Lideratge.
“Influir en la vida de las personas es una responsabilidad que ha de enamorar. Si uno no lo disfruta (…) será complicado que se le reconozca como líder. Tampoco seguimos a personas que son destructivas o que se quejan por todo. Seguimos a personas que nos hacen sentir bien y que vemos que son coherentes con lo que dicen y hacen.”
Pilar Jericó. Publicacion de El Pais Article
Així és! I que clar el missatge trobat pel Facebook, d’un fet que sempre mou coses, el lideratge.
Quan “necessitem” liderar, encara hi ha feina a fer amb el passat.
El líder que no necessita ser-ho, és aquell que ha navegat els seus mars plens de tempestes que li ha proporcionat el millor mestratge que és el que precisament reconeixeran els altres i valoraran.
El líder mostra el que ell ha après a través de l’experiència, que el fa viure sabent que tots fan el millor que saben.
El líder és mestre quan acompanya a què cadascú pugui treure el millor de si mateix que fa més gran i ric el grup.
Seguim aclarint la pantalla i afinant la mirada…
Aquí també et deixo un àudio amb més reflexions sobre el mateix i que ha sorgit també gràcies a fets que aquesta setmana m’he trobat davant persones que lideren grups i que només veient el que deixen darrere el seu pas, no tenen res a veure amb aquest tipus de lideratge més conscient que parlem aquí.
Són líders tòxics que només critiquen els altres, que s’emprenyen quan és trobem el mateix que sembren, que sempre fan les coses bé per ells i que és fàcil veure la manca d’humilitat extrema i la manipulació que acompanya les seves paraules i accions.
Dins hi ha un nen o una nena que no ha rebut les atencions necessàries i que encara des de l’adult, és queixa per tot i amb tots. En el fons només és un nen o nena que s’esforça per ser un adult/a i que necessita encara, l’atenció dels altres ni que sigui des del rebuig que aquesta mateixa persona genera(!!). Si només has conegut això en la teva infantesa, és el que sembraràs si no tens una consciència una mica desperta.
Sí, encara que pocs tenen els sants pebrots per voler-ho veure, l’adult repeteix amb els altres el que l’infant que era li va tocar “viure” amb el seu pare o mare….
Si ens trobem davant d’aquests tipus de personatges, el primer, adonar-se’n i vigilar que ens produeix dins, si hi ha alguna reacció, respirar profundament amb la panxa i cercar el centre sense deixar que les emocions se’ns enduguin, són miralls molt forts.
Seguidament, i des del primer moment, cal posar límits i aquesta és la tasca de qui té davant una persona tòxica, ningú està obligat a deixar-se “mal tractar” per ningú, sigui el que sigui.
I el següent pas, i costa molt si nosaltres mateixos/es tenim feina amb això, poder-nos mirar l’altre com un nen que fa tant bé com sap el que sap i enviar-li la millor de les abraçades a través d’un pensament. D’abraçades, són incapaços de rebre’n físicament, no ho dubtis.
Millor fer això que no entrar nosaltres a la crítica creient que, tot i ser la part més coherent i plena de sentit comú, ens creiem millors que ells/es. Cadascú tria ser com és i cadascú ha de saber posar els seus límits davant les agressions de tota mena.
L’amor no exclou a ningú sigui qui i com sigui. Però és ben lliure de decidir amb qui vol rodejar-se, és clar!!!
Sabeu me’n vaig a dins una Barraca de les que estem restaurant a estar en silenci a la natura com altres han fet abans i jo acompanyat. Ja tocava i que millor que dins encara la celebració d’aquest 49 anys que estar amb mi mateix i la natura.
Seguim!! Bon capde!!