VÍDEO 10. EINES PEL CONFINAMENT. “L’Amor”. “Tornar a casa”.
I seguim… perquè aquest vídeo parla de l’objectiu principal que t’ofereixo a través dels vídeos, el “Tornar a Casa” que és el lloc on sempre ha estat l’Amor, que tant cerquem fora.
Començo per on per mi s’ha de començar, per un mateix i mateixa com sempre dic. Ja s’està coent fa dies parlar de l’amor que homes i dones compartim de la millor manera però que queda massa lluny la majoria de vegades d’aquest Amor únic que ens uneix a tots i totes.
I queda lluny perquè la majoria encara està lluny de si mateix/a, així de simple.
Aquest Amor s’expressa des d’aquesta mirada Conscient, que no n’exclou cap altre i ens acompanya a viure des d’aquesta coherència i la simplicitat de saber posar límits, sent tan impecable com se sap en cada moment com ja anem comentant.
Un Amor que és equilibri entre dos oposats i que la majoria ens passem tota la Vida buscant-lo a través de múltiples coses.
Només quan som capaços i capaces de viure aquest Amor en nosaltres, que podem començar a Viure realment aquesta vida, on la mateixa Vida ens viu a nosaltres. Amb el millor exemple per mi, que és el vol dels Estornells. Al blog hi ha una entrada que en parlo.
Sí, com més deixies de resistir-te al que et toca viure perquè és simplement és el que et toca viure, així de senzill, més s’aplana el teu dia-dia i més simple és caminar per aquest món.
Només la personalitat que necessita el que sigui, viu des del “desig” i la “por”, i això no és Viure, això se’n pot dir sobreviure, perquè al Viure hi afegim el que vivim cadascú dins, i ho portem a fora. Hi ha més del que toca en aquest Present que no és necessari afegir ni treure res!
L’Amor s’expressa des de dins quan hi ha una ment, una emoció i un cos que estan tranquils, presents però en calma i equilibri. I tot això arriba quan cadascú amb humilitat comença a atendre la seva part de responsabilitat que només li pertany a ell i ella mateixa gràcies al seu auto descobrir-se.
Que aquestes propostes et puguin acompanyar cap a Tu cada dia una mica més, un pas, després l’altre…
Seguim caminant, força i ànims si els necessites!
Abraçada,
Oriol