Pau…

Camps plens de vida,

rostres que somriuen a l’aire,

desenes d’infants que alcen les mans,

colors que dibuixen l’albada.

els cants de la llibertat comencen a sonar arreu,

camins infinits que condueixen a un,

infinits pensaments de múltiples realitats,

convergeixen ara en un sol mirall,

centrats en un sol punt d’aquesta consciència,

que tot ho avarca…

Despertars d’un vell somni,

melodies que retornen,

vides que es paren,

cors que s’escolten,

caps que es desprogramen.

Lliures Som i Hem Estat,

cavalls que galopen davant…

La pau,

sentiment profund que neix del cor.

Pau,

energia que t’envolta i et suspèn a l’aire.

Pau,

flaire exquisit que eixampla l’ànima.

Pau,

passes d’un caminar que no espera l’endemà.

Pau,

vivint, gaudint.

Pau,

de Ser, d’Existir…

Pau,

de l’amor que em banya, de l’alegria sincera…

Pau,

en compartir-me amb l’altre…

Pau,

obrint el cor al contrari…

Pau,

en saber-me mirall de tu, d’ell, dels altres, de mi…

Pau,

en ser l’observador i viure’l.

Pau,

en fondre’s allò que sempre t’has cregut.

Pau,

en el silenci de totes les emissores.

Pau,

en Ser, en Existir.

Pau,

l’emoció de l’anima…

Pau, Pau, Pau.

21. abril 2012 per Oriol Tarrago Costa
Categories: Escrits, Espiritualitat, Vida | 6 comentaris

(6) comentaris

Deixa una resposta

Els camps obligatoris estan mercats *


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.