Sense llum, tot és veu negre.
Aquests dies parlant amb uns amics, va sorgir la frase entremig de la conversa que titula aquest àudio.
Arribant a casa, assegut al banc-llitera exterior, gaudint d’un capvespre tranquil i confortable, vaig agafar el mòbil i vaig deixar-te aquestes paraules que sentiràs.
El que fa que les persones vinguin a la consulta és en definitiva, el patiment.
El patiment a alguna cosa del passat o per un futur que mai arriba, o la insatisfacció amb tot el que es viu. Tot es veu fosc, és negre. No se’n sap encara, el sentit.
Més enllà de l’etiqueta que es posa per enumerar els signes i símptomes del que està succeint a la persona, que jo n’hi dic fum, anem més enllà, a cercar l’origen, el mateix foc.
Aquest àudio parla de Consciència, el camí més directa perquè puguin acabar-se el reguitzell de símptomes que ens fan patir. A algunes les hem etiquetat com a malalties si és molt sorollós el que passa, però en el fons símptomes.
Tothom, per fum que hi hagi, pot sortir de qualsevol forat que pugui “creure’s” estar, si hi ha la consciència desperta i present i sobretot i vital, la voluntat ferma de canviar. Costi el que costi posant el poc que es pugui a cada moment.
I és clar, també ajuda, estar acompanyat/da per persones que ho hagin passat abans i ara s’hi dediquen amb els altres. Aniràs més directa encara.
Aquest posar llum és il·luminar allò inconscient que hi ha dins nostre i que fa que la vida que vivim, tingui més a veure amb el passat que hem viscut que res més.
Posar consciència des de la presència, és viure allò que ens toca viure des dels cinc sentits i sense que el tel de la ment on l’inconscient projecte totes les imatges, que, sense que ens adonem, van tenyint aquest “Ara” amb les creences, prejudicis, dogmes, pors, desitjos…
Com més emoció o més fredor hi ha dins i al voltant nostre, més n’és l’expressió de com està actuant en aquest moment aquest inconscient. Més simplement podem afirmar que som dins el casc mental.
Som “titelles” moguts pels fils del que vam aprendre fins als 12 anys sense que vàgim poder fer-hi res. Érem immersos en un estadi de la ment on no hi havia encara el “jo” individual desenvolupat que pogués discernir el que estava passant. Solament gravava, anava aprenent, per a partir dels 12 començar a fer des d’aquí quan tot ell comença a transformar-se en tots els nivells possibles, a través d’una pubertat que obre el llum del projector individual de qui comença a deixar l’etapa de l’infant.
Ser adult és ser coherent, saber posar-se i posar límits, ser impecable i flexible davant les coses, tot des del respecte. Saber que cada cosa que succeeix i ni diem negativa, canviarà quan un mateix/a sigui capaç de canviar el 50% que hi posa perquè estigui passant.
I tot això des de saber conscientment quan s’està al present o s’està observant com la ment, les emocions i el cos estan activats perquè hi ha un aprenentatge per fer.
Aquesta és una de les fórmules, ben directa a poder experimentar el que ja hi ha dins teu, l’Amor, viure en Pau, Goig i Llibertat. Quan som capaços i capaces d’anar més enllà del “casco“, quan vivim el món sense treure ni afegir res.
Només és aprendre-ho simplement a fer un poc cada dia.
Sense llum tot es veu fosc. Sense consciència tot es veu tenyit de ment, i emocions. El llac deixa de reflectir el que hi ha.
Seguim! Bona setmana d’estiu…
