Mare, Feminitat Conscient. Pare, Masculinitat Conscient. 2 de 2.
I aquí la segona part d’aquest binomi, l’àudio amb la reflexió des de la feminitat que com Oriol puc viure i veure. Dins el marc de la Psicologia Conscient que ens fa de mapa sota totes les infinites possibilitats que ocorren en el món que cadascú es construeix sense saber-ho.
Parlarem sobre la mare i la feminitat intrínseca que l’acompanya, igual que el pare, de com he viscut aquests primers 12 anys de vida al costat d’ella, principalment, però també d’ell.
Sobretot, com és de determinant en nosaltres i pels possibles futurs del que ens atraurà o rebutjarem.
Aquesta Feminitat que regna dins teu des del primer dia que van engendrar-te, amb més presència si l’encarnes dins un cos de dona, més subtil si ets un home, però igualment present.
Aquest món que vivim, comença a ballar “unió” i a obrir els ulls, retornant a l’essència que cadascú És, sí, simple però ni fàcil ni molt difícil, solament permetent-nos ser allò que vulguem!
Sense por ni desig, només perquè lliurement, gaudint-ho i estant en pau amb nosaltres mateixes/os, decidim que ara, en aquest precís moment, no hi ha res més important que fer, fer el millor que cadascú sap, amb totes les eines que va adquirint pel camí, cap a la seva “alliberació”!
I del que cal ser conscient és que, això d'”alliberar-se”, no és res més que d’aquelles creences que portes sense saber-ho, d’aquells condicionaments que fan que visquis la vida des d’uns filtres. On el patiment o desgana davant les coses que et toca viure, sempre t’avisarà que encara queda feina per fer.
I recorda que de feina sempre n’hi ha, i com més avançaràs pas a pas, més fluid serà el teu caminar, doncs és clar, la motxilla cada vegada pesa menys!!
Tot renaixement crea incomoditat. Quina sort que ja hi ha persones que ho han fet abans i ens ensenyen cada vegada més clarament els senders per on transitar…
Si, així és, dins teu portes la motxilla que guarda tot el viscut, l’inconscient, on hi ha dues pedres ben grosses, les que més, el pare i la mare, perquè després tot deriva d’aquí, i és conseqüència del viscut a la infantesa amb ells, sigui el que sigui que vagi passar.
Com estiguis amb aquestes dues “pedres de la motxilla” feta de passat, és el que més et pot indicar a quin camí anar a cercar les respostes certes i directes, el patiment ens anuncia vivint-ho amb menys o més intensitat, més o menys freqüència, sigui com sigui, ho estàs vivint, poc o molt.
Si pateixes, hi ha feina a fer, i, com que tot és conseqüència del que vas creure’t ser, només cal entendre des de l’adult i adulta què ets.
Que aquells dotze anys van ser el que havien de ser, i que totes les bufetades també anaven acompanyades d’abraçades, amb més o menys intensitat.
Hi ha parts per integrar i acceptar com a viscudes i que et pertanyen també d’una manera o un altre. I també potenciar aquelles parts que t’hi reconeixes i t’ajuden a ser més tu mateixa o tu mateix. I també llençar totes aquelles parts que ja no vols pas per tu mai més.
Però, és només una part de la vida en minúscules, i si no en som conscients, res més que una pel·lícula on cadascú representa papers. Jo faig de fill, de company, de pare, d’avi. I sense saber que, el personatge em viu a mi.
Tu vius el personatge o ell et viu a tu?? Preguntava a un home.
El patiment ens condueix dins forats que creiem que mai acabaran o que és el que ens toca… NO!!!, el patiment és precisament la porta, i la clau està dins el teu cor, sense dubte!
Abraça’t més cada dia i deixa de queixar-te pel que sigui, jutjar-te, justificar-te i qualsevol acció que puguis fer a través de la ment i pensaments. I, ACTUA!! Cap més excusa!!
Només viu-te, te’n recordes??? Sí!!, quan corries darrere una papallona o dansant dins un camp de rostoll amb totes les bales que hi escalaves…
On hem deixat l’infant preciós que ens feia veure la vida amb tres dimensions i de colors. On és??
