Quantes vegades somrius al dia??
Com podríem saber si estem vivint d’acord a les directrius del propi Ser que Som, o bé, som la majoria de temps uns titelles de l’ego? El somriure, l’alegria.
Davant la vida, podem estar més o menys desperts, però t’ho ben asseguro, per adormits que puguem estar, si ens acompanya aquest sentiment de satisfacció, estem molt més a prop del que és vertaderament la Vida, que els que no ho viuen així.
mmm… i em bé un pensament en forma de pregunta. Qui diu que el que hem de viure aquesta vida sigui ser feliços?? Perquè i amb molta raó, alguna vegada alguna persona m’ha dit: -Potser aquella persona que pateix, aquell poble oprimit, aquella persona que maltracta, per posar alguns exemples, és el que realment ha vingut a fer, és a dir, fer tant bé com sàpiga el seu paper en aquesta vida. Sigui de quin color emocional sigui. Quantes vegades m’he fet aquesta reflexió. La veritat és que ningú pot rebatre-la, perquè estem pensant en 
teories, i totes la majoria poden tenir raó, només cal mirar-ho des del punt de vista del que les explica. I… tampoc, aquells que diguin el contrari, poden demostrar-ho tampoc. Tot són teories produïdes per suposades afirmacions i creences predeterminades pel mitjà que sigui, familiar, social o cultural. Des d’un ment pensant.
Ah!! I com puc dir tant tranquil el que afirmo: “hem vingut a ser feliços i a gaudir d’aquesta Vida!!” O encara més agosarat amb l’afirmació: “com més a prop estem d’Aquell que vertaderament Som, més alegria hi ha a la nostre Vida” (en aquesta reflexió, només em centro en aquest sentiment, que és la manifestació emocional externa, d’un estat intern). Sí, com he arribat a aquesta conclusió, i per res de la vida voldria pas que te la creguessis sense abans comprovar-la per tu mateix/a, és clar!! També és una teoria meva de la meva vivència! Bé, al grano Oriol! Jaja avui sóc molt feliç, em sento molt a prop meu, i de tu… Doncs, et contesto, per un fet molt fàcil de veure si t’hi fixes…
Ningú, ningú!! Després de fer un camí d’autoconeixement i cerca dins seu, empaitant i afrontant les diferents pors que pogués tenir, com també d’aquells desitjos fantasiosos d’un futur creat per la ment. Ningú, després de fer un bon treball intern, se li incrementa les emocions negatives, denses, destructores, ningú!! A tots aquells que estan acabant el seu camí o ja porten un bon tros fet i treballat amb el més important, sempre, sempre, apareix un signe preciós extern, l’alegria!!
He vist a vegades, al començar algun curs d’un cap de setmana, les cares d’algunes persones (la meva no me la podia veure! jaja), amb arrugues i cansament ben fàcil de veure. Portaven escrit el patiment a les faccions. Després de passar l’experiència, i encara més si aquesta era potent o en forma de catarsis, era increïble com de diferent estava. La cara havia canviat totalment, era una altre persona, molt més rejovenida. La joventut no passa amb els anys, passa gràcies als problemes que no sabem/podem afrontar, l’amargor acumulada al nostre cor de coses que em deixat de fer per por o per mandra.
Pels que agrada refutar les teories, dir que hi ha moltes persones que van amb una alegria desbordant per la vida. Semblen els més feliços del planeta. Però molt sovint, quant més externa i eloqüent és aquesta manifestació, més podria ser solament, un altre personatge de l’ego, creat per poder contrarestar algun gran dolor intern. És a dir, no és una alegria que sorgeix espontàniament, si no, que és creada, potser no massa conscientment, per no patir el que dins hi ha. No hi ha hagut un aprenentatge de les vivències que li van fer mal. No ha pogut o volgut treballar, o ningú li ha pogut ensenyar que pot ser lliure de tot el dolor i patiment. Sí!! El nostre estat natural s’acosta més a l’alegria que res més!! I aquesta no és tant histriònica com la que “el personatge” mostra, sinó més continguda, no espera pas que els altres li mostrin cap resposta al seu fer. És feliç tant mirant una fulla caure, com a l’infant que camina vacil·lant, com aquell que s’emprenya… i.. no somriu internament davant aquest últim exemple sentint-se millor que ell o enfotent-se’n, sinó des de la humilitat i l’amor de veure’s mils de vegades fent el mateix abans d’entendre el seu propi perquè. Abans ell mateix s‘emprenyava per les mateixes futileses!! Ara que les ha treballat i integrat, davant del mirall, no reacciona, senzillament s’hi veu reflexa’t i somriu de veure’s! S’estima i… l’estima!!
