Qui Som? Qui no som?
Vivim veient una obra de teatre que en som els actors. Transformacions subjectives alineades, cadascú ha interioritzat i adquirit una forma de percepció. Veiem el món amb les ulleres pròpies que ningú, ningú en tota l’eternitat podrà viure de la mateixa manera. Qualitat meravellosa de la creació i de la consciència, éssers únics i irrepetibles… 
Programats amb aquest paradigma per consumir, preparats per ser esclaus: de rols, de formes, d’emocions, de pensaments, de cultures, dogmes, colors…
Programació d’un “hardware” que està per tot arreu: en cada anunci, en cada episodi de la sèrie preferida, davant qualsevol cartell publicitari de carretera, dins els dibuixos animats… formes de fer arcaiques que pertanyen al passat però que encara manen. Persones amb l’afany més ferotge de poder. Creure’s creadors d’una societat malalta que necessita de tot menys a si mateixos, perquè n’hi saben qui són. Vertaders xais seguint el pastor…
Ets feliç vivint això?? sí, doncs perfecte, estàs fent el que decideixes.
Els que dieu no, que és el que no us fa estar bé?
Alguna cosa que ressona a cau d’orella, com un petit xiuxiueig de fons i darrera l’estomac ens recorda que alguna cosa falla. Intuïtivament sabem que cal afrontar, poder entendre diferents fets ocorreguts que coneixem de ben cert i els arrosseguem de fa temps.
Molts no en sou conscients, ja que el que us passa ara, és una recreació del mateix ja viscut en un passat, però amb diferent decorat i actors. Però si vas a l’enunciat de l’obra, veuràs que representen, al fons de totes dues, el mateix. Per exemple: la por, la manipulació, el no estimar-se…
La Vida ens posa davant una nova vivència que ens ha d’ajudar a anar resolent allò que no està harmonitzat dins nostre. Allò ocorregut en un passat va crear una ferida a la persona i aquell moment no va saber afrontar, per edat, poca experiència… Ara retorna per recordar-nos que allò que vam adquirir i en som “esclaus”, per petit que sigui el fet, necessita ser entès i integrat. Si amb una vegada no en tenim prou, la pròxima la viurem amb més intensitat. I arriba un dia que de tant repetir el mateix, propiciat també, si hi ha una sensibilitat que ens ajudi a prendre’n consciència, t’atures. Si no, la pròpia Vida et fa aturar i plantejar-t’ho. Aquell dia et fas una pregunta:
-Que hi tinc a veure jo amb tot el que em passa??-
Si hi hala humilitat no massa lluny, podràs anar-te adonant de tot allò que forma part de les arrels de les teves neurosis. A mesura que vas extraient tot aquest material transformat a través d’obrir el cor i perdonar-se i perdonar realment. Sentint-ho, vivint-ho altre vegada, però des de la comprensió i amb l’amor que connectes cada cop que entens.
Sí, l’energia de l’Amor Incondicional trenca qualsevol cadena que hi pugui haver en un passat. Cal solament un cap net i una intenció ben afilada. Desprendre’s de pensaments que entorpeixin la superfície de l’aigua i focalitzar tota l’energia, i la direcció amb tot el teu cos… és una ona que senzillament pentina les altres canviant la realitat del davant. Com si de cop poguéssim veure les cordes dels decorats i en canviessis una, per una altre. Això és com fer un viatge dins mateix de l’inconscient, codificat amb ones també, energia.
Si vols canviar un missatge “escrit”, ho has de fer amb les mateixes vibracions, i aquestes es creen mitjançant el viure-ho altre vegada amb les mateixes vibracions. És a dir, recrear el fet de manera tant real com és pugui. Sigui de forma física o bé dins una bona relaxació i un acompanyament a través d’una regressió. Hem de poder parar la ment, les emocions i el cos físic, relaxant completament aquests tres centres.
Què canvia?? doncs que ara podem sobreescriure, esborrar apartant l’anterior vibració per la nova. Aquesta darrera, feta amb intenció de voler entendre i abraçar, amor en el fons. Hi ha un més alt nivell de consciència. La vibració serà més alta, queda impregnada damunt l’altre dissolent-la.
Haurem harmonitzat amb la nostre vibració aquella que desafinava, els pensaments relacionats i pertanyents a aquest vell episodi deixen de parlar. La calma mental, li segueix la física, amb una relaxació i pau interior ben fàcils de percebre. A la física amb les emocions, no es disparen ja tant, s’han esborrat per aquells fets. Aquesta experiència deixarà d’activar-te les alertes. Has fos una cadena, fet que et tenia lligat de mans….
Ets una mica més lliure. Encara no ets La Llibertat, però. T’estimes una mica més. Però encara no ets l’Amor. Estàs caminant cap a elles… Cada dia que et deslliures d’una cadena, hi ets una mica més a prop… i deixes de ser tant manipulable, primer per tu mateix, amb el gran auto-manipulador, l’ego. Després pels que t’envolten, els de més a prop i els de més lluny. Després per la societat, després pel sistema.
Arriba el dia que pots dissoldre’t dins les imatges, universos i infinites vivències de tota l’humanitat. Vius Ser U amb tot, infinit possible dins l’impossible, l’ara i el no res… 
Formes part de la Consciència, l’essència de totes les coses. Des de l’acte més impúdic, a la bellesa més natural i innocent. Possibilitats que esperen qui els triï. Episodis de l’obra de pujar la muntanya, aprendre.
Només després de temps i temps anant vivint amb el fred dins, amb anys de boira, sentint que mai s’acaba. És des d‘aquí que es decideix posar-hi remei. Buscar el sol que és dins cadascú… I quan vius Ser, llavors, llavors fas el mateix, però d’una altre perspectiva, en definitiva, gaudint-ho, acompanyat si es pot dir, d’una emoció, la Pau.
Som lliures de decidir que i de quina manera volem viure.
Deslliura’t de tota por i de tota fantasia i et trobaràs amb Qui Ets, com deia Nisargadatta.
Un comentari