Tornant-nos infants
Ens llevem deprimits sense il.lusió. Solsament de pensar tot el dia que ens espera, faria que ens quedéssim rodejats pels llençols sense sortir-ne. A vegades no ens veiem en forces per afrontar una altre jornada de treball. Altres ni en sabem el sentit… Conduïm cap al lloc de treball com robots, ni sabem veure el sol que diàriament surt a la mateixa hora que viatgem. Ens creuem amb el mateix nombre de persones, però no recordem la seva cara perquè ni la mirem. Ni sabem el nom del quiosquer que cada dia anem a comprar el diari, ni sabem com són els balcons del carrer per on cada dia caminem… Quasi podríem dir que som personatges sonàmbuls, autòmats.
Des de sempre he sentit per mitjà de grans savis, sobretot el que més ha influït a occident, Jesús, per mi el savi de l’Amor, constantment ens deia que havíem d’escoltar als nens, ser com ells, serien els primers que entrarien al Regne Superior. De petit em venia la imatge de veure la gent gran que s’anava tornant diminuta i la veritat, no ho entenia massa.
A través d’aquests anys de creixement personal, veient en diferents persones que hem anat caminant aquest camí d’autoconeixament, i sobretot en mi mateix, he pogut constatar que han anat apareixent aquelles característiques que més defineixen als infants. És com tornar a recuperar-lo.
Una de les principals, és deixar de PREocupar-se per les coses, ells, quan tenen gana, ploren, quan alguna cosa els pica, ho demanen. És a dir, no es queden aturats i capficats pensant i rumiant, s’ocupen de buscar una solució, es mobilitzen i ja està, no cal res més! Aprens a treure-li importància de les coses, senzillament fas el que has de fer al moment que toca i si no, quan es pot, però la ment no queda ocupada amb mil pensaments, es calma.
Un altre tret comú, fa referència en el descobriment minut a minut de tot allò que se’ls presenta davant. Saben copsar a cada instant la bellesa del que estan experimentant com si fos el primer cop que ho estan fent. La Vida per ells és un etern descobrir, amb alegria. T’has fixat quan van en cotxe o tren, enganxats al vidre…
Igualment, podem veure en la majoria dels infants, quan els portem a alguna festa, o algun acte organitzat per ells, fa igual que no coneguin els altres, ells no tenen PREjudicis, senzillament és mostren com són i accepten l’altre com són i a gaudir del que els aporti el moment.
Cal que esbrinem tots aquells fets que han fet que perdéssim aquestes característiques i altres que no enumero. Hem de recuperar el infant que portem dins, aprendre altre cop a divertir-nos amb coses senzilles, sortir a tirar boles de neu, rebolcar-se pel camp, pujar als arbres. Ser lliures dels condicionaments culturals que ens diuen que això no ho fa la gent gran.
QUI ens ha dit o fet creure que no podem ser com vulguem?
Cada dia fem una elecció al despertar-nos, ens creiem allò que volem representar, l’etiqueta que ens hem anat construint dia a dia, solsament per satisfer necessitats internes no resoltes.
Si has pogut veure algun savi de carn i ossos, hauràs vist en ell el infant. Quan comprens Qui Ets, t’adones que l’essència teva és feta de l’essència de l’infant amb tota la seva dimensió.
Jo aposto per la llibertat de Ser, aquella persona Lliure, que rep cada minut com un regal, que no s’encasella en cap etiqueta, que abraça l’altre perquè en el fons és ell mateix, que deixa de preocupar-se i s’ocupa d’allò que el neguiteja. És a dir, Viure la Vida, Jugar la Vida. Tu tries!!
PD: et recomano que miris el vídeo que he penjat anomenat “14 dies d’agost”. Els adults treballem 11 mesos per poder-ne tenir un de lliure. Hem cregut que necessitem tantes coses, que hem de treballar tota la vida, quan el que realment ens fa feliços, és dins nostre i no ho veiem de tant a prop que és!!