A tots els homes…

Desperts mirem les muntanyes,

anhelant conquistes i batalles imaginaries,

conquistadors de móns…

Galopant anem damunt del cavall,

perseguint l’èxit,

el creure que som els millors,

el viure que podem seduir sense parar…

Clixés creguts, pensaments perduts,

fan que oblidem la sensibilitat interna,

hormones que empenyen a l’acció,

hormones que alguns diuen que no calen,

ens aparten de l’emoció…

Deixar de creure, deixar de tenir, deixar de desitjar,

Ser, sense pors,

acceptant el nostre paper,

el nostre únic camí de Vida,

connectant amb la Força que som,i,

també amb la tendresa…

Ningú, ningú, perd res quan amb el cor parla…

Només hi guanya…

Data creació: 08/09/2010

14. setembre 2010 per Oriol Tarrago Costa
Categories: Creixement personal, Escrits, Espiritualitat | 3 comentaris

(3) comentaris

Deixa una resposta

Els camps obligatoris estan mercats *


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.