i quan veig el cor somriure…
…i quan veig el cor somriure…
l’aranya teixeix teles d’argent…
la rosada omple de vida les fulles…
el rossinyol omple la nit de cant…
i m’assec davant la vall,
d’alt la muntanya,
al prat verd,
amb el roure imponent fent de guardià…
i acaricio l’ànima,
abraço els colors de sol,
i les emocions es desfan…
bocí a bocí vaig fonent-me,
a la Llum, a la Presència,
i Sóc, U, Tot,
enmig de l’existència,
enmig del que em rodeja i no,
i el infinit canta saviesa,
saber ocult als sentits,
parlar obert del silenci,
coneixement del segon etern…
Data creació: 03/05/2010
Escoltant “Rèquiem” de Mozart, Solti.
(2) comentaris