Quan ets humil amb tu mateix, i atens allò que saps que et cal treballar, no has de fer res, l’alegria bé sola. Les ganes de viure, el llevar-te amb energia i il·lusió de veure que tens un altre dia per gaudir encara!! T’adones que l’energia mai et falta, que no has de patir per les coses massa, venen soles. Al teu voltant comencen a produir-se sincronicitats que sempre hi havien sigut, però que ara les pots identificar i fer-les servir. És com si entressis dins la pel·lícula que sempre havies estat, però ara saps que en pots sortir, estar dins i a fora, ser-ne l’actor que vulguis. Ets la Llibertat, ets l’Amor, Ets la Vida mateixa, ets el silenci i el soroll, l’alegria i la pena, el blanc i el negre!! TOT ho ets TOT!!… ah!!!… però saps, podem triar el que i el com!! Només cal imaginar-s’ho realment i fer-t’ho teu… i de la creativitat que neix, es transformarà en vivència i en una altre realitat, la nova!! Som el que pensem, i el que pensem crea al nostre voltant el decorat, amb els actors que també viuen des d’aquí. Tu tries!!
Som creadors de tot el que vivim, els qui fa temps que ho saben i mouen els fils, ja s’encarreguen de preparar-nos un decorat de por i desesperança, de tenir-nos lligats a les necessitats i el tenir. Correm amb els ulls només podent mirar la pastanaga i adormits. En hem cregut el conte que ens han explicat sense preguntar-nos quina i quanta validesa hi ha. Neguit que sorgeixen només quan ens apreten massa el cinturó. Moments d’incertesa per tot que espero que ens faci reaccionar!! però no oblidem una cosa ben important, TOT ESTÀ BÉ, TOT!! 
No dic que res estigui malament, solament… com és que si no som feliços, no fem res per canviar-ho?? Volem realment això?? Hi ha una altre realitat esperant-nos, només cal que primer et donis l’oportunitat de provar-ho, i després et posis a viure de forma impecable per construir, viure de la forma que escolleixis només seguint el que vertaderament sentis per tu mateix. Procura deslliurar-te de qualsevol condicionament. El que no vibri amb tu. Sentiràs a la panxa com un neguit, o alguna cosa interna que et diu que el que fas o intentes fer, no s’adiu a tu. Sigues autèntic amb tu mateix o mateixa!! Només hi ha una regla que cal seguir per mi, el respecte sorgit de l’Amor autèntic, primer cap a tu, després cap als altres. Després, SIGUES QUI REALMENT ETS!! Ets la cosa més meravellosa que mai ha existit!! Única i irrepetible!! LLIURE!! Imatge i semblança de tot el que t’envolta, i també dels altres. Només depèn de tu, no esperis que ningú camini el teu propi camí, malfiat dels que el volen caminar-lo per tu. Els savis amb el cor obert, solament et donaran eines, ajudant-te acompanyan-te en el viatge. Perquè ells han fet també aquest camí abans. Si vols ser lliure, ho podràs ser alliberant-he des de dins.
Recorda, un dels signes més identificatius que veuràs quan hagis caminat una mica el teu camí, alliberant-te de les cadenes que més et lliguen, és l’alegria interna. Sovint silenciosa, constant, que naixerà espontàniament, sense buscar-la. Alegria de viure, de Ser Qui Ets, sense por, sense condicionaments…
Per acabar, recordar quins són els vertaders mestres en Ser, en Viure des de l’Autenticitat, els infants!! Si els adults no els han condicionat ja, Viuen, i amb l’alegria al voltant, sempre. Creativitat i espontaneïtat, que neixen del cor, de l’Ésser.
I, no me’n cansaré mai de dir-ho, no et creguis res del que dic, si no seria una altre teoria més… sigues tu mateix, i si alguna d’aquestes paraules, toquen, et fan moure alguna cosa dins, potser és que també són dins teu, potser… Abraçada des i pel cor!!
Un comentari