Complementació recíproca, transformant la fantasia
(Us penjo un escrit fet a finals d’any i que havia quedat arxivat. El sentir canvia cada dia, però no massa des d’aquell…Estic preparant una sèrie de textos per començar a posar en pràctica tot el que he anat escrivint, i que pugueu tenir algunes eines per anar treballant tot el que aquí al blog va apareixent. Abraçada)
Què és l’amor? i quan em refereixo a l’amor, és concretament el que compartim amb la parella que tenim al costat, i pot extrapolar-se és clar, a la resta de vida.
Jo mateix amb 26 anys vaig passar per la vicaria, com tots els cànons socials requerien i jo comprava. Estava ben enamorat i semblava que la vida em regalava per ben parit que era, una felicitat que sempre havia somiat. Que maco va ser despertar d’aquest llarg somni. Vaig haver de desprogramar el principal circuit imprès del meu inconscient, la part que no podem controlar. Treballant amb una psicòloga, vaig començar a “tibar fils” de tota la meva personalitat. A cada lloc que tenia un dubte, por o bloqueig, l’exprimia sense contemplacions fins que en trobava l’entrellat, el comprenia. He necessitat entendre l’origen de les coses, l’arrel. Pensava que era necessari per poder transformar el viscut. Avui, també se que no cal arribar a totes les arrels, solsament les més importants.
He anat vivint el que la Vida m’ha anat portant davant, tant bé com he sabut en cada moment. Buscant un sentir intern que fins fa ben poc, era ben omplert de fantasia. Projeccions de ves a saber quina programació interna, és igual. He tingut la sort que he conegut a moltes persones i sobretot, en el que fa referència a l’amor, a moltes dones. Elles m’han ensenyat a descobrir en mi aquestes qualitats que també els homes portem dins, la sensibilitat, la tendresa, el saber cuidar…
Degut a tot allò que havia d’aprendre i m’omplia el cap de fum, he anat buscant la “princesa” dels contes de fades molt sovint. Confonia cada cop la persona que realment tenia davant, amb la projecció que li feia de la meva història, les meves necessitats. Quantes decepcions, només faltaria! i quanta sort trobar dones sabies que “oloressin” aquest sentir intern meu. M’acompanyaven amb tot l’amor que sabien a caminar encara més endavant… Aquest ha sigut una de les dues “pedres” més importants que he carregat molts anys a la meva motxilla.
El que sento avui, on vull arribar amb la persona que vulgui compartir el camí de Vida, és a través d’una “complementació recíproca”. És a dir, cadascú, és tot allò que És en realitat. Ambdós han fet el propi descobriment de la seva vertadera identitat, identificada en l’Ésser pròpi que guia.
No hi ha necessitat d’omplir cap buit. És un compartir un mateix objectiu de Vida, un horitzó on s’hi camina paral·lelament.
Ara recordo quan em vaig separar, un bon guia, em va explicar aquesta vella metàfora: “la parella és com una via de tren, cadascú n’és un rail, la relació i la Vida n’és el tren que hi transita”, si una de les dues vies no segueix de costat cap a la mateixa destinació…
L’altre complementa amb tot allò que És, amb l’autentícitat que representa. Havent fet aquest treball intern que l’hagi ajudat sobretot a veure i
traspassar tot allò que no és. Aprendre a identificar aquells condicionaments familiars, socials i culturals que l’hagin estructurat, i poder triar amb quins d’ells, sent fidel al seu propi sentir, des de la llibertat, vol seguir funcionant.
Com diu Tolle en el “Poder de l’Ara”, no és pas necessari que cadascú estigui en un mateix moment de Vida, de camí, un pot ser l’acompanyant silenciós de l’altre, recolzant-lo/la.
Els tres ingredients més importants per mi: atracció física, sentir l’altre com un amic que li pots comentar tot, i un objectiu de Vida comú.
Atracció física, sinó seria només un amic/ga, oi? despertar la sexualitat… Amic, hi ha d’haver, transparència, autenticitat, honestedat. Allò que no podem comentar a l’altre perquè serà? Objectiu comú, cadascú a de ser fidel al que sent que espera de la Vida.
Abans però de tot això, cal sentir-se complert amb un mateix, o com a mínim saber on es vol arribar.
Estimar sense condicions, gran aprenentatge.
(2) comentaris