Camino sol…
Camino sol,
davant el no-res,
davant el no-acabar…
Amb tranquil·litat abraço el meu caminar,
deixo que el riu flueixi sense interrupció.
deixant pas a l’esdevenir…
Contemplant el que És,
i no té aturada,
de la fantasia imaginada,
de la por més descarada,
arribo a port i m’assec…
a l’Etern Ara…
I observo,
la persona que tinc davant,
la porció de la totalitat que És,
el mirall on em reflexo,
on em mira i em reconec,
sóc Jo en l’Altre,
sóc Jo en la seva petitesa i grandesa…
Camino sol,
pel camí del mai acabar,
acompanyat a tot jorn,
de tot allò que més vull o rebutjo…
Camino sol…
Data creació: 21/10/2009 (esperant el bus per Caxambu)