L’Amor?
“Què és l’amor? -Feia dies que tenia aquesta pregunta apunt… però els nostres encontres eren si més no, inesperats… i havia d’aprofitar l’avinentesa…
Quan seràs lliure del desig i de la por, com deia un bon savi… -començà a dir…- Quan podràs veure qui tens davant com a tu mateix, sense que cap emoció reaccioni en cap moment. Quan sigui així, estaràs molt aprop del vertader amor, sent transparent a les onades que porten pensaments, que creen realitats. Ser transparent és saber que pots sentir absolutament qualsevol emoció en la seva absoluta manifestació i al mateix temps saber que només és la resposta a una manera de pensar i de viure el que s’experimenta.
Cada vegada que et vegis trist, alegre, enrabiat, deixa de costat el que tens a fora i centra’t dins, gira la pantalla de la “tv”, de la vida que creus viure i mira perquè estàs mirant i vivint literalment aquest canal. Estàs somiant, tot neix de tu i en tu tens la resposta perquè pugui canviar.
Cada creença teva, és una realitat que crees i vius, apropant-he a les persones que viuen semblant i allunyant-he d’aquelles que encara no reconeixes en tu, i en fuges encara. Sí, estem tots somiant un somni, on cada actor és l’obra sencera, que tries?? I, quan tries, des d’on tries?? Despert?? Què vol dir estar despert??
…Cada vegada que em deia això em veia a mi dins els somnis de cada nit que l’endemà recordava, fugint! D’aquests ja fa molt temps, i no en fa tant, empaitant l’impossible!, i pensaments que sobrevolaven al mateix temps dins el cap… Hi havia dins quelcom que em ressonava i molt en les seves paraules…-
Si, creiem que triem lliures, però només els que obren els ulls són lliures, poden en el fons experimentar el vertader amor… tots els altres és l’obra que escull, la motxilla que arrossega amb coses del passat mal integrat i també amb coses que porta impregnades des del néixer, d’un passat que és l’arbre familiar i tot allò no harmonitzat, encara…
Mirant-me fixament els ulls, continuà…-
Sí, només quan puguis acceptar-te tal i com ja Ets, sense por de que ningú pugui dir-te res de res en contra que et faci dubtar. No tinguis por de fer, si aquest fer neix primer de tot del respecte cap a tu, i després a l’altre, que el vius com a tu mateix…
Quan puguis deixar de desitjar un futur que mai serà, perquè és futur, llavors viuràs des d’entendre que tot és present, és Ara, sense res més que tu, allò que ja Ets i has estat.
Qui vols ser?? Si ja ho Ets!! Només cal que siguis coherent amb el que sents per dins, que et respectis i que apliquis sempre la llei del Tres en les teves decisions… T’ensenyarà a posar els límits necessaris. Sí, no al que m’ho demanis, t’he llegit el pensament: No deixis que et diguin, com tampoc que hagis de dir més de dues vegades les coses, si ho fas o t’ho fan més de dues vegades, perdràs o faràs perdre la llibertat d’escollir.
Sigues, sigues, no tinguis por, ni desig, l’Amor vertader està ja aquí, ben aprop, dins teu.
Quan puguis mirar-te l’altre com a tu mateix, sense criticar-lo, sense voler-lo canviar, sense que hagi de fer res per tu, ni que hagis d’esperar la seva aprovació, quan seràs lliure de voler-te quedar o no a segons quin tipus de situacions…
Sí, n’estic segur que llavors podràs saber que t’estimes de debò, que el que resol l’entrellat de l’amor solament està en poder viure’s tal i com s’És.
Sigues, sigues, no hi ha por, ni desig en l’Amor…
Sigues, sigues, no hi cap la por ni el desig en l’Amor…
Sigues, sigues l’Amor, amb allò que vulguis ser!! I, el podràs compartir amb una altre persona, o les que desitgis, el saber caminar de costat, amb les mans entrellaçades, o no, mirant endavant…
I… algun dia, d’aquest amor compartit en sorgirà la més gran expressió, la materialització, un infant.
Bon viure, bon aprendre…-deia mentrestant emprenia altre vegada les seves particulars classes de vol. Fins ara vell amic.”