El Sentit de la Vida.

Quin és el Sentit de la Vida? T’ho has preguntat mai?

Avui la Vida m’ha despertat ben d’hora, i després de fer el que em tocava, els dits han començat a bullir de ganes d’escriure. Ara m’assec davant el nou ordinador amb el qual és un plaer poder-hi escriure sense haver d’acostar-me a mirar les paraules. M’assec sentint com el dia es desperta amb la simfonia implacable de la natura traient-se les lleganyes… quin privilegi, quanta autenticitat, quina harmonia tan perfecta.

IMG_1022

I això què té a veure amb el sentit de la Vida, pots pensar, oi? Doncs ho té absolutament tot, aquest és el sentit real de la Vida, Ser, i sí, ser allò que cadascú està destinat a Ser.

Sento el teu pensament que també és el meu…

I, què és allò que cadascú està destinat a Ser?? mmm… només un mateix ho sap. I si mires la natura, tot ésser vivent que en forma part, n’és un exemple perfecte del vertader Sentit de la Vida, Ser allò que ja és!!

El Puput canta, el cuc s’arrossega, la guineu corre, el roure creix impassible a les estacions abraçant-les siguin com siguin…

I tu, estàs fent el que vertaderament estàs preparat i és el teu vertader lloc a la Vida?? Només ho sabràs si hi ha Harmonia, Pau dins teu, i a fora, ben senzill, alegria. És així? Saber quin és el Sentit de la Vida, t’ajudarà a arribar-hi. I és lògic i simple, m’acompanyes?

Quin és el Sentit de la Vida per tu?… et deixo pensar… va, només una mica, intenta trobar quin és per tu aquest sentit… Per què estem aquí dins aquesta realitat, quina funció té el llevar-se cada dia, l’anar a dormir… el treballar onze mesos per obtenir-ne un de descans, perseguir somnis, desitjos… i les pors!! Trobes que el teu sentit de la vida pot assemblar-se a algun d’aquests?? Doncs t’he de dir, hi ha tantes respostes al sentit de la vida com persones hi ha al món que vulguin fer-se la pregunta. Podem estar ara ben perduts, oi?? jaja.

Jo ho vaig estar durant un bon temps quan em vaig fer la pregunta següent:

“Quin és el Sentit real de la Vida, que pugui abraçar absolutament cada una de les infinites visions personals que cadascú pot sentir i viure?? Com puc estar-ne completament segur i no dubtar-ne mai més, ni que pugui ser refutada, posada en entredit??”

IMG_1799

Quan em faig una pregunta d’aquestes, una part de la meva consciència es posa a fer feina interna d’una forma paral·lela, sento el moviment constant però ni hi accedeixo ni ho vull!! És com una locomotora!! jaja.

He aprés a fer la pregunta i apartar-me de l’obsessió que sovint entrava de voler obtenir un resposta cercant-la jo mateix. Ara me la faig, i si ha d’arribar, arriba, i de forma sobtada i directa, és increïble, t’ho ben asseguro. I sí, va arribar. I si no ho hagués fet, estaria igual de satisfet, perquè no tocava, encara! jaja

Va som-hi, que els tambors ja toquen…

El sentit final a la pregunta “Quin és el sentit real de la Vida que englobi totes les visions?”

L’Harmonia!! En un mateix i en totes les coses, i t’ho demostro de seguit, de forma ben lògica i plena de sentit, l’única manera que tu mateix/a t’ho podràs fer teu, perquè, recordes oi, que no t’has de creure res que tu no sentis i visquis?

Aquí t’ho demostro.

IMG_1544

T’has trobat mai durant tots els teus anys de vida a alguna persona que visqués amb harmonia, ell i el seu entorn, que sentís la pau dins seu i es queixés? Jo no, i si en coneixes algun, som-hi, porta’l perquè serà l’excepció que confirmarà la regla!

I, en canvi, quantes persones que viuen la desharmonia es queixen, el 99 per cent?? Va d’acord, igual el 98,9 per cent? jajaja.

No trobes que si totes les persones, persegueixin el que persegueixin, sigui amb l’etiqueta de bo i també de dolent, volen en el fons sentir-se bé amb si mateixos, res més!? Això sí, sigui de la forma més coherent o estrambòtica possible, és igual, en el fons, volen sentir-se bé. I en canvi fugen del malestar tan ràpid com poden!! Sí o no?? Tots, tots cerquem l’Harmonia, aquest és el sentit primer i últim de viure en aquest món en el qual vivim. El que passa també és que ens han fet creure i ens deixem creure, que és fora: en aquella parella, cotxe, casa, viatge…

Per mi aquest és el Sentit Real a la Vida, cercar, alguns amb més consciència i altres de formes ben curioses, l’Harmonia, la Pau interna. I quan realment té n’adones i vius aquesta Real Harmonia, el primer que fas és riure, somriure de veure’t com de perdut estaves en el mateix espai que t’has trobat només obrint els ulls al que ja És.

Fes el que vulguis, ajunta’t amb qui vulguis, persegueix la pastanaga del desig, o la poma de la temptació, o escapa’t de la més gran o petita por… en el fons, de forma més o menys conscient, estem cercant sentir-nos millor.

