haver o no l’Amor Conscient que parlem aquí. Sobretot, mirant una mica com ells es vivien entre ells i vivien al món, podrem veure quin tipus de filtres tenim dins sense ser-ne massa conscients, encara. T’has adonat que a mesura que creixem i més lluny volem ser d’alguna forma de ser del pare o la mare, més ens hi assemblem o, ens ho trobem davant a través d’una altre persona??
Si som conscients d’allò après del passat, sense saber-ho ni poder-hi fer res, només nosaltres decidim si volem seguir fent-ho a partir d’ara. Serà el nostre futur, demà.
Aquest àudio parla del pare i la masculinitat, va junt amb el que vindrà que reflexiona amb la mare i la feminitat, amb tota la humilitat, sabent que és la millor aproximació que puc, des de l’home que sóc. Van ser gravats junt amb l’anterior àudio assegut i contemplant la tarda preciosa que feia… Et comparteixo una manera de mirar-ho, tant des de l’Amor Conscient que puc viure ara, content si et ressona.
Se de sobres quina “mons” hi ha dins el món de les parelles i més encara davant les coses que passen a la nostra societat. No canviarà res fins que no comencem a mirar-nos des d’aquest cor que veu en l’altre a un ésser humà que està fent el millor que sap per ser més Persona cada dia, i que sap respectar-se i fer-se respectar quan algú no n’ha après encara.
Desitjo que hagi sabut ser instrument d’aquesta manera tan simple de mirar i viure la Vida Conscient mentrestant es gravava el que brollava. Desitjo que cap paraula faci moure cap emoció teva i que el que escoltaràs pugui arribar-te directa com si les paraules té les poguessis dir tu mateix/a de la forma més respectuosa.
Si vull rebre i collir abraçades, començo ara mateix a donar-me’n i donar-ne. Si, encara que ens costi i molt, si vull canvis, he de començar jo a fer-ne i després saber posar els límits com toquen, és a dir, abans que no passin tres vegades les coses.
Gràcies que cada dia et pots mirar més i més al mirall donant-he gràcies pel que Ets, sents i fas, sabent que cada dia ets un poc més lliure, que vius des del goig i sentint la pau dins, més i més sovint. Si fas això amb tu, és impossible no fer-ho amb els altres.
Com que sé que puc triar, com tothom, escullo rodejar-me de Persones Humanes Conscients, Despertes a la Vida, viscuda conjuntament, a través dels cinc sentits.
Comença un nou curs!! Quina classe et tocarà?? N’has deixat moltes pel setembre??
Seguim!!
Guerrers de llum?? I què en fem de la foscor?
“…Conecta con tu yo superior…
Para despojarnos de lo que no somos…
Llenar de luz nuestra oscuridad…
Al servicio de la luz…
Bajemos el Cielo a la Tierra…
Despertad del sueño colectivo…
Despertad Guerreros de Luz…
Un nuevo mundo esta surgiendo…”
Per fer-te més fluida la lectura, et recomano aquesta cançó que és la que sona ara que t’escric. L’àudio següent ja porta la seva “pròpia” música, ben natural.
La veritat que he anat escrivint aquesta introducció al que vaig gravar i m’anaven venint més significats plens d’imatges que et vull compartir amb aquestes paraules que llegiràs per situar-te una mica del que escoltaràs. Potser ara que és estiu tens més temps per dedicar-te i podem tenir una conversa tot seient a una bancada davant un paisatge, llegint i escoltant…
Aquest és el primer àudio de tres que vaig gravar fa exactament una setmana, assegut, gaudint descansant i del paisatge. Vaig gravar tres àudios amb el primer que és el que escoltaràs. Els següents parlen del pare/Masculinitat, i l’altre, mare/Feminitat, fins on se m’ha mostrat la meva feminitat.
En tots tres podràs trobar un mirall amb coses que segur t’ajudaran i acompanyaran a entendre el que fa que en tu estigui passant el que està passant, en forma de patiment o desgana. Simple, t’ho ben asseguro.
