Allò més destructiu i creador en mi

Sóc allò més destructiu,

sóc l’assassí, el violador, l’abusador,

el que enganya, el que persegueix,… el que pica,

el que crida, menysprea, humilia,

sóc tot això i més…

Sóc tot allò més creador,

sóc l’amant, el que estima, el que perdona,

el que acarona,

el que cuida, el que serveix,

la humilitat, l’alegria, la tendresa, la senzillesa,

sóc tot això i més…

Sols Sóc Realment, quan puc veure,

i acceptar les dues dimensions en mi,

quan no fujo de les pors,

quan reconec en mi la dimensió més elevada…

Dues cares de la mateixa moneda,

esdevenen el meu món,

la meva realitat, allò més palpable,

i d’aquí, des d’aquest punt de consciència,

de les dues dimensions que hi ha en mi,

la màgia cobra sentit,

el que sembla impossible es realitza,

l’infant comença a córrer pels prats de la llibertat,

triant en cada moment des de la seva essència,

fent evident l’art d’escoltar,

extreure de dins,

allò que les paraules no poden abastar…

Data creació: 08/10/2009

05. març 2010 per Oriol Tarrago Costa
Categories: Creixement personal, Escrits, Espiritualitat | 1 comentari

Un comentari

Deixa una resposta

Els camps obligatoris estan mercats *


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.