i et miro…
i et miro…
els meus ulls cauen dins teu,
m’endinso en camins sens fi,
cercant el no-res,
vivint l’Ara,
el compartir Qui Som,
sense necessitar-te,
gaudint solsament de Qui Ets,
ànima pura, lliure…
i sóc feliç, sent,
i sóc feliç, fent,
i sent i fent em retrobo a tu,
al mateix caminar,
a un mai acabar,
en un no-espai i un no-temps,
on la creació surt del joc,
el moure conscientment els fils,
dibuixant a l’aire somriures,
imatges etèries que es fan sòlides…
i contemplem extasiats la senzillesa del respirar,
l’amor que brolla dels nostres cors…
i puc dir-te t’estimo, estimant-me primer…
i puc mostrar-me sense por,
regalant-he cada abraçada des de la profunditat de l’ànima…
Data creació: 05/05/2010
“a l’espai de caminar”
(3) comentaris