Paisatges…

(Infants)

Jugant a veure qui empaita a qui,

és igual qui hi ha davant,

es toquen,

es criden,

s’estiren…

Rialla sincera en ser caçat,

emprenyat per competitiu,

ser el segon!

I l’altre aixeca el braç,

en senyal de victòria,

ha guanyat la batalla.

i tres, dos, u,

i corren per l’altre…

Salten, ballen, imiten, creen…

no paren…

fins que la gana no crida,

i la son l’acompanya.

Jocs d’imitar,

jocs d’aprendre,

conductes i rols,

d’orenetes i mussols…

representacions que se sentiran atrets,

per cercar l’excel·lència…

(adults)
I cec el personatge,

és crea el món a la seva imatge…

I…

creure viure…

innocent representació que només cerca la imitació,

esclau d’uns desitjos amagats,

titella d’una cerca que no té final…

sensació certa, que mai arriba…

I la Vida et truca a la porta,

amb alguns amb més força,

per derruir preguntes sense resposta…

Obre els llums a la teva carcassa,

s’il·lumina dins on el vent és col·lapsa…

Freqüències que és tornen una,

simfonia que toca,

el so elemental,

el crit de tots els trons,

infinits decorats que s’esmicolen,

dissolts en una gota d’aigua,

contemples la presència,

Ets la Presència,

no existeixes però formes part de tot,

no mors perquè mai has viscut,

ets el silenci i totes les notes,

ets el mar i la terra que l’abraça…

10 de maig del 2012

16. maig 2012 per Oriol Tarrago Costa
Categories: Escrits, Espiritualitat, Psicologia, Uncategorized, Vida | 1 comentari

Un comentari

Deixa una resposta

Els camps obligatoris estan mercats *


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.