Compromís etern a Qui Sóc.
A tots als que llegiu i seguiu el que de dins i de fora escric…
Us comparteixo un moment de la meva vida que cal posar en paraules i per escrit. No vull que se les endugui el vent. Per això em despullo encara més davant vosaltres.
Espero que ho pugueu llegir solsament des del cor, més enllà de judicis que portin a comparacions innecessàries. Solsament des d’aquella part més autèntica que cadascú és i pertany a la Vida.
Som una peça fonamental de la Vida mateixa, amb una funció exclusiva i important. Decideixo avui, desplegar la meva.
No pretenc en cap moment que us formeu cap imatge que no sigui vosaltres mateixos. Vull caminar des del no pensar ni jutjar ningú ni a res. Caminar cap a la naturalesa que tots formem part, lliures i conscients.
Et comparteixo paraules que surten des del fons de Qui Sóc, procurant, dia a dia, pas a pas, ser-ne més fidel i autèntic.
Gràcies per ser aquí, per les paraules que et ressonen dins, crida amable d’una ànima que et xiuxiueja… -toc toc, no ho sents, hi ha algú que està trucant…-
…
Davant meu s’obre un camí i a un costat n’hi ha un altre, de ben conegut.
Molts anys, tota una vida, potser una existència cercant en el tenir i el desitjar, movent-me a través de la por…
Davant meu s’obre un camí, que sempre hi ha sigut, solsament que tenia els ulls clucs, tapats per un vel d’ignorància.
-Toc toc, no ho sents? hi ha algú que està trucant??- Quan anava a missa de petit, en les llargues esperes perquè s’acabés aquell “rotllo”, per un infant que no veia més enllà. Sempre que escoltava segons quins cants, el meu cap parava uns segons, i l’ànima escoltava. Recordo ben bé el ressò d’aquesta cançó… -no ho sents? hi ha algú que està trucant…- i segurament segles pensant que trucaven des de fora, que algú havia d’entrar…
Avui després de moltes petites obertures, la porta s’obre cap a dins, deixant sortir tot Aquell que Sóc i sempre he estat, més enllà de cap estereotip que pugui comparar-me a res. Sóc únic i irrepetible, com cadascú de vosaltres i des d’aquí, sabent-me igual a tots, des la humilitat, deixo desplegar tot l’univers en mi.
Sóc Amor i Amor que visc des del fons de tots els meus cossos, acceptant sempre l’ombra que he estat i m’acompanya recordant-me sempre els dos camins.
Trio ser Jo, sense cap altre pretensió que viure cada instant com si fos el primer…
Trio ser Jo, deixant el jutge descansar, ni per tu, ni per mi, entenent la balança…
Trio ser jo, abraçant aquell nen que va sentir-se sol, despullat amb les seves emocions i sentiments…
Trio ser jo, acceptant i agraint tot allò que m’ha ajudat, tant des del dolor que no comprenia, des de l’afalag que necessitava…
Trio ser Jo, des d’entendre més enllà del perseguir somnis imaginats…
Trio ser Jo, sense esperar acabar d’entendre un passat que ja no existeix…
Trio ser Jo, abraçant la família de sang i d’ànima que m’acompanya…
Trio ser Jo, renunciant a tot allò que la Llum no banyi…
Trio ser Jo, en aquest present etern, en la Presència del Qui Sóc, escampant l’essència de la meva ànima, caminant, vivint…
Trio ser Silenci…
Decideixo tota aquesta dimensió en mi des de la llibertat de sentir-me tal i com Sóc. Segur del camí que camino, amb pas ferm i decidit.
Dono gràcies a la Vida que m’ha donat tant, d’ensenyar-me a buscar, primer més enllà de mi, després dins… trobant el Tot i el Res al mateix buit…
Dono gràcies a la Vida per tot el que he après sobre l’estimar. Per cada cop que fugia dels braços d’una mare, per cada pensament negador darrera una frase bonica… per acceptar tot allò de masculí en mi i també tota la dimensió femenina… de poder copsar i Viure realment l’encontre de les dues energies en mi… i poder abraçar la de l’altre, reflex potenciador de la meva.
Estic obert de braços a la Vida, caminant cada tres segons, Vivint l’eternitat que amaga cadascun d’ells…
Estic obert a l’Amor que Sóc i l’Amor que ve des del cor de l’altre, preparat per compartir una vida lliure i plena, caminant de costat, cadascú al seu pas, amb la vista endavant, al mateix horitzó…
I em banyo des de totes les imatges que surten de la Font. Gràcies i a través de l’instrument que Sóc, puc escriure i compartir.
Sóc Qui Sóc.
(4) comentaris