El món en que vivim…
Seguim caminant?…
Tinc la sensació d’estar enmig d’una por col·lectiva que no para d’assetjar a tot ésser humà que respira. És com una ombra que ens persegueix, i no és pas la que el sol projecta. És una ombra subtil, quasi imperceptible però que és fa present en el viure diari.
Quanta por ens rodeja, i la més important, la més bàsica, la fonamental de la piràmide de Maslow, la de la subsistència, la base, on se sustenten totes les altres. Estem encadenats a unes cadenes invisibles però que són ben reals, creure’ns dependents d’un sistema que algú va crear i que ens creiem com un dogma. Esclaus inconscients. Altre vegada, seguint la tònica ja apresa per uns quants i seguint els manuals escrits, la manipulació de masses que mantenen aquesta realitat d’immobilitat, amb el seu gran miratge creat amb la millor estratègia, la por.
No és pas la primera vegada que en parlo, però en l’aquí i l’ara que intento viure, es fas ben palès tot aquestes dinàmiques, per alguns més evidents. La cultura de l’obediència al pastor, però aquí la gran paradoxa, a quin?? a qui seguim?? a uns governants, a un país, a una coalició de països, a les qualificacions que dicten unes empreses que ningú sap massa qui hi ha al darrera ??
És com aquella broma que tothom hi cau com a real o com aquella història rebuscada i amb tots aquells paràmetres que fan que sigui més una obra còmica que res més, però que tothom és creu!!
Encara estem esperant el pare que ens vingui a salvar, la fantasia de la salvació eterna arquetípica que tots portem incorporat de forma inconscient. Com molts col·lectivament creien davant aquest passat 21 de desembre. algú va interpretar el que havien dit els Maies, el fi del seu calendari. Esperant la màgia que ve de fora ens tregui de tots els problemes! Com la màgia que ens arreglin el país injectant més diners a aquells mateixos que han creat la crisis… que fàcil és indignar-se. I que estic creant? més energia que alimenta aquesta mateixa crisis.
I deixo ben clar una cosa, no crido a la desobediència, sinó a la responsabilitat de cadascú. La lluita no fa més que perpetuar allò que anem en contra. Ja no és moment, ja toca aquest canvi que tantes cultures ancestrals diuen, el canvi que ve de dins, el canvi d’un mateix… i aquest canvi no tindrà lloc fins que no comencem a afrontar el principal, mirar endins, a nosaltres abans de res, les nostres pors.
Ningú de fora vindrà, som nosaltres “el Canvi”.
Si estem pendents de l’exterior, en la por col·lectiva, no fem res més que encongir-nos, quedar-nos aturats, sense esma de fer res més. Por a perdre-ho tot, a quedar sense feina, casa… si són fets realment punyents i no pas fàcils de gestionar. Però, davant a la multitud de teories que existeixen, n’hi ha una, tant vàlida com les altres, on postula que som responsables absolutament de tot allò que ens passa i que és precisament, això que ens immobilitza, el que ens toca experimentar i aprendre. El canvi ve d’interioritzar això mateix, sóc l’únic responsable i per tant, quan ho integro i començo a viure des d’aquí, deixo de senyalar a fora i als altres que m’han fet mal, culpar o fer-los responsables directes de la meva desgràcia.
Quanta força, humilitat i autenticitat es necessiten per poder fer aquest canvi…
Recordo ara les paraules d’una gran sabia, l’Elisabeth Kubbler Ros, tanatòloga, quan els malalts rebien la mala noticia d’un càncer o qualsevol variant que conduís a la mort, és queixaven i empipaven dient: –Perquè a mi!! perquè!!– i ells els responia: –I per que no??– n’estic ben segur que darrera aquesta resposta hi havia la crida de deixar de queixar-se i començar a afrontar el que calia, tot i respectant el període de perplexitat i necessària gestió del que està passant, clar.
Sortir de l’immobilisme, que no porta res més que recrear-se, és a dir, crear altre vegada allò que s’està dient o pensant, o sigui, fent més gran allò que tant volem evitar, curiós oi??
Ens hem de re-inventar, som éssers creatius, capaços de crear el que vulguem, de les realitats que vulguem, com diu ja des de la ciència (llegiu aquesta Contra ), som nosaltres mateixos que ens creem el que vivim. Doncs perquè no som capaços d’imaginar altres escenaris?? perquè no comencem a fer-nos “RESPONSABLES” del nostre pensament i no d’allò que ens dicten des de tots els mitjans.
I com aconseguir això?? com poder estar lliure d’aquestes dinàmiques inconscients que ens arrosseguen inexorablement a aquest riu repetitiu de desesperança?? canviant una mateix. Afrontant la por, entenent allò que no som, acceptant aquelles parts de la vida que ens ha tocat viure i encara hi estem girats d’esquena, perdonant aquells pares, germans, amics, mestres, coneguts… obrint el cor i deixar que s’expressi. Connectant amb allò que Som, part d’aquest Amor.
En resum, des d’aquest camí, arribarem a saber Qui Som en realitat, veient qui no som!
Quina eina puc utilitzar per adonar-me’n? Cercant darrera, anar més enllà dels fets i emocions associades que no ens aportin equilibri. Tant senzill com això, i tant difícil quan hi som dins… Cal respirar ben profund quan estem dins una situació que ens desequilibra, cal que ens “connectem” amb el nostre centre i que les emocions no es disparin, enterboleixin la consciència i no siguem capaços de pensar. Si hem aconseguit calmar el moment intern, podem intentar veure que hi ha darrera allò que estic vivint, que em recorda aquesta persona que fa que una emoció o altre se’m dispari. Si no, després, un cop s’hagi atenuat la tempesta, també podem fer una reflexió i procurar entendre-ho. Per dir-ho d’una altre forma, el que tinc davant no és res més que un mirall on hi veig reflexat allò que hi ha en mi! Per tant, i encara que costi admetre-ho, aquells que més m’emprenyen i menys ganes tinc de veure’ls, són els millors mestres que m’ajudaran a créixer i acostar-me a aquell Qui Sóc. Aquest és un camí. L’altre, seguir el que els altres mestres ens ensenyen des de la seva Presència i exemple, els infants.
Exemples de col·lectius que ja s’han re-inventat, aquí ben aprop, al Bages:
– ABONAHORA, ecoxarxa, intercanvi de serveis i productes a través d’hores
– ARRC, famílies que s’han agrupat per cultivar-se els seus propis productes
– GUIFIBAGES, internet per a tothom, xarxa oberta, lliure i neutral
– Cooperatives de consum, MENGEMBAGES, ROSTOLL VERD, ALMAIXERA…
– IREHOM
(3) comentaris