Pare, Masculinitat Conscient. Mare, Feminitat Conscient.1 de 2.
Aquí et deixo unes reflexions des de la mirada de la Psicologia Conscient dels dos éssers que van pol·linitzar aquella flor i en va néixer un fruit ple de llavors que ets tu, em refereixo a la teva mare i el teu pare, al teu pare i la teva mare. Amb aquest post, trobaràs la del pare, i la setmana següent la de la mare.
Tots dos, en un 50% “t’han creat”, orgànicament, emocionalment i mentalment.
D’aquí va “néixer” el que en diem personalitat, exercida i mostrada per uns personatges que junts n’hi podem dir “ego” que serà com ens mostrarem més conscientment a partir dels 12 anys davant del que ens tocarà viure.
Formes de mostrar-me al món gràcies al que he après de com és aquest món a través dels meus pares, que vénen d’uns altres pares, i d’uns altres pares…
El dolor i el posterior patiment, és una de les benediccions més grosses que tenim si ho podem mirar com una oportunitat per revisar tot allò que en la meva vida ho visc des de la por o el desig. Començo a preguntar-me que puc fer amb el 50% de responsabilitat que tinc davant el que em passa, és clar, si vull apostar de viure’m cada dia més des i en l’Amor Real. No hi ha bons ni dolents, cadascú posa el seu 50% a l'”olla dels guisats”.
Gràcies a totes i cada una de les resistències que poso a segons quin tipus de coses, com també aquells desitjos que fa temps que persegueixo sense satisfer-me mai, puc adonar-me de quina part d’aquest passat està fent de filtre i fa viure’m el que visc de la manera que ho visc!
Ser-ne conscient és transcendir-ho.
Per fer-ho fàcil, la dita: “No són les circumstàncies que ens fa mal, sinó com jo visc aquestes circumstàncies!”, simple, sentit comú!
Com més resistència/confrontació/desídia hi hagi davant allò que em toca viure, més puc estar segur d’estar davant un fet inconscient que està aflorant de forma que no puc reconèixer dins la situació que visc, m’has seguit?
L’inconscient se’m mostra gràcies a l’altre i, el que m’avisa a mi que se’m dispara una història que hi he de posar atenció, és que m’activo a través d’un “MEC” (MentEmocióCos) posant resistència conscient o “passant” d’allò que està succeint. Funcionem així sense adonar-nos que som titelles del que vivim i que massa sovint només és quan peta alguna cosa que comencem a fer-nos preguntes.
Hi havia un nen i una nena que van aprendre a través d’uns pares. Van créixer i pel que fos, es van conèixer i sentir atrets. Un dia van decidir o no, tenir-te, ser finalment pare i mare, mare i pare.
Una dona i un home que ara t’ensenyen tot allò que poden i han après de la millor manera que saben. Sí, tu, jo i tothom, som el resultat d’ells dos.
Posar atenció en això tan primordial i que és la llavor de l’arbre en potència que Ets, mare i pare, fa que puguis entendre si a la teva infància fins als 12 anys aproximadament hi va poder haver o no l’Amor Conscient que parlem aquí. Sobretot, mirant una mica com ells es vivien entre ells i vivien al món, podrem veure quin tipus de filtres tenim dins sense ser-ne massa conscients, encara. T’has adonat que a mesura que creixem i més lluny volem ser d’alguna forma de ser del pare o la mare, més ens hi assemblem o, ens ho trobem davant a través d’una altre persona??
Si som conscients d’allò après del passat, sense saber-ho ni poder-hi fer res, només nosaltres decidim si volem seguir fent-ho a partir d’ara. Serà el nostre futur, demà.
Aquest àudio parla del pare i la masculinitat, va junt amb el que vindrà que reflexiona amb la mare i la feminitat, amb tota la humilitat, sabent que és la millor aproximació que puc, des de l’home que sóc. Van ser gravats junt amb l’anterior àudio assegut i contemplant la tarda preciosa que feia… Et comparteixo una manera de mirar-ho, tant des de l’Amor Conscient que puc viure ara, content si et ressona.
Se de sobres quina “mons” hi ha dins el món de les parelles i més encara davant les coses que passen a la nostra societat. No canviarà res fins que no comencem a mirar-nos des d’aquest cor que veu en l’altre a un ésser humà que està fent el millor que sap per ser més Persona cada dia, i que sap respectar-se i fer-se respectar quan algú no n’ha après encara.
Desitjo que hagi sabut ser instrument d’aquesta manera tan simple de mirar i viure la Vida Conscient mentrestant es gravava el que brollava. Desitjo que cap paraula faci moure cap emoció teva i que el que escoltaràs pugui arribar-te directa com si les paraules té les poguessis dir tu mateix/a de la forma més respectuosa.
Si vull rebre i collir abraçades, començo ara mateix a donar-me’n i donar-ne. Si, encara que ens costi i molt, si vull canvis, he de començar jo a fer-ne i després saber posar els límits com toquen, és a dir, abans que no passin tres vegades les coses.
Gràcies que cada dia et pots mirar més i més al mirall donant-he gràcies pel que Ets, sents i fas, sabent que cada dia ets un poc més lliure, que vius des del goig i sentint la pau dins, més i més sovint. Si fas això amb tu, és impossible no fer-ho amb els altres.
Com que sé que puc triar, com tothom, escullo rodejar-me de Persones Humanes Conscients, Despertes a la Vida, viscuda conjuntament, a través dels cinc sentits.
Comença un nou curs!! Quina classe et tocarà?? N’has deixat moltes pel setembre??
Seguim!!
(2) comentaris