VÍDEO 11. EINES PEL CONFINAMENT. “El Poder: botxí i/o víctima?”. “Tornar a casa”.
Seguim??
Les eines avui venen per parlar d’un dels temes que més mouen aquest món, el “poder,” que va acompanyat també del sexe. Si ho diguéssim simbòlicament, dues energies que neixen per mi del mateix lloc i van conjuntes.
Com nosaltres estem vivint el poder avui és com vam viure’l de petits “veient i gravant” sense poder-hi fer massa res més fins a la pubertat. Com els nostres pares exercien el paper de botxí o víctima entre ells mateixos.
O potser hi havia dos éssers humans que amorosament anaven compartint el viure aprenent conjuntament, a través de flexibilitzar les pròpies dureses gràcies al fet que cadascú aportava la mitja part de responsabilitat en el que els tocava gestionar.
La Vida és aprendre a cada pas, sense caure més de dues vegades amb les mateixes coses si la volem fluir més fàcilment. És quan haurem après amb i de l’experiència, la Saviesa.
Aquesta Saviesa col·lectiva neix quan cadascú descobreix la Seva pròpia, la que la farà Lliure d’aquest passat que subtilment i imperceptiblement, entelava les nostres vides fins ara. L’Amor no fa patir, si patim, només cal atendre el 50% propi per canviar-ho, així funciona, simple així és, ni fàcil ni difícil, simple.
El poder el cedim quan creiem que hi ha alguna cosa a fora que ens pot fer mal, i hi patim, la majoria de vegades sense ni que passi.
La Por principalment, que neix de la reacció al poder, no és res més i simbòlicament com si l’infant que no sabés encara que és Lliure d’aquesta vivència que està vivint perdut dins… mentrestant l’adult fa el millor que sap amb allò que està passant.
Quan un infant té por, un adult l’acull de la millor manera que sap, i una d’aquestes maneres, és també acompanyar l’infant a adonar-se simplement que aquell malson que ha tingut l’ha viscut tan real que “quasi” se l’ha cregut.
Sense entrar a l’emoció de la seva por. Ajudant-lo/la a adonar-se que aquest casco hi ha una visera mental on tots hi projectem la millor de les mirades i que algunes fan por de debò com la seva.
El que l’ajuda més és que la por només ha de protegir, mai immobilitzar. Quan només immobilitza, hi ha una història darrere que cal ser atesa.
No és lliure, mentrestant reaccioni, perquè encara està “enganxat/da” als fets. Recorda els MECs.
I també, no és lliure si no reacciona perquè s’ha acostumat o s’ha immunitzat del dolor, a no voler-ho atendre per exemple dient-se: “el passat , passat està!“. O el que sigui que no li aporti el millor dels tractes.
Feliç si n’extreus profit com a mínim reflexionar amb tu i de tu!
Et proposo una abraçada de les de més de tres segons, sense copets a l’esquena, en silenci … sentint el cos de dalt a baix ben relaxat i present… Gràcies!!
Seguim!!
Oriol
🌞🌞🌞❤️🌳🌳🌳