Va som-hi… Comencem.
Davant el vídeo que has vist dels Guerrers, què se’t desperta davant les afirmacions que he transcrit?
Et ressonen? T’hi identifiques? Et causen rebuig i crítica? Un altra bolada? Missatges del moviment new age?? “Patranyes”?
Més enllà de la forma, el contingut és el que hem de poder mirar, el missatge, que hi ha darrere tot allò que passa. Amb la part 2 que volta al youtube es pot reconèixer millor, per mi, la seva intenció, gràcies a les afirmacions que s’hi fan i que pertanyen perfectament al meu dia dia.
Vull aprofitar aquest àudio per compartir-te també el que vaig reflexionar un cop vist… A través del que llegiràs vull mostrar-te com podem estar igualment perduts sent uns autèntics Sants tot vivint una vida virtuosa i a la vegada, si no se n’és conscient des d’aquesta presència, estarem també dins una ment que imagina més enllà de l’únic present que pot existir per tots, b, on hi ha la vertadera Llum, que és Consciència; la Veritat, i la Vida.
I a l’àudio trobaràs també moltes explicacions que et seran eines per encaminar-te, si així ho tries, a aquest viure més enllà de la ment, és a dir, que la ment no estigui fent de filtre amb tot i cada una de les coses que l’inconscient projecte damunt la pantalla del casco/ment que tothom té, davant el que la persona li toca viure.
És a dir, entre el paisatge que podries estar contemplant, hi ha un bel que és plenament visible quan saps on mirar, i és aquest bel precisament el que et fa de filtre. Per tant, el que estàs veient porta com si fos una “capa” d’informació que li estàs afegint tu al que estàs veient, projectes sense encara poder-hi fer res, el que tu ets, referent a allò que fa que distorsioni la vivència en tu d’aquell present. En una frase més simple i profunda a la vegada, el passat condiciona el meu present que sembra llavors que seran el meu futur, per tant la roda no s’atura, constantment m’estan passant les mateixes coses.
Tu ben asseguro que és 1000 vegades més difícil explicar-ho que fer-ho.
Tot i que…, mira, imaginat la teva mare o pare… el veus mentrestant em llegeixes? Si no, fixa la mirada a un punt davant teu i imaginat un dels dos, o la filla, parella, és igual qui sigui.
Ara adona’t que la teva mirada interna està focalitzada amb la imatge que pots veure dins el teu cap però que si t’hi fixes, és davant teu, com si fos el teló que separa dels actors dels espectadors (bona metàfora del que ens passa a tots!). En contres de ser una tela és la nostra pantalla mental.
Seguim, va mira’t altre cop la persona que t’has imaginat amb més o menys destresa, darrere podràs veure que hi ha el que estaves mirant, sí? M’has seguit?
L’Inconscient no entén de veritat o ficció, per tant, quan jo estic imaginant, estic “re-creant“, projectant i veient a aquesta pantalla mental que puc ja reconèixer davant i per tant tinc l’oportunitat de fer-hi més coses que abans, per exemple no deixar que les emocions que acompanyen sovint les imatges del que imaginem s’activin del tot per estar més serena i serè davant la situació que estigui vivint.
Més que el que diu, des de quin lloc ho diu és el que hauria d’interessar. La intenció que hi ha darrere només la sap qui ha fet aquest vídeo amb una música èpica de fons. I la intenció sempre és la part més important perquè qualsevol missatge tingui la força que necessita per donar els fruits que predica.
Massa sovint es parla de la llum en contraposició a la foscor. I no poden anar separades des d’aquesta mirada conscient no-dual que és el vertader Amor que no separa. Omplir de consciència aquesta part inconscient que ens determina la nostra vivència, això és per mi il·luminar aquesta “foscor”, el que molts dibuixen i pinten i anomenen “infern“, simplement les parts d’aquest inconscient que encara neguem, sense saber-ho.
