Quan és sí… així, perquè ens respectem, i no ens mirem malament. “L’eina del 50%”
Aquest és un tros de camí que caminem junts i juntes mentrestant estiguis llegint-me, i amb els àudios podràs emmirallar-te amb el que escoltaràs, i veure més coses que les de fins ara. No pateixis pel mirall, aquí no cal demostrar-li res, ell només reflecteix, aquí tots practiquem tan bé com sabem el que ens anem trobant en el viure…
T’acompanyarà a anar reconeixent el que hi ha dins nostre que fa que les situacions vagin repetint-se una darrera l’altre i sovint entrebancant-nos amb la mateixa pedra.
Aquest camí és mirar el que et passa, que és el 50% que fa que la història existeixi, adonar-te que estàs vivint-he des del cap/ment, i anar aprenent a deixar-ho a un costat, com qui deixa d’escoltar la ràdio que sona estant més present.
La simplicitat per mi m’ajuda a no desviar-me tant del present. Aquestes eines les pots fer servir sempre que te’n recordis sense deixar de costat, posar davant la voluntat i la intenció de fer el millor que saps a cada lloc que participis, sense parar de fer el millor que sàpigues, si no és difícil que canviï res.
Practicant podem anar polint cada vegada més la mirada a aquest present més conscient. Aprenent a “netejar” “la pantalla” del nostre casc mental que no para de projectar coses a través de la ment amb els pensaments, banyat per les emocions i sovint acompanyat pel cos.
Quan entenem que podem mirar sense voler treure ni afegir res del que estem mirant, la pau s’expressa des de dins nostre, hi ha joia a la pell i en el fer, i sents la llibertat en el sentir i l’escollir. I, en sentir-ho, ni que sigui una sola milèsimma de segon, sabràs que és com tornar a casa, i tots anhelem tornar a Casa quan ja no la necessitem per omplir cap buit.
Que tinguis un bon cap de setmana ple de coses que et facin resentir, en tu, aquella vivència de l’infant quan corria, no fa massa, darrere les papallones als camps ple de vida.
Seguim caminant i sent una mica més cada dia! Salut!