Una nova Categoria, EINES PER TU, DESCOBREIX-TE: 1er capítol “DESPERTAR”
Comença una nova secció, EINES PER TU. “Descobreix-te!!”
Tots, independentment del que haguem viscut i/o patit, tenim unes estructures en comú. És a dir, és igual quina obra de teatre estem representant, en definitiva és una obra de teatre i cadascú està fent el paper que li toca amb diferents actors. Hem d’anar més enllà de l’obra i el que hi està succeint. Els patrons i com els hem adquirit, són els mateixos. Com els vestim, de quins colors i matisos, com la forma i la intensitat de viure’ls, dependrà de cadascú…
El que pretenc amb aquesta nova secció és anar-te donant pistes i eines perquè puguis anar percebent quina obra de teatre estàs representant. Desidentificar-te d’ella i adonar-te en definitiva que solsament és una obra de teatre. Tu ets molt més que el paper que et creies com a real. No necessites representar cap personatge per Ser, feliç i lliure.
Hi haurà sovint un tros de rondalla fent d’exemple i després, aniré donant diferents eines perquè puguis anar treballant tu mateix/a veient-hi reflexat.
Capítol 1er “El Despertar”
En Pepito va llevar-se sobresaltat, havia tingut un somni que l’havia trasbalsat. Es veia com estava vivint, però ho estava fent d’una manera que no recorda haver-la viscut mai. Potser algun record de quan era petit.
Podia repassar-ho sentint una sensació d’alegria molt tranquil·la que sortia des de dins. No en sabia la causa, venia
de ben fons. Tot i saber que no era cap emoció coneguda, sinó com una sensació molt agradable que l’acompanyava. Es veia fent totes les rutines diàries d’una forma molt i molt fàcil, content de la feina que feia anys que realitzava. Treballava sentint que allò que feia també tenia un sentit, que no necessitava res més que això, ni comparar-se amb ningú.
Es veia posant la mà als seus subordinats de forma amistosa i rient junts. També veia com posava límits a un d’ells, però ho feia des de la calma, sense ressentiment ni emocions per al mig, senzillament dient allò que calia. L’altre ho rebia sense haver de defensar-se, sabia que el que li deia el seu cap, era encertat i just.
En Pepito, també va veure’s que tot i gaudint moltíssim treballant, arribat l’hora de plegar, senzillament va deixar allò que l’endemà podia acabar. Content se’n va anar a casa amb la dona i els tres fills. Va veure’s arribant i abraçant aquella parella que feia més de vint anys que compartien un camí comú. Va poder veure conversant amb ella de coses que no compartien el mateix criteri però que arribaven a un acord comú, senzillament parlant-n’he. Cadascú respectava i acceptava el parer de l’altre, des de la comprensió i l’estimació.
També va jugar i rebolcar-se per terra amb els fills, jugant, fent el pallasso…
I el que el va sorprendre encara més, veure’s parlant amb el seu pare i mare d’una manera que mai havia parlat. Semblaven amics, i això que ja en tenia més de cinquanta.
En Pepito no se’n sabia pas avenir. Sentia dins seu aquella sensació tant fabulosa. Semblava que no hi cabia en el seu cos… tot i que quan va sentir de cop els crits dels seus fills i veure l’hora que era, va sentir altre cop aquella sensació que feia tant temps que sentia i que havia sigut normal fins el dia d’avui… Un nus a l’estómac va reaparèixer i una sensació de neguit, angoixa, va retornar de sotragada… havia sigut realment un somni…
Aquell dia en Pepito, no va parar de rumiar i intentar altre cop fer present aquella sensació que havia sentit… no podia fer res més… no podent seguir amb la seva feina, va dir a la secretaria que se n’anava a fer unes gestions a fora i va marxar a caminar…
Passejava pensatiu, veient tot allò que havia somiat com una cosa molt real. No havia tingut mai una sensació com aquella, mai! I absort com caminava, de cop va trobar-se davant d’una gran llibreria mirant l’aparador. No veia res, perquè estava pensant tota l’estona, però de cop, una frase del títol d’un llibre, va cridar-li l’atenció, “Descobreix-te!!”
Va entrar com d’esma a comprar-lo. Assentat a un banc d’un parc, amb un sol que escalfava, va obrir el llibre per la primera pàgina i va llegir:
-“QUI ETS ??”-
Reflexió…
En Pepito, aquell mati havia despertat, res del que havia viscut fins llavors, tornaria a ser igual. Va ser tant la batzegada que li havia produït aquest somni que de cop va començar a plantejar-se moltes coses.
Ell havia sigut a través d’un somni, altre gent desperta després de trobar-se davant la seva pròpia mort, a través d’un accident, o un malaltia prou important. Altres, és a través de passar molts anys “malvivint”, depressius, patint maltractes, o que l’empresa se’ls hi enfonsi, o que se li mori un familiar que estimava molt… o molt corrent, els fills es fan grans i es troben amb la parella i tot allò que han construït davant, sols, amb els mateixos maldecaps que van deixar quan van néixer els fills. És igual, hi ha tantes maneres com persones.
D’això se’n diu despertar. Sigui de quina manera sigui, ja res torna a ser igual. Comences a buscar sentit a allò que se t’ha produït dins. El que fins llavors t’havia omplert i havies fet de manera inconscient, ja no et serveix.
Alguns entren en un espiral quasi destructor, veient que no saben ni tenen quasi forces ni ganes, davant els símptomes que els hi produeix adonar-se d’això. Angoixa, pena, ràbia, algunes de les emocions que fan que la persona en contres d’esbrinar la causa d’aquests, senzillament se’n va al metge perquè li tregui ràpid aquest patiment. I tornen a cas amb una capsa d’ansiolítics i potser també antidepressius amb aquella rialla falsa, d’una cos 
sense ànima. Ha caigut a la “trampa”… lligats i dependents…
Per sort, molts altres, traspassen els símptomes i comencen a preguntar-se el perquè d’allò que els està succeint…
S’ha donat en tu? un consell, no ho amaguis, per alguna cosa t’ha passat o t’està passant. Molt sovint són vells fantasmes que de cop tornen al dia a dia. Successos dolorosos que et pensaves que s’havien oblidat. Tot, tot el que vivim i hem viscut és pel nostre aprenentatge, té un sentit encara que no ho puguem veure, ens acostarà a trobar-nos a nosaltres mateixos, a Qui Som en realitat. Sigues valent/a i agafa el toro per les banyes, és hora que cerquis d’una vegada per totes la teva felicitat. És més a prop del que et penses creu-me. Potser se’t fa un muntanya molt alta, demana ajuda, no tinguis por, no ho has de passar sol/a, hi ha persones al teu voltant que t’ajudaran i/o poden acompanyar-te.
Despertar, no és perquè si… és el pas més important, des d’aquí pots començar a triar, amb consciència. T’adones potser per primer cop, de l’obra de teatre que estàs vivint, però encara ni saps que en realitat estàs fent un paper ni que pots anar més enllà de l’obra i del paper. Fins a llavors, havia sigut inconscient, repetició de vells patrons adquirits i acceptats com a propis…
(4) comentaris