La meva intenció seria la que et comento. Ja no veig separació entre llum i foscor, només una falta de Consciència que ens fa fer uns actes o uns altres. Com més desamor hi ha hagut a la infància, més desamor sembraré a l’adultesa, dins i fora.
Gràcies a aquest vídeo que vaig rebre que em va venir de parlar sobre la intenció, la llum i la foscor, el blanc i el negre, és a dir, una cosa contraposada a una altra que sovint en els missatges com el vídeo ens trobem. I com no, a la vida mateixa, entre uns i altres a tot i arreu! Desitjo que les eines que hi trobaràs t’acompanyaran a poder mirar-t’ho d’una altre manera que en podràs treure molts profits.
L’Amor que cada vegada visc més en mi, no té res a veure en anar contra res ni ningú, i també sabem de sobres que aquest amor incondicional, sense condicions, està basat més en els límits i el respecte que en res més. Però acceptant que en el fons només és una falta d’amor quan hi ha algú que va en contra alguna altra cosa, encara que sigui, llum o foscor.
Però entendre no vol pas dir justificar.
Per tant, quan sóc un Guerrer de Llum anant en contra els que crec que estan a la foscor, no sóc res més que un ego de guant blanc que viu dins un “caparrot” creient-se que té la veritat d’alguna cosa. I normalment, aquestes persones tenen dins un gran patiment i falta d’amor que ho “maquillen” potenciant uns discursos fantasiosos basats en la creença que el canvi vindrà de fora, per exemple.
Aquest nou món des de la mirada de la Psicologia Conscient seria un món on les persones s’han pogut mirar la part que més por fa de mirar, dins un mateix/a, la pròpia foscor i ombra, aquest infern que parlàvem.
Només acceptant allò que rebutgem dins i després ens trobem a fora, podrem realment connectar amb aquest “Jo superior” com diuen, és a dir, un ésser humà lliure vivint la vida ben “despert“, és a dir, Conscient i Present.
Per internet llegia encertadament:
La religió és per aquelles persones que tenen por de l’infern.
L’espiritualitat (“Conscient”, hi afegeixo), és per aquelles persones que vénen precisament de l’infern.
I l’infern, confirmat per la majoria de persones que pateixen i que acompanyo, no és res més que aquest patiment, mental, emocional o físic, o desgana.
Acceptar el dolor i no caure en la desesperació fa que vagi aflorant en un mateix/a el que sempre ha estat allà des de la concepció, l’Amor, el “Paradís“, viure des de la llibertat, el goig i la pau, la Vida.
No cal estar a un pas de l’últim sospir com comenten els moribunds per adonar-nos que el Cel és aquí a la terra quan aprenem a ser nosaltres mateixos sense pors ni desitjos ens compliquin l’existència.
Aquí tens l’àudio, i els altres d’aquí poc. Bona escolta després de la lectura… I bons dies d’estiu…
Seguim, Sent!! Allò que ja Som! Il·luminar és viure conscientment i tant present com es pugui allò que els nostres cinc sentits poden experimentar més enllà del filtre de la ment.
Aquí et deixo la segona part del Vídeo que vaig trobar després de gravar l’àudio i em va donar més claus del sentit que hi havia darrere, conscient. Així no l’hauràs de cercar.
Seguim…
Sense llum, tot és veu negre.
Aquests dies parlant amb uns amics, va sorgir la frase entremig de la conversa que titula aquest àudio.
Arribant a casa, assegut al banc-llitera exterior, gaudint d’un capvespre tranquil i confortable, vaig agafar el mòbil i vaig deixar-te aquestes paraules que sentiràs.
El que fa que les persones vinguin a la consulta és en definitiva, el patiment.
El patiment a alguna cosa del passat o per un futur que mai arriba, o la insatisfacció amb tot el que es viu. Tot es veu fosc, és negre. No se’n sap encara, el sentit.
