i quan veig el cor somriure…

 

…i quan veig el cor somriure…

l’aranya teixeix teles d’argent…

la rosada omple de vida les fulles…

el rossinyol omple la nit de cant…

i m’assec davant la vall,

d’alt la muntanya,

al prat verd,

amb el roure imponent fent de guardià…

i acaricio l’ànima,

abraço els colors de sol,

i les emocions es desfan…

bocí a bocí vaig fonent-me,

a la Llum, a la Presència,

i Sóc, U, Tot,

enmig de l’existència,

enmig del que em rodeja i no,

i el infinit canta saviesa,

saber ocult als sentits,

parlar obert del silenci,

coneixement del segon etern…

Data creació: 03/05/2010

Escoltant “Rèquiem” de Mozart, Solti.

03. maig 2010 per Oriol Tarrago Costa
Categories: Escrits, Espiritualitat | 2 comentaris

(2) comentaris

Deixa una resposta

Els camps obligatoris estan mercats *


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.