Bojos que potser no ho són tant…
Camins que es retroben,
fanals que s’obren,
emocions que es despleguen,
somriures que volen,
cors que s’aixamplen,
braços que abracen,
infants que riuen,
avis que s’entendreixen,
poetes que dibuixen,
musics que escolten,
silenci que ressona…
Cada flor,
cada arbre,
cada roca,
cada llàgrima…
.
Un pastís,
una celebració,
una partida,
un engany,
un suïcida…
.
Regals,
compromisos,
espontaneïtat,
llibertat,
eufòria,
cadenes trencades…
.
Boira,
sol,
lluna,
encens…
.
Bicicleta,
cançons,
somriures,
plors…
.
Pilotes,
corda,
salts,
màgia….
.
Camins,
recorreguts,
paisatges,
destins,
ports,
aeroports…
.
Llum,
foscor,
alegria,
pena…
.
Espelmes,
menjars,
embolcalls,
maquillatges,
teatre,
personatges…
.
Nuesa,
sensualitat,
tacte,
tendresa,
amor,
sexualitat…
.
Davant,
darrera,
llibertat,
cadira,
porta,
pluja…
.
Cotxe,
cames,
arbre,
cel,
bosc…
.
Tot,
res,
ple,
buit,
dins,
fora,
ser,
estar,
aquí,
ara…
.
Paraules que sortien una darrere l’altra… Has entès alguna cosa?? Jo no, o sí, ni m’interessa, o sí??
Com a psicòleg podria començar a fer una anàlisi associativa de totes les paraules i les seves diferents agrupacions. Podria acostar-me a trobar un paral·lelisme entre elles i extreure’n informació, analitzar el que l’inconscient va parlant. Analitzar-me.
I? I què? Ets feliç fent el que fas? Doncs ja no cal res més.
Quantes vegades al dia, o millor dit, quantes vegades no ho fem, d’estar analitzant el que l’altre està realitzant o dient. El Gran Jutge que avalua el comportament dels que hi ha davant. Interpretacions i al·lucinacions nascudes i mortes dins del que les fa. No sabem quasi res de nosaltres mateixos, però tot de l’altre.
On acaba la meva llibertat? On comença la de l’altre…
Deixar de mirar fora esperant el que creiem que ha de passar i Ser més autèntics amb allò que realment volem Ser o sentim que Som. Sí, autenticitat, creativitat, espontaneïtat!!!
Deixem de mirar i criticar el que l’altre fa. Deixem de criticar-nos!! Perquè el que veig de l’altre no és res més que allò que no puc o no vull veure en mi!! L’altre no existeix, l’altre solament és un mirall que em separa de la realitat del present. Si no traspasso el mirall, estic enganxat a les emocions o sentiments que em desperta la persona que tinc davant. Quan puc veure’m a través d’ell/a, és quan puc adonar-me d’allò que m’encalla.
Res, res que ve de fora en té la culpa. Cap persona, dona o home, pare o mare, fill o filla, poble o cultura, malaltia o accident… res de tot això… només tu i tu en tens la responsabilitat… Et queixes a l’actor de la pel·lícula del que ha fet i a tu t’ha mogut les emocions? A molts no els afecta el que passa a les pel·lícules, perquè no s’hi identifiquen, saben que allò que diuen no va pas amb elles. Per què no ho fem així a la vida? La reacció de l’altre davant la pel·lícula és seva, el que està vivint i es creu real.
Per què no podem solament VIURE!!? SER i FER!! Només cal una cosa, el respecte cap a nosaltres mateixos i cap als altres, respectar la pròpia llibertat i, és clar, la dels altres. Cadascú posseeïx un ”do”, una qualitat que el fa únic. No n’hi ha cap que sigui millor que els altres, això només són creences. Uns dirigeixen, els altres escombren, uns acompanyen i els altres juguen, uns pinten, els altres ensenyen… Sigues allò que sents i has sentit Ser tota la Vida, aquell somni d’infant. Aquest món serà molt i molt més ric i preciós, cadascú feliç amb el que realment vol fer.
Si deixes de criticar el que l’altre fa, deixaràs de sentir que el que fas pot ser criticat o no agradar als altres. Ostres vinga, què t’aparta de ser lliure? D’escriure bajanades, de pintar amb els peus, de dansar nua sota la puja, de cridar davant el precipici, de somiar desperta… Allibera’t de totes les pors, viu que ets lliure, que no tens cadenes, que tot són creences imposades o suggestionades de comportaments apresos dels altres, de programes heretats… SIGUES INFANT!!! només et cal això, només això!!!
Saps? Vaig tornar de l’India fa poc. Tots els infants somreien davant i enmig de la més gran misèria i brutícia… quants cops ho has sentit això? Però saps què? Els infants d’aquí també somriuen!! Només els grans d’aquí, i d’allà també, t’ho ben asseguro, somriuen poc… La realitat d’aquí i la d’allà són totalment diferents, però és la que toca a cadascú per estar i néixer on va néixer. Com la visquis tu, aquesta és la teva responsabilitat, aquí i allà.
Els infants són els més grans mestres, fan i són el que senten a cada moment, no s’enganxen a res ni a cap personatge, juguen la Vida. Només quan ens creiem que hem de ser alguna cosa, és quan intentem posar-nos una etiqueta i fer el que calgui per representar-la bé, ens creem el personatge, oblidant el més essencial, només és un personatge. Sí, si sents que aquesta és la part que vols Ser i Viure, endavant!! Sabràs que no és resultat d’una programació o d’alguna cosa que no controles, si ets feliç fent-ho. I encara més important, com més t’hi dediques, més energia tens i més fàcil se’t posen les coses davant. Si et passa això pots estar ben convençut que estàs fent o estàs ben aprop del que realment estàs destinat a ser…
Cul, teta, blanc, negre, preciós, diamant, misèria, riquesa, joc, manipulació, guerra, pau, trist, alegre, violència, futbol, espiritualitat, silenci, soroll…
Potser aquells que en diem “bojos” no ho són tant, i no parlo dels que estan tancats…