Què et sembla tot això que et dic, et ressona?? És lògic, oi? I veritat que té un sentit? Bé, a mi me’l va donar tot… va ser un dels moments Autèntics que he viscut.

IMG_1668

I fixa’t bé, si això que t’he explicat et ressona, t’explico sense entrar massa a fons com arribar-hi i de forma, altra vegada, ben senzilla.

Imagina’t que estàs dormint i en el somni et trobes amb algú que t’explica el mateix que t’he explicat, i a l’acabar et diu:

“Si estàs vivint dins un somni, com és que pateixes?? Que no saps que tu ets el creador del teu propi somni?? Tu i només tu pots canviar aquest somni, quan t’adones que només tu i només tu l’estàs vivint.” I jo et dic, paraules d’un gran mestre, Norbú: “ Estem vivint un somni que comença quan naixem i acaba quan morim, per començar-ne un altre.” Si en podem canviar fàcilment un, també ha de ser senzill canviar l’altre!

Si observes tot allò que et causa dolor a través de la por, o ansietat a través del desig, tindràs les dues eines més senzilles per començar a esbrinar dins teu què t’aparta de sentir la vertadera Harmonia, que res, absolutament res de fora, mai et podrà donar, ni déus ni dimonis, tu Ets, tu ets l’Harmonia. La por i el desig engloben totes les infinites experiències que pots viure que no són res més que capes i capes mentals apreses i heretades pels qui ens han precedit. Totes aquestes capes són filtres reals i és clar, inconscients per poder connectar amb allò que ja Ets. Tu pots canviar el somni! Ell canviarà per si sol quan tu miris dins i comencis a acceptar que ets l’únic que l’està vivint, i molts malvivint. Darrera cada emoció hi ha un perquè que arriba d’una història, res més, senzill i lògic. Quan té n’adones, l’emoció es calma, l’harmonia és més a prop de la superfície, allò que Ets comença a aflorar més enllà del fum de la ment, comences a viure en l’Ara, en el present, Aquí.

IMG_1555

Segurament no és fàcil començar a voler-se mirar dins, ens hem construït uns personatges preciosos i més o menys perfectes per intentar ser algú o alguna cosa, per poder tenir un estatus, o només sobreviure el dia dia. Tot allò que et fa patir t’està apartant de sentir aquesta Harmonia que tots invariablement, darrera de les infinites pel·lícules que cadascú pugui imaginar-se i “viure”, estem cercant.

Quan sentis la més bella i harmònica pau després d’haver-te parat, girat el cap, i observat l’ombra que sempre t’ha estat perseguint, llavors, podràs abraçar a través d’ella el dimoni que potser et creies ser… i també l’àngel que perseguies. T’adonaràs que l’un i l’altre són el mateix, que res separa, quan l’Harmonia És, quan tu ocupes el lloc que et pertoca. I només ho sabràs quan hi siguis, i Siguis, quan l’Harmonia i la Pau seran dins teu estimant-te sense embuts ni excuses, ni fantasies per emmascarar dolors o ansietats.

Quan ocuparàs el teu lloc, t’adonaràs que ets igual a tots i totes. Quan Viuràs el vertader Sentit de la Vida, llavors veuràs que ets l’Amor no dual, que no separa, ni es separa, de l’un, ni de l’altre. L’Amor, no cal més.

M’estimo, t’estimo.

IMG_1699

 

Dedicat, avui, aquí, al Cargol Treubanya, que fa anys… Feliç Present!! Des del silenci que és verb.

 

 

10. Juny 2015 per Oriol Tarrago Costa
3 comentaris

(3) comentaris

  1. Veig que t’expreses a través del teu Do. Has trobat l’harmonia. Creus que per sentir harmonia has de descobrir el do que tens? jo no me’l ser veure…la flor ens regala el seu do: el seu perfum i la seva bellessa-
    Per “Ser” he d’expressar el meu do, oi?

    Aprendre de la teva saviesa és un privilegi!. Gràcies.

    • Núria…
      Quan Ets, segur que ja estàs expressant el teu Do, com dius… I quan s’expressa el Do, ho saps perquè tot flueix a través d’ell, et sents ple/plena, no falta l’energia, perquè ja no lluites, sols ets l’expressió del que ja És, i no cal fer res, oi? Li cal fer alguna cosa a l’arbre que no sigui Ser? Nosaltres ens perdem en el voler ser, dins el cap…
      Seguim caminant, conversant…

  2. El sol es fa presència, avui, i lliure de raons que alimenten l’ego en saber-se morir, noto el cant de la meva essència.

    No hi ha cap motiu, Ara, que em lligui a aquell passat que un dia va ser. Cap motiu per negar la meva Força i cap resistència que xoqui amb el que Sóc.

    Els dubtes es tornen fum i s’obre la Veritat. I l’observo, observant-me.
    Que fàcil és, des d’aquí ! Ja m’ho havien dit i no m’ho creia…

    Traspassar la porta de la por em fa lliure i ara sí puc crear-me, de nou.

    I re-neixo, una altra vegada, baixant pel tobogan de la Vida, amb aquell entusiasme serè que m’apropa a una Alegria color mel.

    Gràcies per ser-hi !!

Deixa una resposta

Els camps obligatoris estan mercats *


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.