Simplement, darrere totes aquelles capes d’històries que no hem resolt, de totes les programacions que hem rebut des del millor amor que han sabut, des de tots els condicionaments…. tot això és el que et separa de poder connectar amb el teu infant… la ment amb totes les diferents capes.
Quina tragèdia oi??
Doncs, no ho és pas. Observa, anem a fer un mini exercici…
Mira un objecte del teu voltant amb els ulls ben oberts i fixes al punt que mires. Ara pensa amb la teva mare o el teu pare sense deixar de mirar el punt…
Veus la imatge del pare i de la mare?… La veus davant teu??, veus que darrere també hi ha el punt que miraves??
Doncs aquí arriba el més simple de fer i veure, la teva mare està sent projectada a la pantalla de la teva ment que encara no podies veure segurament. La mare que veus dins, és la imatge que el teu inconscient evoca damunt la pantalla i tu la veus.
I també passa amb qualsevol pensament que et sorgeixi dins el cap i també qualsevol vivència que visquis. Aquesta pantalla és la que ens separa d’aquest “Ara” que els infants fins als 3 anys, sense encara saber-ho, ens mostren, el que és i com viure’s aquí, i des d’aquí!
No cal pensar en què faré al pròxim segon, només que aconsegueixi fer plenament el que faig ara, un cop l’hagi viscut, en vindrà un altre, i així amb els següents. Com menys miris la pantalla de la ment, més lliure. Com més t’hi identifiquis més t’hauràs de flexibilitzar després agraint-he que cada dia té n’adones més ràpidament que ets “dins” i pots sortir-ne.
Tornant a l’exercici d’abans, no miris la pantalla on hi veus altre cop la mare o el pare, si no fixa’t amb el punt que tens la mirada posada més enllà, i veuràs que si observes al costat, hi ha la resta de coses d’aquest únic decorat que formes part llegint aquestes línies, de l’única obra de teatre que puguem Viure mai. On cadascú fa el personatge que vol i on ningú té por ni necessita res, estant ja vivint-se des del present, on la ment ja no fa de filtre. Aquest és l’objectiu, caminar des d’aquí, amb els ulls desperts.
Aquí és on comença i acaba tot, no ho dubtis, aquí és on amb entrenament simple d’anar-hi posant atenció, sempre que li sentis posar, aniràs aprenent a “separar-te” del que estàs vivint fins llavors identificant-hi i deixant-he emportar per unes emocions que t’indiquen que allà hi ha quelcom a gestionar.
Aquest únic segon, és l’únic que podem experimentar amb els cinc sentits, només aquest, tu, i jo, i tots. Tot el que hi vulguem afegir o treure, és ment, i qui pateixi té la millor oportunitat d’adonar-se i cercar el canvi, en cadascú mateix/a assumint el 50% de responsabilitat sense culpar més a l’altre.
M’expresso des de la meva mirada que ha sigut modelada per a cada vivència que aquestes tres últimes dècades he estat vivint de la millor manera que he sabut amb el meu propi camí d’autodescoberta. Un cercle immens que retorna una i una altra vegada a un sol lloc, aquí, i ara. El camí del mig, la mirada del “tercer ull”, que és el que mira ajuntant els dos oposats conscientment des de la presència en aquest present.
Aquesta setmana passada vaig ballar-me despullat enmig d’un “viatge” intern i profund, on els vestits van deixar de tenir sentit i encara més el que podrien representar.
Masculí i femení dansant harmoniosament a través d’aquest cos, emocions i pensaments…
Feliç de mostrar-me tal com sóc a cada moment de la millor manera que puc i ser.
Una mà que s’ajunta amb l’altre tocant-se tots els dits i situant-se damunt el pit, honora aquest moment en mi, moment d’integrar els dos oposats acceptant-los, lliurement.
Sóc aquest que sóc, no puc ser res més. Gràcies per ser-hi també.
Que gaudeixis del segon àudio sobre la mare i la feminitat conscient que va junt amb l’anterior i es complementen. Feliç si t’aporta coses i enceta la reflexió dins teu! I feliç també si has llegit fins aquí…
Seguim!!
