La ment. La radio més escoltada del món.
Com anem?
Et passo una conversa que vaig tenir pensant-te, assegudes i asseguts mirant aquest paisatge de Lleida. Respirant en silenci, observant cadascú el discurs de la seva ment però sense enganxar-s’hi…
El sol ens tocava la cara però no cremava, era el moment que marxava.
I vam parlar d’aquesta ment que ens acompanya, alguns d’una forma imperceptible i altres que potser ni la saben reconèixer encara.
Vam parlar de les dificultats que hi ha en ser-n’he l’observador sense identificar-s’hi…
Aquí et deixo una frase que ara mateix, mentres escrivia, m’han enviat, d’un gran savi que expressa ben simple i clarament el que escoltaràs.
Per mi, aquest Ser que no és res més que l’ésser humà, home i dona, que viuen conscientment la Vida que ja viuen, sense la ment que els faci de filtre i interpreti la realitat.
L’infant només juga, no pensa, VIU! Aprenem doncs a descobrir-la i no identificar-s’hi. Deixem que cadascú mostri el millor que és, respectant-se i respectant!
Som molt grans!! Quan ens permetem traspassar el desig i la por aprenent i veient-les com a mestres que ens mostren el que ens cal afinar encara… com a tothom!!
No som bitxos rars, només ens ho imaginem!
Cadascú és la millor versió que hi haurà mai a aquesta humanitat, cadascú una cèl·lula d’una gran cos també dit amor. Que s’expressa en nosaltres a través de viure la pau, el goig i la llibertat!
Som-hi que podem! Atendre els dolors i deixar el patiment produït per la ment, aquí comença tot camí de llibertat.
Seguim oi? La vida que ens Viu quan ens deixem espera.
Àudio: Els primers segons sentiràs una mica de soroll del ventet que hi havia.