“Avatar”: L’evolució de la consciència

 

 Des dels nostres avantpassats, aquells llinatges més representatius de l’espècie humana, hi ha hagut una lluita per ser el més fort. On el que obtenia el poder era aquell que conqueria l’altre. S’han aniquilat cultures senceres representatives del saber antic i que generació rere generació han anat transmetent de forma oral i a través de moltes tècniques espirituals el coneixement i el funcionament de l’òrgan principal i que tot ho governa, la Vida, la Consciència. 

 En nom del progrés i la creació de sectes socials, han anat forjant en la societat una creença totalment manipulada del que la realitat és. És solsament per aquells que l’han anat dissenyant, aquells que fan anar els fils de les persones. Tenen la majoria de la gent vivint un somni, estancats en unes llibertats que per la Consciència són autèntiques presons, la ment i el poder de voler-ho tenir tot. 

 I mica en mica, la vibració va canviant de freqüència, la Consciència s’obre pas, activa en molta gent les connexions neuronals necessàries per a poder processar i experimentar una altre realitat d’una freqüència molt més elevada, on pot percebre’s que tot està connectat, que hi ha un perquè, una causa i un efecte que no tenen aturada. Estar en un estat d’obertura en una nova realitat, on les pors per perdre la identitat, les possessions, els governs, les terres, el poder, no hi és cabuda, des d’aquí és governa per i pel Cor. Pots veure l’altre com un igual, com un mirall que reflexa la part que ets tu en ell, i, ell en el tot. Perquè mires l’altre i veus l’eternitat.

 En aquesta nova realitat, les enveges no existeixen, perquè ets l’altre, i no el necessites posseir o les seves possessions o la terra que trepitja, perquè saps que tu ets la terra i tot allò que hi ha.

 No hi ha pors, perquè no hi ha res a perdre, perquè mai ha sigut i mai serà, com un despertar en son i vigília, un oblit a tot allò viscut i un obrir els ulls altre cop a un nou món.

 Quantes dimensions hi ha finalment? Totes aquelles que sigui capaç d’imaginar l’home, totes les que suficientment gent hi cregui. I allò pensat i incorporat, passarà a formar part del veure i sentir diari.

 Podem començar a obrir els ulls a l’altre, a les seves necessitats, a acompanyar-lo en el seu despertar, a acceptar que les normes del joc les hi posem nosaltres. A assumir que la força de l’amor i el cor, també poden ser triades i gaudides.

 Hem de deixar ja enrere velles costums que ens apartin els uns dels altres, facin veure un espai entre el que tinc davant i jo. Cadascú ha d’agafar les regnes de la pròpia existència i ser-ne conscient i responsable, ocupant el lloc que li pertoca en el gran teixit que és la Vida. Acceptant qui És sense cap manipulació externa, i vivint-ho en plenitud, engrandint la Consciència.

Data creació: 13/01/2010  (després d’anar a veure Avatar)

14. gener 2010 per Oriol Tarrago Costa
Categories: Espiritualitat, Reflexions | Deixar un comentari

Deixa una resposta

Els camps obligatoris estan mercats *


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.