Més enllà de l’etiqueta que es posa per enumerar els signes i símptomes del que està succeint a la persona, que jo n’hi dic fum, anem més enllà, a cercar l’origen, el mateix foc.
Aquest àudio parla de Consciència, el camí més directa perquè puguin acabar-se el reguitzell de símptomes que ens fan patir. A algunes les hem etiquetat com a malalties si és molt sorollós el que passa, però en el fons símptomes.
Tothom, per fum que hi hagi, pot sortir de qualsevol forat que pugui “creure’s” estar, si hi ha la consciència desperta i present i sobretot i vital, la voluntat ferma de canviar. Costi el que costi posant el poc que es pugui a cada moment.
I és clar, també ajuda, estar acompanyat/da per persones que ho hagin passat abans i ara s’hi dediquen amb els altres. Aniràs més directa encara.
Aquest posar llum és il·luminar allò inconscient que hi ha dins nostre i que fa que la vida que vivim, tingui més a veure amb el passat que hem viscut que res més.
Posar consciència des de la presència, és viure allò que ens toca viure des dels cinc sentits i sense que el tel de la ment on l’inconscient projecte totes les imatges, que, sense que ens adonem, van tenyint aquest “Ara” amb les creences, prejudicis, dogmes, pors, desitjos…
Com més emoció o més fredor hi ha dins i al voltant nostre, més n’és l’expressió de com està actuant en aquest moment aquest inconscient. Més simplement podem afirmar que som dins el casc mental.
Som “titelles” moguts pels fils del que vam aprendre fins als 12 anys sense que vàgim poder fer-hi res. Érem immersos en un estadi de la ment on no hi havia encara el “jo” individual desenvolupat que pogués discernir el que estava passant. Solament gravava, anava aprenent, per a partir dels 12 començar a fer des d’aquí quan tot ell comença a transformar-se en tots els nivells possibles, a través d’una pubertat que obre el llum del projector individual de qui comença a deixar l’etapa de l’infant.
Ser adult és ser coherent, saber posar-se i posar límits, ser impecable i flexible davant les coses, tot des del respecte. Saber que cada cosa que succeeix i ni diem negativa, canviarà quan un mateix/a sigui capaç de canviar el 50% que hi posa perquè estigui passant.
I tot això des de saber conscientment quan s’està al present o s’està observant com la ment, les emocions i el cos estan activats perquè hi ha un aprenentatge per fer.
Aquesta és una de les fórmules, ben directa a poder experimentar el que ja hi ha dins teu, l’Amor, viure en Pau, Goig i Llibertat. Quan som capaços i capaces d’anar més enllà del “casco“, quan vivim el món sense treure ni afegir res.
Només és aprendre-ho simplement a fer un poc cada dia.
Sense llum tot es veu fosc. Sense consciència tot es veu tenyit de ment, i emocions. El llac deixa de reflectir el que hi ha.
Seguim! Bona setmana d’estiu…
Reflexions sobre el tremolar a la vida.
Avui, 21 de juny, solstici d’estiu. Un lloc per celebrar-lo, Montserrat, privilegi pels que vivim a prop i la resta del país, clar.
Reflexions sorgides d’un present que la gravació permet que hi siguis tot escoltant-ho.
Com diu un bon amic: “El silenci no és l’absència del soroll, sinó de l’ego.”
I la veu de l’ego, són els pensaments. Quan sabem mirar més enllà del filtre dels pensaments llavors apareix el Silenci, que és present, conscient.
Natura ben viva.
El final he deixat gravant l’àudio i al cap d’una estona ha començat a ploure! Tot i que s’ha quedat en no res… i fa molta falta… Però, que bonic ha estat.
Seguim, seguim practicant aquest surfejar les ones que la vida dona, cadascú amb la seva taula, dins el mateix mar de consciència, amb l’única Tribu que existeix, la dels Éssers Humans.
