ETS EL QUE PENSES!
La ment, òrgan creador d’hologrames per excel·lència. Cada pensament que estem processant, està projectant dins i fora nostre, les imatges que el segueixen, en siguem conscients o no. Si estem només anquilosats en els pensaments, tot el que veiem dins/fora, és produït pels nostres records, la memòria. Des d’aquí, és una de les portes que fa que entrem en somni profund, la repetició d’allò que en un principi va ser una novetat, un descobriment, passa a ser la monotonia, ni ens adonem que estigui davant…
L’infant està experimentant en cada moment, viu la Prescència segon a segon, tot és nou per ell i en ell, el somni monòton d’una memòria sense alegria, encara no l’ha visitat.
Naixem i som esponges de tot allò que succeeix al nostre voltant, adquirim dogmes, hàbits, comportaments, visions del món, sentiments, emocions… que són de l’entorn, no genuïns nostres. Sense adonar-nos, procurem inculcar el que nosaltres sentim com més autèntic, perquè és a través de l’amor que sentim pel petit, que fa que donem tot allò conscient i sense adonar-nos, inconscient. Sense veure-ho, molt sovint tallem la creativitat més autèntica que tenen els infants. En contres d’acompanyar-los a Ser, els eduquem a ser, com nosaltres voldríem que fossin, i això s’allunya una mica del que vol dir realment la paraula Amor…
A través del que ens han ensenyat, creem la nostre realitat, que en el fons no és nostre, sinó producte d’un entorn, més directa, la família, i més indirecta, la societat, igual de poderosa, a través de les diverses pors col·lectives, guerres, economia, colors… en el fons l’únic afany del tenir!
Portem posades unes ulleres, que veuen només l’espectre, l’escala per les quals han estat graduades, és a dir, per allò que hem estat educats. Gràcies a les ulleres, quan tenim un cuc davant (gràcies Ona!), en contres d’observar-lo i experimentar-lo, el primer que fem és dir -ecs!!-…
Tot el que mostrem fora, passa abans pel pensament, i un i l’altre, pensament i acció, són energia que fàcilment no veiem, aquesta energia és la que dibuixa l’escenari de la nostre realitat, i “nostre” majoritàriament en minúscules, perquè no és la genuïna, la majoria és producte d’una història passada, més o menys fàcil. Aquests pensaments són els que formen la realitat i també projecten en la fantasia un futur que no existeix. I si hi sumem la meva, la teva i la de tots els altres, ja tenim l’escenari creat amb tots els actors actuant i representant l’obra…
I arriba que pel que sigui, hi ha un Despertar, adonar-se, una parada conscient o obligada per un succés, i ens comencem a marejar, ens fan nosa les ulleres. Ens adonem que el que tenim davant, la part de la realitat que només nosaltres experimentem, no està afinada i harmonitzada amb la nota Elemental que Som cadascú, distorsiona amb el nostre interior més profund. Comencem a buscar potser per primer cop conscientment la felicitat, o la pau que hem experimentat, o l’alegria, o… i ho fem a través de tots els camins que creiem possibles. Normalment pel que ens han manipulat a sentir, el tenir, les possessions, però aquest, si ha sigut un despertat real, és el primer que deixes a un costat, ja que és una de les principals cadenes que ens lliguen a la pseudo-realitat.
Cercant-nos, dins, anem deslliurant-nos de tots els condicionaments adquirits. Tot allò que no vibra igual que el nostre sentir més profund, ho identifiquem i ho transformem incorporant-ho a través de l’acceptació, a través del cor, l’Amor que tot ho abraça. Aquells comportaments adquirits i que vibren iguals a nosaltres, no són modificats, són el llegat generacional adquirit i reconegut com a propi també.
I pas a pas, mica en mica, anem despertant d’un llarg somni que l’òrgan creador d’hologrames ha anat creant davant… Per primer cop, després d’un llarg hivern, comença a néixer la primavera dins nostre, comencen a créixer els decorats escollits amb llibertat, descobrint la Prescència, és a dir, mirar-t’ho tot com si fos el primer moment, descobrir des de la joia de Viure, el Present Etern. Comencem de veritat, a ser creadors des del Qui Som realment, la nostre única i vertadera realitat, adonant-he que és igual de maca que totes les altres, perquè en la bellesa del compartir Qui Som, hi ha la magnificència de l’experimentar… del Viure, Ser Vida…
Un comentari