Ho tens tot!
Estructures anquilosades,
rodes que no paren de girar,
vivències repetitives que venen i van,
pors maquillades per diferents decorats…
immòbil davant la boira,
immòbil front el pensament que et fa perdre…
aturats en un instant que es fa etern,
la desesperació d’un -i si?-
perpetua l’espera…
.
El silenci segueix la quietud,
explora universos insondables que caben en un sol alè,
quan de dins neix la calma d’un retornar a l’essència que som,
un sentir-se a casa,
sense desig de caminar enlloc,
sentint dins, il·luminant fora,
tot allò que la llavor espera,
el moment d’obrir i fer créixer l’arbre que cadascú és,
ocupant el lloc que li toca,
en aquest trencaclosques de la Vida,
en el puzle de l’alegria…
.
Retornes allà on sempre has estat,
espai etern d’un descansar després de la millor caminada,
esperant el no retorn a allò que Ets,
il·lusions fantasioses que ja no t’omplen la ment,
allunyen per sempre més la pastanaga del davant,
et condueixen a la teva albada,
el ressorgir de l’au Fènix,
damunt les brases de la teva mort,
del personatge i l’ego que has estat,
allò que t’allunyava de la teva densitat…
.
Des de d’alt la muntanya mires el trajecte deixat,
suant de valent,
retornant la respiració de tant forta escalada,
et sents lliure davant el que t’envolta,
llibertat desmesurada que no pertany a ningú i és amb tots,
sabent de la teva arribada,
la Vida canta,
melodies que tenen sentit,
a aquells que tenen l’oïda despert…
T’asseus i de dins el sol comença a brillar,
et fons en el silenci,
no necessites res més, ni ningú,
solsament estar, Ser,
ho tens tot…
Un comentari