Els Artistes del Pa
(Mis disculpas, hay un problema con la herramienta de traducción. Espero que en breve esté arreglado)
(My apologies, there is a problem with the translation tool. I hope it’s fixed soon)
Ahir vaig tenir un dia d’aquells per recordar. Una vivència que segurament tots en guardem algun record, alguns des de petits, però la majoria dels que neixen ara difícilment la porten incorporada per si mateixos, sinó que prové dels que els han precedit i els acompanya gravat a l’inconscient, a les cèl·lules… Una vivència que acompanya als nostres gens, amb olors, tactes, sensacions i rialles. La transformació, la màgia, rituals que ens transporten sempre a un passat… Des dels camps verds, on la terra, el vent, el sol, l’aigua i l’èter, s’uneixen per esperar la llavor… planta que creix acompanyada pels elements i les companyes que té al voltant…
Fruit que creix esperant el seu viatge…
Arribant a llocs no pensats amb il·lusions per esclatar…Tots van a la dansa. Compartir i ballar amb les mans, amb moviments de dits que destrament mouen la massa… Colors blancs que banyen les taules, globus pesats que creixen alhora…
Calor dins una cova que espera amb ànsia… llenya amiga que l’alimenta…
Tot té el seu pes, la seva temperatura, el seu lloc, cada ingredient és conscient del seu paper i el fa tan bé com sap… I decideixen fondre’s i ser U, tots i cada un s’abandona del que era i es viu en l’altre, és U. Un nou organisme i forma que encara s’infla, esperant l’arribada de qui sap que no s’escaparà, el drac de la Cova… 
Resten pacients esperant el torn… i orgullosos emprenen el darrer vol amb la fusta més maca… entren dins, on inflen fent l’última respirada… Altra vegada es transformen, s’abandonen al foc que els volta… canvi d’estat, nou destí…
Surten contents entonant el cant de la feina ben feta… esperen els escollits…
(aquest és el que se sent quan es treu el pa de la cova del Drac… segur que si tanques els ulls, et ressonarà ben endins…)
[/audio
Arriben al paladar on altre vegada es transformen formant part d’un altre cos… …i arriben al final on tornen a acabar a terra, on es dissol en ella, esperant alimentar als més petits organismes… i és U altra vegada darrera cada forma experimentada i per experimentar… Torna a créixer la planta, un nou caminar espera la llavor…
Un ritual que fa mil·lenis segurament que es fa, transformar el blat en pa. Vaig tenir un magnífic dia on, encara que vaig haver de ser un espectador, vaig sentir el meu infant cridar de joia veient tot el procés que he narrat amb les fotos i tenyit amb una mica de poètica.
Com m’agrada connectar amb l’essència d’infant que tots tenim dins i gaudir de dies com aquest, regals que no caben a la capsa, records que queden gravats en la roca més dura…
Quin regal de pa quan me’l vaig posar a la boca i vaig recordar tot el dia viscut. Allí, una gran persona, la Maribel, em va cuidar com la millor mare curant-me la cama, i al mateix temps preparant i cuinant un aquelarre de menjar que després tots vam menjar.
El fill, Xavi, ple de passió, ganes d’aprendre i descobrir, net com un dia clar i feliç fent art natural… La Montserrat, la meva impecable correctora dels posts, gran pastissera i aprenent de l’art del pa, amb una gran sensibilitat, pura entrega i amistat. I al final, l’amic del Xavi, el Toni, un altre dia clar amb un somriure franc i respectuós. I jo. L’equip que formaria part de tot el procés…
Aquests dies farem foc a la cova del Drac de Casasaies, Irehom, a la casa gran i més vella. Un forn que vés a saber quant fa que no s’encén, però que segur que recordarà com fer-ho. Farem la primera fornada i gaudirem de l’art que és en peça de pa que el fa únic, fet amb l’espelta sembrada, crescuda i collida del mateix lloc, la masia Casasaies, seu del projecte que participo, Irehom. Potser un nou projecte a engegar i experimentar, on persones experimentin i perpetuïn aquest art, “Els artistes del Pa”.
Després ja seurem a gaudir-lo, amb una bon oli, embotits, regat amb un bon vi i excel·lents companyies… i xerrades…
Un comentari