La neu queia davant…

La aneu queia davant meu,
mirava a l’aire i sentia com m’acaronava la cara,
cada volva que es desfeia damunt la pell,
gotes que s’ajunten i baixen…
.
La natura al voltant, gèlida,
fa escruixir el cos,
sents la seva presència,
entra sense permís, dins,
necessites moure’t…
.
Cada petjada que deixo a la manta blanca,
és transforma en un mapa,
del viscut i que ha sigut,
somnis que es fonen davant el desig,
moments que mai més seran…
.
Nostàlgia que encadena,
mirades a un passat que ja no hi és,
tristeses que fan venir el plor,
el fred és més intens, ara.
.
I et recordes que has de respirar,
baixar a la panxa els pensaments i deixar-los marxar,
omplir, buidar, sentir i no pensar,
la Pau retorna,
escoltes el cos i el present et transforma…
.
Neix de dins una llum,
el foc de l’ànima que t’omple els espais més densos,
la calor s’escampa,
l’alegria torna,
rodejat de gel,
el cel s’endevina…
.
Fas silenci, la ment calla,
l’ara crida,
ets tu que ara es fon amb l’altre,
ets el floc de neu,
ets l’aigua…

07. Febrer 2012 per Oriol Tarrago Costa
2 comentaris

(2) comentaris

  1. Oriol, les teves paraules han sigut un balsam. Llegir-les i he pogut portar els sentimens a la panxa, deixar-los marxar sense tristesa i prendre consciencia de l’aqui i el ara. Respirant, l’aire entra net fins el més profund de mi, emportant-se qualsevol boira, qualsevol foscor. La llum neix, la foscor mor. I els flocs formant un tot.

    • Que maco Núria!! no paris, sigue, sigue!!

      De veritat, a tu, i tots els que us compartiu, GRÀCIES!!! de cor, em fa molt feliç que us expresseu i dieu la vostra. Se de molts que us costa i us fa vergonya, però… no penseu que aquesta vergonya és la que us aparta de Ser una mica més Qui Sou realment!?? por de no seguir el que està estipulat?
      Qui us jutgi pel que feu, no es res més que la història de l’altre que ell/a mateix s’ha de treballar! Només sent com som, cadascú amb les seves peculiaritats que aquest món serà més bonic i fantàstic!
      Sabeu perquè als presos els vesteixen tots iguals?? per anular-los la personalitat entre moltes altres maneres!
      Sense por!! no vulguis assemblar-te a qui no ets, Ets autèntic/a per tu sol! no et cal res més! SIGUES!!

      Des i pel cor, la millor de les abraçades per tu…

Deixa una resposta

Els camps obligatoris estan mercats *


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.