Category Archives for Misticisme
T’imagines??
T’imagines? T’imagines que un dia arriba una persona tot riellera i despreocupada i et diu: “Coneixes el mar?” I tu li dius, -Què és el mar??- Un lloc on l’aigua és a tot arreu on puguis mirar i abastar- contesta. … Continue reading
Ocupa el teu Lloc.
Estava ofusca’t aquesta tarda, encara sentia dins meu les emocions que van fer deixar d’anar a aquell lloc, on creia que hi havien amics… I sort! Sort que sabia que seria a la platja, ell segur m’entendria…
“Ell” 2 de 2
(Dilluns, Pascua de Resurrecció. Aquest escrit és la continuació de l’anterior. Bo seria que si no has llegit el primer llegeixis aquest abans per poder copsar el sentit global)
“Ell”, 1 de 2
Avui divendres Sant, us penjo una part de l’escrit que va baixar fa una setmana després de tot una vivència amb les dues persones que més he après a estimar. Dilluns, Pasqua de Resurrecció penjaré la segona part. Així va ser … Continue reading
A tu Amor, i a tu Fill, i Filla.
Abans d’ahir, davant l’ordinador van començar a venir imatges que ara et comparteixo… Pensaments que descriuen un sentir que és dins meu… feliç sóc de veure’m tranquil compartint-ho. Feliç de saber que només puc viure a fora el que hi … Continue reading
La Presó…
Bons reis, assaborint els últims dies de festes? Aquí et comparteixo aquest escrit. Va arribar després de compartir una foto d’internet d’un mòbil determinat conegut per tothom, l’Iphone, destruït i envellit. Vaig pensar que era molt enginyós l’artista en mostrar-nos … Continue reading
L’Amor?
“Què és l’amor? -Feia dies que tenia aquesta pregunta apunt… però els nostres encontres eren si més no, inesperats… i havia d’aprofitar l’avinentesa…
Un Diàleg amb el bosc…
Fa dos diumenges, a Casasaies, vam fer la primera trobada d’unes matinals que anomenem: “Un Diàleg amb el Bosc, amb Tu Mateix/a”. Casasaies és el mas seu del projecte Irehom, en el qual participo des del seu inici, ja fa sis … Continue reading
I em va dir…
I no vaig poder-me estar de preguntar-li, que hi havia darrera les malalties… Em va dir :
Dimonis i Àngels
Dimonis, Àngels… Quantes pors, quants desitjos. No podem anar més lluny, de res serveix fugir, més enllà dels límits, hi ha la porta de retorn a casa…