I fugim…

 

…i fugim, fugim com el foc de l’aigua…

tenim por de tancar els ulls i mirar dins…

por de descobrir qui realment Som…

por de deixar enrere personatges que criden…

rols acceptats i creats per subsistir en una terra…

…i fugim, de veure en l’altre,

d’acceptar que res ens separa dels uns als altres,

per por de perdre allò que mai hem tingut,

les regnes, la vida…

…la que ens ha estat donada perquè la gaudíssim,

llancéssim a l’aire un crit de glòria,

visquéssim junts als altres, deslliurats, ajuntats,

vivint en harmonia, sabent que tot està bé,

sabent i somiant un mateix somni despert,

sense enveges ni coaccions,

per la llibertat de ser,

per la llibertat d’existir…

Data creació: 31/12/2009

12. gener 2010 per Oriol Tarrago Costa
Categories: Creixement personal, Escrits | Deixar un comentari

Deixa una resposta

Els camps obligatoris estan mercats *


Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.