Avui…

Caminen amunt,

cap al carrer,

que els porta al lloc de treball…

Tornen cansats,

a casa,

avui els hi han reduït el sou,

imatges que venen i van sense parar,

potser demà no podran comprar el pa…

Davant notícies,

televisions que adormen la consciència,

escolten com premien amb milions,

aquells que els van fer perdre…

 

I els pensaments no poden parar,

potser demà no podran comprar el pa…

 

I davant la merescuda medalla,

contents, han treballat tot un any,

avui els premien amb un regal,

tenir un mes per descansar…

 

I veiem com desallotgen veïns,

quatre que protesten,

creuen en una altre realitat,

altres saben que és el mateix,

els trauran igual…

 

I ells els premien amb milions,

aquells que els van fer perdre…

 

I els rics es fan més rics,

i els pobres…

 

I xais que segueixen als pastors,

diners, èxit, aspirar a ser qualsevol cosa,

porucs i junts,

ramats apretats, uns i altres,

amb por, hi ha el gos al voltant,

no protestis, no marxis,

o et mossegaran…

 

i mentrestant, això fan,

mentre segueixi creixent l’herba…

 

Imatges que venen i van sense parar,

potser demà no podran comprar el pa…

 

I ells els premien amb milions,

aquells que els van fer perdre…

 

I els rics es fan més rics,

i els pobres…

 

17. juliol 2012 per Oriol Tarrago Costa
Categories: Escrits, Vida | 2 comentaris

(2) comentaris

Deixa una resposta

Els camps obligatoris estan mercats *


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.