Arxius de la categoria : Psicologia
Aquells textos que la base fonamental és la psicologia. Hi ha darrera d’ells una visió Humanista i també Transpersonal, emulant les dues escoles.
Despertar, fer el “clic”.
Empresari d’ èxit, va passar de ser un simple autònom a liderar una empresa de més de dos cents treballadors. És passava el dia a la feina, arribava el primer i marxava l’últim. Havia nascut dins una família humil d’un poble … Continua llegint
Etiquetatges dins la psicologia…
Estava en un supermercat, i un noi que em coneix de fa temps em va demanar que feia, i el dir-li que em dedicava a la psicologia, ell de bones a primeres em va dir que tenia un “trastorn de la personalitat X”, i jo li vaig respondre per fer-lo reaccionar, – i??-. Ell és va quedar parat i solsament va saber dir, -m’ho va dir el psicòleg…-. I vam parlar…
Quan els altres ens fan de miralls…
Diàriament hem de conviure amb persones que no ens agraden, ja sigui a la feina, o en algun altre àmbit social. Fins i tot, ens adonem, encara que ens sigui difícil acceptar-ho, a casa mateix, hi ha un fill que … Continua llegint
Cors oberts i no tant oberts
Quan hem d’afrontar un treball terapèutic, sovint ens trobem amb aquests dos grans grups. Les persones que tenen el cor tancat, les que han anat construint murs de pedra per protegir-se o aquelles que han teixit al voltant seu … Continua llegint
“Quan deixes de fer el què has de fer, que fas llavors?”
Els que “has de fer” tant reiteratius en el diari compartir de tothom. Quants cops hem estat parlant amb tota la bona fe del món amb un amic o conegut i després que ens expliqués alguna cosa que li podia estar preocupant, li hem deixat anar, “has de…”? Amb aquest “has de”, estem dient implícitament, “tranquil/a, jo se el que necessites”. Ens apartem de la comprensió empàtica, d’entendre, de sentir el que l’altre ens està compartint, és a dir, deixem de centrar-nos en ell per centrar-nos en nosaltres mateixos, d’ell a jo. Continua llegint
Qui té la raó? I la veritat?…
Les discussions són l’arrel de moltes ruptures de parella, moltes angoixes i obsessions. Ens passem molt temps imposant i afirmant el nostre punt de vista com el vertader, i el defensem davant del que calgui. Rebatem el criteri de l’altre, amb arguments totalment certs i contrastats. De la mateixa manera l’altre que tenim davant, fa el mateix, i ja tenim la discussió establerta. Continua llegint
Guerres internes, guerres externes
Les guerres del dia a dia condueixen a grans guerres, com diu Michael Haneke en el seu article. Guerres que comencen dins nostre, pensaments recurrents, neurosis, carrers sense sortida que molt sovint són obsessius i el únic que fan és paralitzar-nos, governen el nostre fer diari. Continua llegint
Ser infant, l’etern present
La reflexió va començar amb una pregunta quan estava veient escenes intenses: perquè tenen por els nens quan miren una pel·lícula?… Continua llegint
El Personatge
Tots veiem una part de la Llibertat, una part del que realment És. Cadascú amb la seva experiència de Vida, complementa totes les dels altres, res és important en sí mateix, però… Continua llegint