Sóc

Davant cada passa, un nou espai.

Un nou món que s’obre a l’instant precís de posar el peu a terra.

Pintures i escultures damunt el vel.

Marionetes accionades per uns egos que és creuen els amos.

Feliç i compassiu mira l’Ésser.

Aprenentatges que costen d’empassar.

Fantasies que ens empatxen.

Obre els ulls i el somriure a la cara.

S’omple els pulmons de la brisa sagrada.

El silenci que ressegueix tots el nivells paral·lels.

Consciència desperta que juga i es diverteix.

Personatges coneguts i acceptats que acompanyen.

Celebracions constants de capítols de la mateixa obra.

Llibres omplerts de totes les vivències.

Notes complertes que ja no van soles.

Harmonia que neix de l’acceptació.

Acceptació d’acceptar-se sense condicions.

Infant que torna a ocupar el lloc.

Camps de blat per poder córrer.

Ocells, arbres i plantes, omplen l’aire.

Fusionat i dissolt al no Res.

Em fong, moro a allò que no sóc.

I reneixo a l’alba.

Sol naixent de l’eterna albada.

Sóc.

23. Març 2012 per Oriol Tarrago Costa
2 comentaris

(2) comentaris

  1. Gràcies Oriol, per donar-nos el què ets.
    Dolors

  2. Dolors! content de llegir-te… a veure si també ens dones del que ets, que n’hi ha molt. Una abraçada!

Deixa una resposta

Els camps obligatoris estan mercats *


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.