Arxius de la categoria : Reflexions
Davant un tema particular la meva pròpia manera d’enfocar-lo.
Etiquetatges dins la psicologia…
Estava en un supermercat, i un noi que em coneix de fa temps em va demanar que feia, i el dir-li que em dedicava a la psicologia, ell de bones a primeres em va dir que tenia un “trastorn de la personalitat X”, i jo li vaig respondre per fer-lo reaccionar, – i??-. Ell és va quedar parat i solsament va saber dir, -m’ho va dir el psicòleg…-. I vam parlar…
Quan els altres ens fan de miralls…
Diàriament hem de conviure amb persones que no ens agraden, ja sigui a la feina, o en algun altre àmbit social. Fins i tot, ens adonem, encara que ens sigui difícil acceptar-ho, a casa mateix, hi ha un fill que … Continua llegint
Tornant-nos infants
A través d’aquests anys de creixement personal, veient en diferents persones que hem anat caminant aquest camí d’autoconeixament, i sobretot en mi mateix, he pogut constatar que han anat apareixent aquelles característiques que més defineixen als infants. És com tornar a recuperar-lo.
Una de les principals, és deixar de PREocupar-se per les coses…
Continua llegint
Cors oberts i no tant oberts
Quan hem d’afrontar un treball terapèutic, sovint ens trobem amb aquests dos grans grups. Les persones que tenen el cor tancat, les que han anat construint murs de pedra per protegir-se o aquelles que han teixit al voltant seu … Continua llegint
El riu de la Vida
Generació rere generació anem naixent i navegant pel riu de la Vida.
Naixem, morim i solsament ens hem adonat que estem dins un gran reguitzell de sensacions, sentiments, emocions i pensaments que han sigut el timó de tota una existència… i creiem que és la vida real…
Continua llegint
“Quan deixes de fer el què has de fer, que fas llavors?”
Els que “has de fer” tant reiteratius en el diari compartir de tothom. Quants cops hem estat parlant amb tota la bona fe del món amb un amic o conegut i després que ens expliqués alguna cosa que li podia estar preocupant, li hem deixat anar, “has de…”? Amb aquest “has de”, estem dient implícitament, “tranquil/a, jo se el que necessites”. Ens apartem de la comprensió empàtica, d’entendre, de sentir el que l’altre ens està compartint, és a dir, deixem de centrar-nos en ell per centrar-nos en nosaltres mateixos, d’ell a jo. Continua llegint
Qui té la raó? I la veritat?…
Les discussions són l’arrel de moltes ruptures de parella, moltes angoixes i obsessions. Ens passem molt temps imposant i afirmant el nostre punt de vista com el vertader, i el defensem davant del que calgui. Rebatem el criteri de l’altre, amb arguments totalment certs i contrastats. De la mateixa manera l’altre que tenim davant, fa el mateix, i ja tenim la discussió establerta. Continua llegint
Guerres internes, guerres externes
Les guerres del dia a dia condueixen a grans guerres, com diu Michael Haneke en el seu article. Guerres que comencen dins nostre, pensaments recurrents, neurosis, carrers sense sortida que molt sovint són obsessius i el únic que fan és paralitzar-nos, governen el nostre fer diari. Continua llegint
Ser infant, l’etern present
La reflexió va començar amb una pregunta quan estava veient escenes intenses: perquè tenen por els nens quan miren una pel·lícula?… Continua llegint
“Avatar”: L’evolució de la consciència
Des dels nostres avantpassats, aquells llinatges més representatius de l’espècie humana, hi ha hagut una lluita per ser el més fort. On el que obtenia el poder era aquell que conqueria l’altre. S’han aniquilat cultures senceres representatives del saber … Continua llegint