“La Vida, Som i formem part”
Dono a la Vida allò que visc…
Camino el camí que tinc davant…
Ressegueixo cada somriure amb la mirada respectuosa…
Privilegi de sentir…
privilegi de veure darrera els gests…
privilegi de no identificar-m’hi…
privilegi d’estimar des del Cor que Sóc…
.
La Vida que formo part,
l’abraçada tendre,
l’acolliment al dolor de l’altre,
el gest que busca el somriure…
L’alegria de l’infant que sóc,
el jugar la Vida sense interrupció,
enterrant les arrels ben profundes al terra,
omplint el pit per fer un bon tronc,
obrir els braços com branques plenes de fulles i flors…
.
Tens un amic al costat,
tens un amic en els dies que la boira tanqui el teu pas…
Tens la meva mà,
no per estirar-te del forat,
sinó per que l’agafis i tibis quan tu ho vulguis.
.
Tens el meu cor per compartir-lo amb el teu,
acceptant el que Sóc,
sense necessitar omplir res,
vivint des de la Totalitat que som…
.
Obro de bat en bat les meves finestres,
perquè entri tota la fresca d’una matinada primaveral,
perquè surti tot el sol que m’emplena el cor…
.
Dic baix el teu nom,
a cau d’orella,
com aquell xiuxiueig amable que et crida…
Hora d’estirar les mandres,
omplir-se els pulmons i llevar-se…
Amunt, amunt la muntanya queda,
quan la mirem des de baix…
Lluny, lluny queda el nostre camí,
quan ens esforcem a caminar….
.
Oh, para i seu,
para i deixa de llegir,
teories a un costat,
solsament fes Silenci…
Des d’aquí tot és possible i res és necessari…
des d’aquí, tu Ets qui Ets, creant el teu univers…
des d’aquí saps que ajudes a crear també el dels altres,
a través dels teus actes…
des d’aquí entens la cua que porten les paraules,
i segons quines bromes…
Entens el que la intenció escriu a cada acte…
entens que tots som iguals i diferents a la vegada,
que formem part d’un Tot on no hi valen les paraules…
.
La Vida ens crida a cadascú de nosaltres,
a despertar d’aquest llarg somni,
d’unes pors que emmascaren,
crida a ser lliures de tot sotmetiment,
de tot desig…
.
Hora de traspassar les emocions que ens lliguen,
hora d’adonar-se quines energies creem i ens hi recreem,
hora de decidir per nosaltres mateixos,
hora d’entendre aquelles cadenes que més ens lliguen,
hora de passejar pel paisatge que projectem,
des de la Pau i la Humilitat,
des de l’acceptació incondicional de l’altre,
des de deixar de jutjar volent dirigir…
.
Acceptant des de l’infant que entén el Joc,
que aprèn amb cada representació de l’obra,
conscient i despert, obert…
.
La Vida crida a traspassar els murs,
no des d’una guerra que em après,
sinó des de l’acceptació de Qui Som…
Crida a integrar tots els miratges que hem cregut reals,
tots els desitjos i mancances que ja no ens pertoquen…
.
Hora de crear un nou món,
des de l’Amor.
Hora de creure’ns que això és possible,
de buidar-nos de complexes que ens allunyen del contacte,
de personatges creats per nosaltres i altres,
d’acceptar d’una vegada l’Essència de cadascú…
Hora de crear una altre realitat,
des del respecte,
des del compartir,
des del Viure…
Data creació: 4 de desembre del 2010
Un comentari