…el meu Primer Dia 1!

Fa una setmana que estic absort en la creació del nou lloc de treball, ahir vaig començar-hi a treballar… on juntament amb molts de vosaltres anem caminant cap el recordar, assumir la vertadera naturalesa de Qui Som. Un caminar plegats, de costat, ensenyant els diferents camins que se’ns presenten davant i escollint cadascú cada pas que és dona.

Des de que vaig néixer, he estat acompanyat, en una gran etapa, la meva germana bessona, i fins aquest precís moment no m’havia adonat que cada projecte que he emprès a la vida, sempre he estat de costat amb algú o altre, empresa, activitats, amics…

M’agrada compartir el que visc i gaudir-ho amb els qui m’envolten, però no m’havia adonat que hi havia una por molt i molt amagada d’estar sol. Va ser un descobriment molt important, perquè m’apartava de ser una mica més lliure. Així que poder crear aquest “espai de caminar”, és en si mateix un símbol, el lloc físic on em comparteixo amb tots vosaltres sent Qui Sóc, i donant les eines que jo mateix he utilitzat en el meu camí perquè vosaltres mateixos pugueu trobar les respostes a les preguntes que us volten pel cap. Anar descobrint tot allò que us creieu ser i anar-vos deslliurant d’aquelles coses que us separen de Ser Qui Sou realment, l’Ésser preciós, Únic, Autèntic i a la vegada igual a tots.

Us ben asseguro que és un privilegi poder-vos acompanyar i anar veient com va sortint sessió a sessió l’autenticitat que de dins vostre hi ha. Anem posant més consciència del que ens domina del passat i anem sent més directors d’un present que gaudim a cada segon.

Saps el més extraordinari, passem a dirigir la Vida! a saber el que realment ens convé i a adquirir-ho, no des de l’afany del tenir, sinó Sent. El futur ja no és condicionat per un passat, sinó per un present que és projecte davant.

Gràcies per acompanyar-me en aquest camí des del camp que participes, ara sí, des de la Pau interna de saber-me Únic i sense la por de la solitud vertadera que enterbolia la visió, camino rodejat per Tot i pel Tot.

Nota: Quan vaig acabar la jornada, al vespre, observant l’espai, vaig quedar-me sol i vaig tenir uns moments de Pura Presència, arribant a casa van sorgir aquestes paraules plasmant el que vaig Sentir, us les comparteixo.

“… i s’ha fet el silenci…

aquell que tot ho omple…

la Presència de Qui Sóc,

l’aigua viva, la llum,

esdevé l’Ara,

contemplació pura d’una seqüència oblidada…

i l’esperit sobre camí,

el coneixement, el Ser,

al Viure, al Caminar Despert,

i visc, el viure…

i somric a la Vida!

Quan tot flueix,

res s’atura,

i quan res s’atura,

el fluir és la presència…

Avui he començat una nova etapa,

del caminar sol, acceptant-ho,

per Ser i estar acompanyat en tot moment…

Data creació: 27/04/2010

“…el meu Primer Dia 1!”  en al·lusió al darrer disc dels Gossos que us recomano de debò, música i lletres…

28. abril 2010 per Oriol Tarrago Costa
Categories: Creixement personal, Reflexions | 3 comentaris

(3) comentaris

Deixa una resposta

Els camps obligatoris estan mercats *


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.