El Pepe del Madrid, el monarca, obsolència, Gandhi…
Ja fa uns quants dies que una amiga monja em va enviar un Mail amb un vídeo sobre el Pepe, jugador del Madrid. Sovint rebo de part d’ella, igualment també, altres persones, correus que reivindiquen alguna cosa o una altre, és a dir, protestar, i mai falta raó per fer-ho.
En concret, en el vídeo del Pepe, es veien diferents seqüències d’ell fent entrades dignes d’un combat lliure fent servir els tacs de les sabatilles o el que calgués. Aquestes imatges, encara estaven més emfatitzades a través d’una música i passades a càmera lenta. Us ho ben asseguro que quan vaig acabar el vídeo, ajudat és clar perquè sóc seguidor del Barça, hagués tancat directament a aquest “personatge” a la garjola. Amb ganes de més coses, em va despertar ben bé la ràbia. -Com caram poden permetre que una jugador faci això! La mare que…- i no cal més, però eren pensaments ben evidents i foscos…
No fa gaires dies, una gran part del país es va mobilitzar per queixar-se per la reforma laboral. Els mitjans de comunicació van fer més cas als aldarulls d’uns grups d’incontrolats i irresponsables que no pas els milers que van sortir a queixar-se de forma pacífica.
I encara ens queda a la memòria recent com van desallotjar la plaça Catalunya de Barcelona on una sèrie de ciutadans de forma pacífica van organitzar-se per denunciar el que sentien.
Aquesta setmana passada entrevistaven a La Contra de la Vanguardia a un empresari barceloní, sobre “l’obsolescència programada” i unes bombetes que resulta que duren tota la vida. Està comprovat que tots els aparells estan programats perquè durin un període curt de temps, així n’haurem de comprar un altre quan deixin de funcionar. Diner, diner, diner!.
Un veí no para de penjar al Facebook imatges d’animals maltractats, imatges plenes de cruesa. Ell és un gran crític de les barbaritats que els humans poden fer a aquests éssers.
La setmana passada, un dia que vaig veure les noticies, sortia el desnonament d’una família que no podia pagar el lloguer o l’hipoteca. I quants milers de ciutadans estan vivint sota mínims i de forma precària perquè s’han quedat sense feina? Fins i tot va sortir la noticia que el suïcidi és la tercera causa de mortaldat. I mai publiquen estadístiques sobre això, perquè hi ha molta gent que només necessita una petita ajuda per fer-ho, com veure que altres ho fan. Estem en uns moments de desesperació, de remoguda general més que important.
Fins a quan pujarà el preu de la gasolina?? Quan hi ha de sobres la tecnologia per prescindir-ne i tenir energia neta i lliure per tothom que ho necessiti.
I… el colofó d’aquesta sèrie de noticies. Aquest cap de setmana el monarca que tenim, davant tot això que està passant, no té cap més pensament que anar a matar alguns pobres elefants a Botswana. I tots tranquils!! se’m trenca el cor…
Davant tots aquests fets, us ben asseguro que hi ha una part de mi que bull. No em seria massa difícil deixar-me anar dins aquests moviments de protesta i reivindicació. La injustícia ha sigut un dels fets que sempre m’ha mobilitzat més. M’indigna veure com de titelles ens tracten i com adormits que estem. I és clar, cal protestar i molt. Ja n’hi ha prou de tanta manipulació. Estem en una societat alineada de la seva essència. La contemporaneïtat de l’època feudal davant nostre. Els rics i el poble que obeeix com a xais. I qui s’atreveix a dir prou… ja sabem el que passa, el senyor de les bombetes ja l’han amenaçat de mort…
Però per mi, això és passat.
Cada vegada que m’indigno, estic creant la indignació dins i fora meu. El meu pensament crea aquesta realitat i influeix amb l’energia i la freqüència que estic emetent a la realitat dels altres. Cada vegada que la ràbia s’activa veient davant meu aquestes incongruències, estic fomentant que aquesta es perpetuï. A cada imatge del telenotícies que em fa reaccionar d’una manera negativa, faig que aquesta encara es faci més gran. Poc serveix protestar, crea encara més allò que volem abolir.
Quanta veritat aquella persona que ara no recordo el nom. Li van preguntar si aniria a manifestar-se contra la guerra i va contestar que ho faria quan pogués fer-ho a favor de la Pau. Ja hi va haver una persona ben sàvia que va canviar tot un país amb milions de persones oprimides només a través del silenci i la no violència, Gandhi. No puc pas saber-ho sense parlar amb ells, però n’estic ben convençut que sabien ben bé el que el que generaven un tipus d’accions i pensaments o uns altres.
Quants anys dècades o segles portem queixant-nos de tot?? Què hem pogut aconseguir només amb la queixa?? Cada vegada que passo un correu per internet amb atrocitats o injustícies, he canviat quelcom?? Segurament em dec sentir més tranquil sabent que estic fent alguna cosa perquè tothom ho sàpiga. I no està malament del tot… però si només ens quedem aquí. Amics i amigues que compartim aquest parlar entre línies si no fem alguna cosa més, res, res canviarà. Fent i donant exemple és com es canvien les coses. En contres de queixar-se, perquè no organitzem altres coses…
Calen accions diferents, manifestar-se per la Pau, agrupar-se com van fer els indignats per trobar altres alternatives, construir espais on la gent pugui veure altres maneres de viure i relacionar-se, predicant amb l’exemple, sent impecables amb nosaltres mateixos. En definitiva, menys protestar i més fer.
Sóc el primer que la sang em bull veient la manipulació de masses que estem sotmesos, però he decidit ja fa temps crear el màxim d’harmonia al meu voltant, i comença per mi, dins, en els meus pensaments. Crec en l’ésser humà, l’estimo i sóc ben conscient de la bellesa que pot crear quan s’expressa sense por i coaccionaments, quan és lliure. En mi procuro cada dia emetre a la consciència Llum i Pau, que no és res més que allò que visc dins. Estic creant aquesta realitat.
Trio el bé per mi, trio estimar-me, trio acceptar-me, trio ser lliure, trio Ser Qui Sóc. Si així ho faig amb mi, ho faré amb els altres, i des d’aquí el granet de sorra que sóc, es transformarà en muntanya. Podem canviar la realitat en que vivim, canviant nosaltres primer, i fent…
(2) comentaris