Homes, dones, sensibilitat…
Amb el missatge del Joan i gràcies a una conferència que vaig anar dissabte passat, no para de venir, durant tota la setmana, diversos pensaments sobre els homes, les dones, també la sensibilitat i com costa en alguns homes.
Em venen imatges de l’arquetip (element primitiu, patró o model original) d’home cavalcant damunt de cavalls, galopant a la cerca de conquestes
, homes que posen els seus objectius en aconseguir qualsevol fita que li pugui donar reconeixement… com si portés inscrit dins seu un funcionament perpetuat en generacions…
Aquest “guerrer” ha de poder conquerir el que està anhelant, costi el que costi, d’això depèn la seva masculinitat i el reconeixement davant els altres homes, i en última instància, o primera segons com, de la tribu, la societat… ha de ser el primer en conquerir un lloc de treball, el primer en tenir el millor cotxe… a buscar la dona més bella, protegir-la i/o mostrar-la, … la empatia, la sensibilitat no és necessària, millor deixar-la a un costat…
Igualment em venen imatges de l’arquetip de les dones, recol·lectant enmig d’arbusts i arbres els millors fruits per poder alimentar als seus fills, avançant-se a cada moment als successos que puguin passar, vivint i sentint a flor de pell qualsevol perill que pugui ocasionar als infants que ha portat el món. Aquell instint protector i maternal que fa que se li trenqui l’ànima cada cop que un fill pot prendre mal… la seva missió que sembla que s’ha perpetuat generacions rere generacions, la cuidadora… l’empatia i la sensibilitat són del tot necessàries…
Abans matàvem elefants per menjar, i ara matem les hores pel mateix. Encara és més fàcil veure-ho en les guerres. Per una altre part, ara ens passem les hores anant a comprar buscant i buscant la millor roba i menjar, però en contres d’anar al bosc, ara anem a les botigues… Ha anat canviant els diferents decorats segles rere segles, fins i tot mil·lennis, però en el fons, fem quasi les mateixes coses, perpetuant insconscientment els papers de cadascú.
Crec que el canvi ja s’està produint, gràcies a molts factors, sobretot a obrir els ulls gràcies a aquesta crisis, fa que puguem despertar del miratge del paradigma consumista i materialista que hem seguit des de fa temps i que també l’ajudava els rols descrits.
És ja hora de baixar del cap al cor, de pujar de més avall del melic al cor, no perquè no en puguem fer us, sinó per ser-ne lliures i utilitzar-los quan calgui sense que n’estiguem lligats…
L’evolució ens ha portat a deixar enrere el guerrer de batalles pel guerrer de llum. La sensibilitat, el sentir a través del cor, s’està escampant entre els homes i tot hi que ja ho porteu la majoria incorporat, també en dones… aquest 
sentir és el que porta als canvis en els diferents homes a adquirir unes formes d’actuar considerades més femenines i que fàcilment s’etiqueten, , sense posar en entredit en cap moment la seva masculinitat. Relaxar-se molt més en el seu paper de conqueridor i atenent el que també és, un ésser sensible. Per això cal empenta, poder-se afrontar als estereotips imperants i les generalitzacions que el sexe oposat també perpetua…
Sense un canvi global i intern de cadascú de nosaltres aquesta realitat que ens hem/han creat, no canviarà. Ens hem de començar a mirar més enllà de la forma externa que puguem tenir, més enllà del desig a qualsevol cosa i a acceptar-nos els uns als altres com a iguals, sense necessitat de representar cap paper que el que siguem o vulguem, els cuidadors, cuidadors, i els conqueridors, conqueridors, per simplificar-ho, sense importar-nos el gènere de cap. Però davant de tot, la sensibilitat, l’empatia cap a cadascú dels papers, el saber conscient que l’altre no està representant cap personatge, no està volent conquerir cap món imaginari per acontentar el seu ego o omplir una carència. Es comparteix sent qui És, sense necessitar res més de l’altre que compartir-se.
Potser, si féssim aquestes coses, no ens caldria tenir tant, podríem “Ser” una mica més i ens podríem començar a relacionar ambdós sexes des de la igualtat i el respecte, des del compartir dues formes de veure la realitat complementàries i necessàries… des de l’amor en que tot hi cap i És per si mateix…
Un comentari