COMPARTEIX-TE!

Compartim-nos….

el missatge últim darrera totes les meves intervencions és el compartir-me amb vosaltres sent Qui Sóc i no pretendre res més que poder expressar i mostrar el meu Sentir la Vida. I falteu vosaltres, que perdeu la por a escriure.

Aneu seguint el que vaig publicant i m’alegra que us faci de mirall de tot això que ja Sou realment, que us remogui, que us encoratgi, motivi, en definitiva, cada cop que llegiu feu una parada al monòton discurs diari… i us mireu al mirall, no us n’oblideu! cada centímetre de vosaltres que es mou, és una part que hi ha dins vostre, que cal ser altesa o bé adonar-se i acceptar que Sou Éssers meravellosos, i que és feina de cadascú voler-ho assumir i adquirir!

De veritat, ens han fet creure que depenem de tot, però no hi ha res a la Vida que mai pugui ser pres, la Llibertat individual, la llibertat de Ser, lliure de tota  cadena física, emocional i psicològica, lliure de condicionaments i estereotips i modes.

Despullats de tot allò que no sou i mostrant-vos tal i com sou en realitat, de veritat, meravellosos!! deixeu d’una vegada enrere les pors que us aparten de qualsevol cosa, viviu-vos i vivim-nos!! la Vida és davant nostre i com a part de la Vida cal gaudir-la sense esperar res més que Ser! deslliura’t de tot desig i por i trobaràs tot allò que anheles en el fons de l’Ànima, la Pau, el Goig, l’Amplitud, la Vida…

És per aquest motiu que obriré una pestanya a d’alt “COMPARTEIX-TE” a mode de fòrum, perquè també puguis expressar allò que vius, o algun comentari d’algun escrit publicat… i fer molt més ric aquest espai…

Què et sembla de fer un pas més?? aquí ningú jutja i amb el respecte com abanderat pots expressar el que vulguis… deixa enrere les pors, tens moltes coses a dir!! alguns ja us hi heu aventurat…

Proposaria això si una petita guia:

–          Deixar de banda els “hauries de…”

–          Centrar-nos amb la nostre vivència

–          Parlar des del cor, compartint Qui Som

–          Fer un treball de mirar endins cap a nosaltres

–          Que ens ha ajudat en el nostre camí

–          Fugir de cap recepta que abans no hàgim realitzat

–          … i el que bonament sentiu que ajuda al diàleg constructiu entre tots…

Va som-hi, creem plegats un espai on el Caminar plegats sigui el camí, gaudint-lo!!

Per participar-hi, ves deixant els comentaris a aquesta secció, així s’anirà creant un arbre amb tots i es podrà anar seguint… igualment si vols fer algun comentari en alguna entrada, pots fer-ho com fins ara!

Feliç que hi siguis…

Oriol Tarragó i Costa

03. Juny 2010 per Oriol Tarrago Costa
3 comentaris

(3) comentaris

  1. eres un verdadero sabio en muchas de las cosas que dices y escribes…….aqui me tienes, aprotando mi granito de arena a tu trabajo diario, que espero no abandones nunca…….no sólo por tu blog , donde escribes, sino en tu dia a dia, porque quien como yo a tenido la suerte de conocerte un poco, no te olvida!!! eres una inspiración y recuerdo positivo! un beso grande, o como decis por ahí, un petó!!!

  2. Hola Oriol!

    Sóc la “histèrica”de´l´avió,em recordes?;)
    Suposo que aquest missatge meu desentona una miqueta amb el teu blog(ara que estic escrivint fins i tot em sembla embrutar-lo!)Com crec que “una de les pors” que no tinc és a escriure i mostrar sentiments,m´he permés el luxe de deixar-te unes quantes impressions aqui plasmades…
    Encara no he pogut bucejar gaire en les teves reflexions que has volgut compartir en aquest espai,ja que t´acabo de “descobrir”,però el poquet que he llegit, més la suma de la experiència que vam compartir ahir els tres a 800km de casa,em fa estar cada vegada més segura sobre el fet d´haver-te congut per algun motiu.
    Estic pensant que ara mateix fa 24h que estava patint un atac de pànic i el pobre Pol no sabia com aturar-lo.Uns instants abans no ens coneixiem,i ara estic aqui asseguda al sofà de casa escrivin-te això…segura de que no em passarà res dolent en aquests instants;sàpiguent que m´aixecaré demà per anar a treballar com cada dia,de que aniré a esmorzar amb la meva mare,de que treuré a passejar la Duna al migdia i de que tot continuarà amb la rutina de sempre,com hauria de ser.O no?ara em plantejo aquesta qüestió,rememorant el moment de por,i que també aleshores estava segura que no hi hauria un demà per a mi.Potser qui llegeixi aquest comentari meu pensa que de la manera que ho dic sembla que vaig estar debatent-me entre la vida i la mort,i que realment no era per tant.Al cap i a la fi,sóc aqui,no?Però creu-me si et dic,que la teva aparició(vull descriure-t aqui com si es tractés d´un arqueòleg que descobreix un tresor)va marcar un abans i un després en aquesta por irracional que em supera,i que espero poder vençer aviat.
    De fet,aquest escrit només ve a donar-te les GRÀCIES per l´ajuda incondicional que em vas dónar sense esperar res a canvi i sense que ens coneguèssim de res.I sobre tot,plasma el meu desig de que no s´acabi aqui.Ja et vaig dir que ens encantarà tornar-te a veure en altres circumstàncies,i que ara que et puc “seguir”en un sol clic,tingues per segur que aquest no serà el meu últim comentari en el teu blog.Si m´ho permets,clar ;D

    pd:Amés dels motius últimament expressats,tinc d´altres que espero t´animim a venir-nos a veure aviat:tinc el barret blanc d´una de les teves amigues!se´l va deixar al seient i el vaig veure just quan en Pol treia les maletes i ja no hi quedava ningú.És també una casualitat?una causalitat?una coincidència?el destí?potser és un absurd,però és un altre nexe d´unió,no creus?
    Això i el fet que tens aqui creat un club de fans entre els meus amics,per haver sigut capaç de frenar el meu atac de pànic i no haver aturat l ávió per un palpito de los mios,jajaja ,ells saben que hauria sigut capaç………..
    Un petò molt fort!

    Vane

    • Vane, en diuen sincronicitats… o causalitats… m’alegra poder formar part en aquest camí de vida, on camines cap a tu mateixa, a través d’un bocí. Quina sort que tens podent veure, afrontar el que et passa i cercar els perquès el teu cos et diu que hi ha alguna cosa que no està tant ben compensada… no paris en aquesta embranzida, només són regals el que et trobaràs… Abraçada!

Deixa una resposta

Els camps obligatoris estan mercats *


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.