…i ara que et sento
…i ara que et sento,
quan cada gota del meu alè,
recull tota la teva força,
que l’aire transporta,
vibra tot el meu ésser,
de saber-te…
Camins que no porten enlloc,
somnis que la boira s’endu,
apareix el sol que de dins teu neix,
el univers compassat corona l’existència,
l’harmonia de l’encontre de dues notes oblidades…
i et visc des del centre que Sóc,
enmig d’un cel blau,
amb l’àguila de mitjancera,
ressegueixo el teu somriure,
damunt l’alba després de la nit eterna…
No puc enganyar-me,
no puc crear el que no es pot crear,
el Sentir profund de la nota del mateix compàs,
replica com campanes fetes amb roses,
deixant enrere ja les espines,
gaudint de la puresa, del complement,
de Qui Som, tu i jo.
Data creació: 19/05/2010